La tasca dels economistes, tan important, s’inscriu en l’àmbit de les decisions humanes, que són emocionals i, per tant, irreductibles al mètode científic.

L’epistemologia, com els assajos doble cec o la necessitat d’incloure mostres suficients per fer una estadística acceptable, queda lluny de l’experiència normal de la gent.

[vc_row][vc_column width="1/4"][vc_single_image image="17896" img_size="full"][vc_column_text]¿Quién se comió mi planeta? Antonio de la Fuente Arjona Ediciones de la Torre, 2014. 96 pàgines.[/vc_column_text][vc_column_text] «És una obra alhora clàssica i innovadora, un format conegut però dirigit a

Deixant a part els articles i treballs sobre papallones diürnes, que són legió infinita, els llibres que tracten aquest grup d’animalons són nombrosos, en

Tothom ha tingut alguna vegada –o continua tenint– la curiositat dels més menuts per trobar resposta a totes les preguntes que se’ns passen pel

No és gaire original començar una ressenya bibliogràfica dient que un llibre és inclassificable. Per mirar-ho d’evitar, diré que Knowledge is Beautiful no se sap

Urey i Millervan reconèixer que en els processos químics generals que ocorren a la superfície de la Terra participaven tres components generals: l'energia, l'atmosfera i els oceans.

L’atmosfera de Tità amaga una de les químiques orgàniques més complexes del sistema solar, començant amb el nitrogen i el metà que permet la formació d’hidrocarburs i nitrils i fins i tot de molècules prebiòtiques.

El concepte d’un món de l’RNA és una hipòtesi amb gran arrelament en les dades empíriques i parteix d’una perspectiva científica llarga i complexa de més de cinquanta anys, diverses propostes independents de vida primordial sense proteïnes.

Les condrites carbonàcies són meteorits que contenen carboni. Provenen d’asteroides primitius i són les úniques que, a hores d’ara, han aportat mostres d’evolució química per a les anàlisis en laboratori. Els estudis han revelat que existia una abundant química orgànica en el sistema solar abans del començament de la vida terrestre. Amb l’arribada de meteorits i cometes, aquests processos podrien haver impulsat l’origen de la bioquímica del nostre planeta.

El problema de l’origen de la vida no es pot explicar apel·lant exclusivament als mecanismes de l’evolució darwiniana, com un gran nombre d’experts tendeix a pensar, sinó que requereix un profund canvi de perspectiva.

El cenancestre es defineix com l'últim ancestre comú de tots els éssers vius que existeixen en l'actualitat. La seua naturalesa s'ha inferit a partir de la identificació dels gens homòlegs entre els llinatges d'arqueus, bacteris i eucariotes. Aquestes inferències indiquen que el cenancestre posseïa un sistema de traducció de proteïnes relativament modern i que era semblant en complexitat a una cèl·lula actual. No obstant això, els enzims clau que s'encarreguen tant de la replicació del material genètic com de la biosíntesi de les membranes cel·lulars no són homòlegs entre els bacteris, els arqueus i els eucariotes. Aquí revisem breument la història del concepte de l'últim ancestre comú i les distintes hipòtesis que s'han proposat sobre la seua biologia.

«La qüestió de l'origen de la vida és un dels problemes fonamentals de la ciència.» Pocs deuen estar en desacord amb aquesta afirmació del bioquímic rus Aleksandr I. Oparin, iniciador

Anàlisi de quatre ambients valencians afectats pels efectes del canvi ambiental global que inclou la potencial extinció in situ d'algunes espècies.

Les interaccions pugó-formiga constitueixen una relació d'amor-odi que van des del mutualisme més estricte al més pur antagonisme.

Mètode De la mateixa manera que un cotxe modifica la velocitat si passa d'anar per pla a emprendre una rampa de pujada o

Cinemax En la sèrie The Knick els metges estan obligats a investigar i innovar. Si no ho fan se'ls mor la gent a les mans, en sales d'operacions

Miguel Lorenzo The Blind Watchmaker ("El rellotger cec") (1986) és el tercer llibre de divulgació científica de l'etòleg i biòleg evolucionista britànic Richard Dawkins.

La desaparició d’Oliver Sacks, el 30 d’agost del 2015, va tancar una època. El seu adéu definitiu es va viure com la pèrdua d’una figura major, l’estroncament d’una veu d’immensa penetració i influència en el món d’avui.

«Què és la vida? Com han aparegut els éssers vius que ens envolten? La resposta a aquestes preguntes constitueix un dels problemes més grans de les ciències naturals. Conscientment o

La ciència necessita ser comunicada i en aquesta comunicació, el què i el com van ineludiblement de la mà. La retòrica és fonamental tant en la pròpia concepció científica com