La producció antropogènica d'antibiòtics ha provocat una malaltia dels ecosistemes microbians de dimensió planetària, i ha portat a la intractabilitat d'infeccions.

Mitjançant estudis evolutius es pot tractar de predir com respondrà el virus a la presència de fàrmacs, o quines variants és més probable que es propaguen en un futur.

La comprensió de les forces de canvi evolutiu que actuen sobre les poblacions, en conjunció amb les tècniques més modernes d’anàlisi genètica, ha anat aplicant-se en els darrers vint anys al servei de la conservació de la biodiversitat. Aquesta nova aplicació de la genètica ha rebut el nom de genètica de la conservació.

Darwin va reflexionar sobre la potencialitat de la selecció natural comparant-la amb els efectes que han aconseguit els éssers humans amb la selecció artificial. En aquest treball s’analitza com, encara que la similitud entre ambdós tipus de selecció és visible, hi ha també importants diferències. També es presenten dos exemples d’aplicacions de la teoria evolutiva: la possible importància de la selecció sexual en la introducció de peixos transgènics i la selecció de caràcters socials en el context d’una millora genètica respectuosa amb el benestar animal.

El biòleg evolucionista Theodosius Dobzhansky va reflectir quin lloc ocupa la teoria evolutiva en la biologia moderna en el títol d'un famós article: «Res té sentit

La física no depèn de qui la miri. És pura estètica: la cièn­cia pot ser falsa, però no lletja. I aquesta estètica és pura simetria: no hi ha observadors de privilegi.

El 2013 és l'any de la quinoa, declarat per l'ONU. La quinoa o kinwa (Chenopodium quinoa) és una planta que pertany a la mateixa família de la remolatxa i de

El cacau valencià és una planta i una collita singular per molts motius. Destacarem amb detall sols un parell d’aquestes particularitats que són de gran importància per cultivar-lo.

Hi ha molts factors que intervenen en la nostra percepció dels aliments. En el cas del vi, primer tenim el color.

En referència a la suposada profecia apocalíptica maia, un amic meu em va preguntar: «Bé, després d’aquest nou fiasco, quina és la següent fi del món que hi ha programada?»

L’aigua del llac Vostok ha estat aïllada de l’atmosfera durant més de 15 milions d’anys. Quins microbis poden viure en un llac que està a tal profunditat que no li arriba la llum?

Felip II s’havia instruït en l’humanisme, era lector d’Erasme i aficionat als llibres de màgia i ocultisme. Tenia debilitat per l’arquitectura i la geometria, coneixia les obres de Durer i

En pedagogia, en urbanisme, en sostenibilitat, en qualsevol domini, propendim a lliscar pel pendent anecdòtic de la casuística. De tota cosa se’n fa un cas especial.

El gènere infantil és molt jove i encara hem de veure una eclosió d'obres i autors. Alguns elements contemporanis poden influir en el seu desenvolupament.

[caption id="attachment_13766" align="alignleft" width="200"] Manual de identificación y guía de campo de los árctidos de la Península Ibérica y Baleares, J. Ylla, R. Macià i F. J. Gastón, publicat per

[caption id="attachment_13762" align="alignleft" width="200"] Cómo vivimos, por qué morimos. La vida secreta de las células / Lewis Wolpert, Traducció de Dulcinea Otero-Piñeiro. / Tusquets. Barcelona, 2011. 235 pàgines.[/caption] En qualsevol dia

[caption id="attachment_13758" align="alignleft" width="200"] Guia de la flora ornamental de la Universitat Jaume I. Un campus per a la biodiversitat / Ricard Pitarch Garcia / Publicacions de la Universitat Jaume

[caption id="attachment_13754" align="alignleft" width="200"] Las heridas / Norman Bethune, Traducción y prólogo de Natalia Fernández. / Pepitas de calabaza. Logroño, 2012, 112 páginas.[/caption] L’editorial Pepitas de calabaza acaba d’eixamplar el seu

[caption id="attachment_13750" align="alignleft" width="200"] Las raíces cósmicas de la vida / Josep M. Trigo Rodríguez / Edicions UAB, El espejo y la lámpara. Barcelona, 2012. 241 pàgines.[/caption] Fa uns 13.800 milions

[caption id="attachment_13745" align="alignleft" width="200"] Què és el càncer i per què no hem de tenir-li por / Salvador Macip /Ara Llibres. Badalona, 2012. 264 pàgines.[/caption] Es calcula que una de cada tres

[caption id="attachment_13741" align="alignleft" width="200"] Los amamos, los odiamos y

Els oceans com a reguladors del clima condicionen el present i el futur del planeta. Aquests són la major massa terrestre on hi ha vida metabòlicament activa.

Des del segle xix som conscients de la importància de la predació i la competència entre les espècies a l’estructura de la natura, com a forces dominants per a la