El coneixement humà tendeix a caure en la temptació de dos vicis que no ajuden gaire a l’hora de comprendre el món. És la tendència antropocentrista i la tendència teleològica.

[caption id="attachment_14976" align="alignleft" width="200"] Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València[/caption] Crema: emulsió semisòlida d’aplicació farmacèutica i cosmètica. Aquesta és la nostra proposta per a aquest número,

Roselló ens explica els aspectes a tenir en compte quan es cultiven carabasses, de les quals existeixen diverses varietats, tant d'hivern com d'estiu. Aquest fruit és molt apreciat a la gastronomia valenciana.

U dels temes recurrents que sol sorgir en una conversa sobre la vida en l’univers és el del principi antròpic, un principi que no sol ser molt ben comprès, i

Les galàxies són les rajoles bàsiques de l'univers. Des que els astrònoms vam aprendre a mitjan dècada dels anys vint del segle passat que l'univers conté infinitat de galàxies, prompte

La principal causa de l'augment de brots i de transmissió del xarampió i altres malalties víriques a Europa ha estat conseqüència del rebuig a la vacunació.

Per arribar al nivell de vida dels nostres besavis havia calgut tota la història de la humanitat, posem cinquanta o cent mil anys; en els darrers dos-cents, l’hem almenys decuplicat.

Para la tercera cultura Ensayos sobre ciencias y humanidades Francisco Fernández Buey El Viejo Topo. Barcelona, 2013. 410 pàgines.Hi ha reflexions que una societat amb capacitat crítica no pot deixar de fer-se. L’actual

La literatura científica de viatges comença i acaba amb l’antropologia. Ara bé, no és fins al segle XIX que es dóna el creuament entre la literatura científica i la de viatges.

Amfibis i rèptils de Catalunya, País Valencià i Balears, per X. Rivera, D. Escoriza, J. Maluquer-Margalef, O. Arribas i S. Carranza, publicat perLynx Edicions i Societat Catalana d’Herpetologia (Bellaterra i

El error del pavo inglés Antonio José Osuna Mascaró Universidad de Granada. Granada, 2012. 269 pàgines.Què és la vida? Qui sóc jo i què és la consciència? És la moral un assumpte

Flora amenazada y de interés del Parque Natural de la Serranía de Cuenca Miguel Ángel Gómez Serrano i Olga Mayoral García-Berlanga Red de Áreas Protegidas. Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha. Conca,

Subliminal How Your Unconscious Mind Rules Your Behavior Leonard Mlodinow Random House. Nova York, 2013. 260 pàgines.Entre els diversos plaers que proporciona una passejada pels campus universitaris que envolten Boston es troba, sense

Vilafranca (Els Ports) Un mar de pedra seca a mil metres d’altitud Paco Tortosa Edicions 96. La Pobla Llarga, 2013. 504 pàgines.A l’agost del 2013 es va presentar a Vilafranca dels Ports un

La reestructuració en el sector dels mitjans de comunicació ha eliminat molts llocs de treball de periodistes, retallades que han estat especialment dures en els professionals especialitzats en àrees com ara ciència, tecnologia, economia i afers estrangers.

El periodisme científic s’enfronta al repte d’adaptar-se no sols a nous formats sinó també a les noves formes d’intercanvi d’informació. Les noves plataformes digitals faciliten l’accés i la producció de continguts científics i, per tant, forcen la seua audiència a evolucionar.

L’article presenta una panoràmica de la situació de la divulgació científica a França a partir de l’experiència de La Recherche, una revista mensual de divulgació científica.

Elhuyar va nàixer el 1974 amb l’objectiu d’adequar l’eusquera a l’àmbit científic i tècnic i des de sempre ha concedit especial rellevància a la investigació realitzada al País Basc.

Els reptes del periodisme científic passen per fer front a un entorn canviant i competitiu per a la premsa escrita on les condicions ambientals amenacen la supervivència de la divulgació.

La relació entre científics i periodistes és millor que la imatge que se’n té. Els científics entenen la divulgació com un deure, però també consideren que la visibilitat mediàtica els beneficia.

Comunicar la ciència amb rigor i eficàcia continua sent un dels reptes de científics i investigadors, que veuen que en un context com l'actual és més necessari que mai fer partícip la societat del treball que es duu a terme en universitats i centres de recerca.

«Aquesta extremada versatilitat i la combinació única de resistència i biocompatibilitat no la presenta cap altre biomaterial conegut» La seda és encara a hores d'ara un recurs econòmic important a escala