Qui no ha intentat dibuixar el seu arbre genealògic, preguntant a pares, avis i cosines llunyanes? Normalment ens trobem aclaparats si aconseguim arribar a

Quan hom «s’enfronta» a una biografia de més de 200 pàgines, espera d’una banda objectivitat documental i d’altra una certa dosi de motivació argumental

«Les representacions de l’origen d’una forma de vida nova com un arbre que es ramifica són incorrectes perquè els orígens d’organismes nous ocorren no

Si qualsevol material escrit en qualsevol mitjà és literatura, qualsevol referència a la ciència en un d’aquests mitjans és literatura científica.

Quan vaig veure la primera referència a aquest llibre, ràpidament vaig recordar una altra obra del mateix autor, el periodista Alan Weisman, que havia

Tothom coneix Pasteur, l’institut que porta el seu nom, la vacuna contra la ràbia, el funeral d’estat i tot allò. Pocs coneixen Yersin. Alexandre

Els autors se centren a explicar com funcionen els tests estadístics responsables de gran part de la falta de reproductibilitat dels estudis científics, cosa que afecta a la legitimació científica per aquesta falta de replicació dels resultats.

Molts experiments en la història de la física de partícules podrien il·lustrar el paper que ha exercit l’estadística, però pocs ho poden fer amb un descobriment, fruit d’un esforç tecnològic i col·lectiu colossals, de tanta repercussió científica com el del bosó de Higgs.

La regla de Bayes, una teoria senzilla del segle XVIII per a l’avaluació del coneixement, rebé tot de crítiques durant la major part del segle XX. Ara, l’ús de la regla està molt estès avui dia en l’àmbit de la computació i en moltes aplicacions més. La revolució bayesiana ha esdevingut un canvi de paradigma modern per a una era eminentment pragmàtica.

Si la principal eina de generació de coneixement mèdic es basa en l’observació de col·lectius de persones (mostres d’una població) de les quals voldrem aprendre (fer inferència), es fa clar el nexe entre l’estadística i la medicina.

Repassarem alguns casos reeixits i il·lustrarem com poden ajudar els principis de l'estadística a obtenir una informació més fiable de les dades. També abordarem els reptes actuals que requereixen estudis metodològics dinàmics.

«L'estadística té un efecte poderós i de llarg abast en tot», assegurava la crida que es va realitzar el 2013 per a celebrar l'Any Internacional de l'Estadística. D’aquesta, de l’Estadística, se n’ocupa aquest monogràfic.

Antoni de Martí i Franquès és conegut pels seus notables experiments sobre l’estudi de la composició de l’aire atmosfèric.

Anàlisi d’un text literari-sagrat, el llibre de Job, des d’una òptica botànica. Ciència, literatura i hermenèutica interpenetrades per mostrar que poden ser compatibles.

L'extracte de carn Liebig va ser el primer de molts productes distribuïts per la LEMCO, multinacional de l'alimentació dirigida des de la Torre OXO de Londres.

Tim Ertl Ja queda lluny l'any 1683, quan el naturalista holandès Anton van Leeuwenhoek va observar per primer cop els espermatozoides pel

[caption id="attachment_57368" align="alignleft" width="320"] Fotografia de Francisco Martín Casalderrey/Revista SUMA[/caption] L’any 2012, possiblement com a part dels preparatius de l’Any Internacional de l’Estadística que es va celebrar el 2013, la Royal

Les dades avui dia s’han convertit pràcticament en un sinònim de fiabilitat. Les xifres són utilitzades per a reforçar les informacions periodístiques, i els polítics les esgrimeixen per donar suport

El caqui és una mena de tomaca dolça que els japonesos cultivaven des de mitjan segle VII i devia formar part de la vegetació natural, com figura al poemari Makura no sõshi.

La immensa proliferació d’espècies que ha generat l’evolució ha estat i és causa d’estupor entre els científics. L’estupor no és un estat desitjable per a la ciència i no cal