Les paradoxes –i els problemes que aquestes susciten a la lògica– poden rastrejar-se, com a objecte de reflexió, des dels sofistes fins als matemàtics i filòsofs del llenguatge contemporanis, passant per Aristòtil, Abel o Russell, mentre l'àlgebra retòrica es convertia en àlgebra sincopada i finalment en àlgebra simbòlica.  La paradoxa pot ser vista com un entrebanc que impedeix el raonament asèptic, però també com un estímul provocador per a la imaginació i per a la praxi argumentativa o persuasiva, un recurs retòric que ha mobilitzat al llarg de la història les energies del pensament rigorós a fi d'evitar el «contraban» de les fal·làcies en els discursos de tota mena. Un repte, doncs, que suscita la creativitat en l'àmbit d'una cultura deutora de la tradició retòrica.

El llenguatge de la ciència, enlluernat llargament per la formalització lògica, descobreix entre altres realitats pragmàtiques el poder de la metàfora o el valor de la imprecisió conceptual com a eina de descobertes del pensament.

La controvèrsia sobre els cultius transgènics sorgida als anys noranta s’ha reduït considerablement i decau fins a quasi silenciar-se a la premsa digital espanyola.

L'etnobotànica té un paper important en el desenvolupament local, la relació respectuosa i duradora de les societats amb la biodiversitat i el benestar de la humanitat.

Els boscos i els arbres sempre han estat una font de recursos econòmics i de funcions ambientals per a la societat, però també un espai de contacte emocional, cultural i espiritual i, evidentment, un lloc d'inspiració artística.

Michael Ruse reflexiona sobre la importància de la retòrica a l'hora de convèncer els lectors de l'autenticitat d'un treball científic.

Posar-se dempeus com va fer Australopithecus afarensis va significar una primera fita per veure arribar els depredadors amb l'antelació suficient per posar-se fora de perill.

Fàcil, senzilla i ràpida, una proposta per a fer una activitat suggeridora i adient després d'un hivern molt fred en què no hem parat de cercar remei per als llavis

Tots els sistemes vievnts de la Terra es van organitzar i van a evolucionar a partir dels àtoms de la galàxia atrapats pel nostre planeta.

Hem emprat rents i bacteris per desenvolupar processos biotecnològics per produir no sols pa i vi, sinó també cervesa, salsa de soja, formatge, iogurt, kimchi, xucrut...

Ahir estava treballant en un projecte de divulgació destinat al públic ampli i vaig tornar a cometre el mateix error que repetim els apassionats

National Gallery, LondresTintoretto. L'origen de la Via Làctia. El nom de Via Làctia és la versió llatina del nom grec galàxia i l'origen és mitològic.

Un dels errors científics que se solen cometre les pel·lícules de ciència-ficció on es visiten altres planetes, és com de mal plasmada hi és la gravetat. Gairebé sense excepció, aquesta és

Jose Luis Iniesta Durant molt de temps s’ha considerat que les emocions eren meres respostes fisiològiques, processos bàsics, filogenèticament antics i origen

El carabassó és un cultiu fàcil a l'hort, la planta és rústica i de creixement ràpid, i sols demana llum i calor. Per tant, la sembrarem en passar el risc de gelada al camp.

Sense creixement no s’avança, però sense sustentació el sistema s’esfondra. Necessitem uns nous germans Wright de l’economia. Amb urgència, em sembla.

La veritat és que la primera impressió que et fa aquest llibre és desconcertant. És científic? No exactament. És literari? No del tot. És

A diferència de les altres manifestacions escrites, que són obra d’una persona, una entrevista requereix la col·laboració de dues persones.

Si a les acaballes del segle xviii el sacerdot, botànic i naturalista valencià Antoni Josep Cavanilles i Palop (València, 1745 - Madrid, 1804) va marcar les línies

Alguns termes mèdics han passat al llenguatge quotidià. Un d’aquests és placebo, que solem associar amb un simulacre d’intervenció. Però el placebo és molt

Els autors d’aquesta amena novel·la són un biòleg i professor de genètica (David Bueno), un metge dedicat a la investigació i també escriptor (Salvador Macip) i un biòleg, associat a

A la tardor de 2014 va començar a distribuir-se el llibre Plantes de Menorca, que finalitza el recull d’edicions fetes al si del projecte Life