[caption id="attachment_61514" align="alignleft" width="200"] Adiós a la tierra.Estaciones espaciales, superpotencias rivales y los viajes interplanetarios. Robert Zimmerman Editorial Melusina, SL, Barcelona, 2005, 577 pp.[/caption]Qui alguna vegada no s’ha quedat meravellat

[caption id="attachment_61509" align="alignleft" width="200"] Química verdaXavier Domènech Rubes Editorial, Barcelona, 2005, 138 pp.[/caption]Des del meu punt de vista, l’objectiu de la llicenciatura en Químiques és la formació de futurs professionals

[caption id="attachment_61504" align="alignleft" width="200"] Teoria de l’striptease aleatoriJosep Perelló Tres i Quatre, València, 2004, 133 pp.[/caption] [

[caption id="attachment_61499" align="alignleft" width="200"] La Symphonie des nombres premiers. Marcus du Sauto Éditions Héloïse d’Ormesson, París, 2005, 491 pp.[/caption]L’agost del 1900, David Hilbert, en la conferència més famosa que hagi

[caption id="attachment_61494" align="alignleft" width="200"] El canon científico José Manuel Sánchez Ron Editorial Crítica, Barcelona, 2005, 342 pp.[/caption]L’editorial Crítica inicia amb aquest volum una col·lecció dedicada als «Clásicos de la ciencia

Aquest relat de les desxifradores de codis de Bletchley Park demostra que l’evolució de la ciència i la societat és sempre un treball col·lectiu.

Aquest és un llibre molt interessant, de lectura agradable i que pot sorprendre al mateix temps que inquietar el gran públic en general. De segur que una vegada llegit el llibre, la gent es planteja dues voltes allò de compartir tota la seua vida en l’infinit món d’Internet.

La conferència científica precedeix l’ensenyament formal, i al final de tot queden les xerrades informals. Un format híbrid són les conferències divulgatives.

L’historiador Yuval Noah Harari ha encunyat el terme d’Homo deus per referir-se a l’home del futur. El seu llibre Homo Deus. Una breu història del demà s’ha convertit en un autèntic best-seller, i amb motiu: es tracta d’una crònica, tan enlluernadora com interessant, que explica com serà el futur de la humanitat.

Quan sentim la paraula orquídia normalment pensem en les meravelles exòtiques, i oblidem que aquí també en tenim. El llibre Orquídies de les serres de Montsant i de la Mussara n’és un testimoni fidel.

La lógica de los monstruos és altament recomanable, no en tingueu dubte. És divulgació científica, però amb un objectiu més ambiciós que el de molts dels llibres que et pots trobar a les prestatgeries de les llibreries avui dia.

Qui són aquestes dones que, contra tantes adversitats, van merèixer un cràter a la Lluna? El llibre Las mujeres de la Luna tracta de respondre aquesta pregunta. Els autors, els astrònoms Daniel Altschuler i Fernando Ballesteros, fan un recorregut exhaustiu per la vida d’aquestes dones.

El placer de decidir és un regal de l’autor a les persones interessades a prendre el control de les seues pròpies decisions i de fer-ho sent feliços per això.

«En un moment en què les ciències no són compartiments estancs, la matemàtica s’ha convertit en l’argamassa i l’embolcall dels avenços científics»

«No hi ha enigmes. Si un problema pot plantejar-se, també es pot resoldre», va escriure Ludwig Wittgenstein. Certament, hauria de ser així, tot i que de vegades hi ha problemes

Morir joven, a los 140 és, primerament, un bon llibre de divulgació científica el títol del qual no fa justícia al seu contingut. La pressió per vendre fa habitual l’ús de títols que poden arribar a descriure el contrari de l’essència del llibre.

Els humans, en concret, ens gelem o ens abrusem per sobre o per sota d’un miserable interval d’una vintena o trentena de graus. D’aquí la importància d’aquest sobtat escalfament global que pateix la Terra d’ençà de la Revolució Industrial.

Tenim un munt de mamífers a casa nostra, de grans i de petits, que viuen amb nosaltres.

Des que es van descobrir els primers mons entorn d’altres estels en els anys noranta, i fins a avui, en dues dècades a tot estirar s’han trobat més de tres mil planetes extrasolars.

L’autora, la historiadora i escriptora Andrea Wulf, vol rescatar així de cert «oblit» Humboldt per atorgar-li el paper que li pertoca com a pare de l’ecologia.

Només els escèptics impenitents s’entretenen a analitzar el missatge científic de la publicitat i, si troben tres peus al gat, rondinen a les xarxes.

L’autor ha viscut els canvis que hi ha hagut en les darreres dècades en el sistema de recerca espanyol i ens ho descriu de mil maneres.

El llibre és una manera entretinguda, variada i útil d’entrar al món del racionalisme, un compendi de consells i tècniques per a pensar millor.

L’autor reivindica la ciència com a component fonamental de la cultura científica al mateix nivell que les humanitats.