En aquest número monogràfic es resumeix la varietat d’aportacions sobre dinosaures, incloent-hi contribucions sobre documentació de la dinodiversitat
Mirko Grmek va proposar el concepte de patocenosi per indicar que cada malaltia no és un ens aïllat, sinó que forma part del sistema dinàmic de malalties que afecten una societat en cada moment.
El 2014, la Universitat Americana de Beirut va posar en marxa un projecte participatiu de control de la qualitat de les aigües subterrànies.
Bsissi és un cas únic de control de l’ús de les aigües subterrànies per part dels agricultors en el nord d’Àfrica
En Memento, Christopher Nolan va triar la mateixa solució que havia emprat la natura a l’hora de duplicar l’ADN milions d’anys abans: contar la història de Leonard en esquetxos, en aquest cas, de deu en deu minuts i a l'inrevés.
Giulio Boccaletti aborda, entre d'altres, les intervencions de la humanitat al territori per a sotmetre l'aigua als seus interessos.
En una Europa en flames, Rita Levi-Montalcini perseverà en les seves investigacions. De fet, hi ha un pòsit optimista en la seua mirada, també de molta humiltat. En qualsevol cas, la profunditat assagística de la seva obra és indubtable.
La cultura científica es troba front al perill de la dificultat que suposa fer divulgació de qualitat en l'era d'Internet, ja que aquest premia els continguts senzills i curts.
Albert Masó destaca la iniciativa de l'editorial Cabrame de publicar títols de divulgació de la natura de gran qualitat, com El despertar del lobo 8.
Els dinosaures ens fascinen, més que no altres animals presents o extints. En part perquè ens recorden com la nostra espècie està ací de pas.
En aquest assaig, Salvador Macip explora els elements que fan de la naturalesa humana un fet tan excepcional.
Tendim a oblidar que tota l'aigua que bevem, per mineral que sigui, és aigua probablement reciclada, tot i que utilitzar aigua regenerada no equival en absolut a beure aigua residual.
Des de finals dels anys vuitanta s’han provat unes quantes estratègies de vacuna contra el VIH que han quedat descartades, però la investigació continua amb prototips de vacunes en fase I.
No hi ha principis universals que puguen aplicar-se a la gestió de l’aigua subterrània, tot i que hi ha un consens científic ample a reclamar més transparència.
L'aqüífer de la Manxa Oriental va impulsar la proliferació de pous i la posada en regadiu de terrenys improductius. Però les aigües subterrànies són un recurs renovable, no infinit.
A Parásitos sin fin, Tuomas Aivelo s’aproxima a la malaltia contagiosa des d’una òptica diferent, una perspectiva biològica fonamentada en la biologia evolutiva i l’ecologia.
Carles Sanchis Ibor coordina el número 117 de la revista Mètode, què aborda la concepció productivista de l'aigua que ha portat a menysprear el seu valor patrimonial en termes culturals i ambientals al llarg del segle XX.
En les últimes décades, diversos estudis han definit els límits de la Terra i l'estabilitat planetària. L'última revisió al respecte afegeix a noció de justícia social a l'hora de considerar aquests límits.
La missió Artemis III de la NASA serà la primera vegada en què una dona i una persona afroamericana viatgen a la Lluna.
Capítol del llibre de Juli Peretó 'Un planeta creatiu'. El fragment explica la història del famós experiment de Stanley Miller
El darrer document publicat pel Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) alerta sobre la preocupant situació de l'escalfament global.
Segons l'autor, la possibilitat de dibuixar un futur millor ha quedat substituïda per la negació de l'avenir, on el temps que vindrà és ara l’abocador del present, i allà només hi ha deixalles, misèria i patiment. Qui hi vol anar?
Els films de Hayao Miyazaki presenten la natura com a grandiosa, mentre que constaten que la confiança il·limitada en el creixement ens condueix a la catàstrofe.