Editorial núm. 83

Les dades avui dia s’han convertit pràcticament en un sinònim de fiabilitat. Les xifres són utilitzades per a reforçar les informacions periodístiques, i els polítics les esgrimeixen per donar suport

0
El caqui amb música de fons

El caqui és una mena de tomaca dolça que els japonesos cultivaven des de mitjan segle VII i devia formar part de la vegetació natural, com figura al poemari Makura no sõshi.
0
Manolo Marsà Marsà

Nascut ara fa 72 anys en un dels remelsos de la vall de Gallinera, al llogaret d’Alpatró (Marina Alta), Manolo Marsà Marsà és l’últim pastor d’una llarga nissaga de ramaders

0
Per què hi ha tanta diversitat de plantes?

La immensa proliferació d’espècies que ha generat l’evolució ha estat i és causa d’estupor entre els científics. L’estupor no és un estat desitjable per a la ciència i no cal

0
L’home i els voltors

Tan sols els habitants més ancians de les comarques de l’interior de la nostra comunitat recorden els grans ocells que sobrevolaven el cel dels seus camps de cultiu. Fins a

0
On cal situar-se per mirar un quadre?

Als nostres museus no sempre és fàcil trobar el punt que ens permetrà admirar un quadre des de la perspectiva adequada, la que l’artista va definir. Les relacions entre art,

0
Arribar a veure on no arriben els nostres ulls

Mai no em va agradar escriure. I quina forma tan estra­nya de començar un assaig, diran vostès. Però és amb aquestes paraules que començo perquè justament el fet de no

0
La cartoteca

La Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València disposa des del 2002 d’una cartoteca, un espai on es reuneix, cataloga i processa tot el material cartogràfic de

0
Editorial núm. 49

«Hi ha pocs arbres tan nobles com l’olivera. Cap de tan sever, senyorívol i reposat. La seva longevitat és impressionant. Essent un arbre d’una aguda sensibilitat, sorprèn la seva resistència

0
Editorial núm. 47

«I va passar que un dia Cimabue, anant als seus negocis, de Florència a Vespignano, va trobar Giotto, que, mentre paixien les ovelles, sobre una llosa plana i polida amb

0
Dones investigadores

En les darreres dècades, la integració de la dona en el món universitari s’ha produït de manera progressiva però desigual. La superioritat numèrica masculina ha canviat de signe en el

0

Viatjar al futur és possible amb el cos, però sempre amb el cos i la ment alhora. Tinguem present que en el futur encara no se sap ben bé com viatjar al passat.
0
libelula

Els hi he fet haikús: les libèl·lules són la metàfora de la fragilitat i l’efímer. Ales de vidre tallades per l’art nouveau de l’evolució (o la cooperació) i la tristesa de la mort.
0

En el passat Mètode vàrem parlar d’una de les modalitats de la caça fotogràfica, en concret de la de seguiment, que consisteix a buscar i seguir l’animal fins a

0

Tinc un tronc, tinc un tronc,tinc un asclaTinc un tronc, tinc un troncde carrasca(Cançó de Petrer) Alzina, auzina, aulina, alzinera, carrasca, carrascla, glaner, aglaner, en català; encina, encino, carrasca,

0

El fred hivern 2004-2005, les escasses precipitacions i els incendis forestals han traslladat al carrer el debat de la ciència sobre els cicles atmosfèrics i els possibles riscos associats al

0

L’obra de Franz Joseph Gall va estimular els estudis de neuroanatomia i el debat sobre l’estructura interna general del sistema nerviós.
0

Mirella Levi d’Ancona, professora emèrita del Hunter College of the City University of New York, és un dels grans mites de la història de l’art. Un nom que va associat

0

Un recorregut per la pintura de paisatges nord-americana del segle XIX Images of the New World. The American landscape painting of the 19th century is practically unknown in Europe. In

0

Qui no ha sentit davant d’un bell paisatge una emoció molt fonda? Què té la naturalesa que a vegades ens atorga el plaer de la contemplació? Per què la nostra

0

Hi ha decididament dues formes d’enfrontar-se al repte d’harmonitzar la producció artística, la natura i l’explicació geogràfica. La primera és negant-ne la possibilitat. La segona, defensant-la. Ortega y Gasset en

0

■ Un organisme viu En la filosofia de la natura del Renaixement, la investigació recau en la seua totalitat sobre allò objectiu i queda garantida des del primer moment per la

0

El jardí és la meta de la recerca de la felicitat, i aconseguir-la ha estat sempre una de les tasques de l’home. Per als pobles primitius, el fet de viure

0

This article talks about some of the symbolic icons of renaissance painting and in particular that representing the world of Birds, which had gone unnoticed until then. It also stresses

0