Un bon dia vaig saber que practicava la dieta mediterrània. Com el personatge de Molière­, que s’alegrà en descobrir que parlava en prosa, vaig experimentar la satisfacció de menjar com Déu mana. Resulta que mitja humanitat menja malament.

Potser l’ús més sorprenent de la cuina en la literatura científica és com a lloc de trobada entre punts de vista divergents i, possiblement, irreconciliables.

L’equació E=mc2 és probablement la més famosa de les equacions fonamentals de la física. Ara bé, aquesta «fama» de l’equació com a entitat matemàtica, «e

Per què alguns pebrots piquen i altres no? Per què diuen que el iogurt és viu? Les respostes a aquestes qüestions i a moltes més

No hi ha dubte que les fotos dramàtiques dels desastres ambientals i de les agressions del litoral són necessàries pel seu valor colpidor en

L’eruga i la papallona són el mateix animal: dues vides en una. Aquesta paradoxa vital es resol gràcies a una transformació d’extraordinària complexitat: la

Al llarg dels últims decennis, han aparegut moltíssimes publicacions sobre papallones, però no totes es recorden per la seva vàlua. Aquesta sí que serà

Ciència, un terme que per a la immensa majoria de la gent remet a una cosa llunyana, incomprensible i inaccessible, però que en realitat

Què és la consciència? Existeix en els animals quelcom semblant a la consciència humana? Dit d’una altra manera, quin tipus d’experiències subjectives acompanyen l’existència

L'accés de les dones a professions tingudes tradicionalment per pròpies d'homes com la medicina, el professorat i també la recerca ha estat problemàtic fins a dates relativament recents. Algunes, tanmateix, com les tres que presenta com a exemple l'article, han esdevingut pioneres en algunes de les disciplines i espais més difícils i compromesos.

Tot i pertànyer a generacions diferents i representar formes diferents d'aproximació a l'estudi de la natura, Humboldt i Darwin comparteixen, com a fita determinant de la seva fructífera carrera científica, l'aventura individual d'un gran viatge iniciàtic.

A partir del segle XVII l’estudi acurat i la resolució de diversos problemes de la física, principalment relacionats amb l’astronomia i la forma de la Terra, però també amb altres matèries, va implicar realitzar mesures a diferents llocs i, per tant, va obligar a organitzar viatges científics amb aquests objectius específics. Presentarem alguns d’aquests problemes i les solucions adoptades a l’època

En l’últim terç del segle XVIII la corona espanyola es va incorporar a la pràctica de promoure expedicions que, junt amb la reivindicació sobre els territoris visitats, elaboraren també estudis i catàlegs de les riqueses naturals trobades. La majoria dels expedicionaris van topar a la tornada amb la incomprensió i l’oblit de les mateixes institucions que havien promogut el seu viatge.

Entre 1716 i 1717, l'apotecari barceloní Joan Salvador i Riera i Antoine de Jussieu, professor de botànica del Jardin du Roi de París, van recórrer els camins d'Espanya i Portugal, adés en calessa, adés a lloms de mula, per fer «observacions botàniques». Aquest article presenta una breu ressenya de la nissaga dels Salvador i descriu sumàriament el viatge dels dos naturalistes.

La divulgació científica ha d’afrontar un nou escenari on l’escassetat d’informació ha estat substituïda per l’abundància d’informació gratuïta i produïda per aficionats.

Composició de lleopard i jove impala amb un marc i peu de fusta, una escena que al Kruger no és difícil contemplar. S’aprecia la

L'autor explica en aquest article que sense Alfred Russel Wallace (1823-1913), Darwin potser no hauria publicat mai L’origen de les espècies.

Sovint es parla de les dues cultures –la científica i la humanística–, que, segons lamentava Snow, estaven molt allunyades i separades per una mena de mur que dificultava la comunicació entre els integrants de cadascuna.

L'aplicació sistemàtica de la metàfora de la màquina a l'estudi de la naturalesa va fer que les coses funcionaren millor. Les dades s'han de processar de manera objectiva, freda, desproveïda d'ànima.

Sense els viatgers científics, que s’atreviren a traspassar els límits coneguts, moltes vegades arriscant la vida, el nostre coneixement seria per força molt diferent. L’afany humà per descobrir noves terres

Tot viatge, fins el més banal, té una dimensió de descoberta, tant del món exterior com del mateix viatger. Alguns viatgers, però, han fet i fan de la recerca mateixa l'objecte del viatge. Els objectius, els mitjans i els comportaments d'aquests viatgers han variat al llarg de la història.

Ana Rey El 2003 els països de la Unió Europea (UE) dedicaven de mitjana l’1,9% del percentatge del PIB a la recerca i

Per la teoria del pensament interdisciplinari, tothom hi sent simpatia, però la pràctica pocs l'exerceixen. Es reconeix com a fecunda però sempre s'ajorna mitjançant la simple estratègia d'evitar la proximitat de la frontera.