La música i les matemàtiques mantenen una profunda relació des de que a l'antiga Grècia s'establiren els principis unificadors. Algunes de les aplicacions matemàtiques que han enriquit la música al segle XX són els fractals, el sistema de Schillinguer o la música de Xenakis.
0

L'arquitectura es troba molt vinculada a les superfícies geomètriques, que es sostenen en les matemàtiques. Recorregut d'allò més clàssic (com la Sagrada Família, construida amb estructures paraboloides hiperbòliques) al més novedós: superfícies geomètriques dissenyades per ordinador (museu Guggenheim de Bilbao).
0

A World in your Pocket: Santiago Calatrava’s folding Geometry. In Santiago Calatrava’s work the mathematical ideas do not just appear in the computations needed to carry

0

   Al llarg de la història i en totes les cultures, l’art i les matemàtiques han estat profundament relacionats. Això no té res d’estrany perquè beuen

0

Erwin Schrödinger ha estat sens dubte un dels més grans físics del segle XX. La seua notorietat desborda el camp de les seues investigacions, fins convertir-se

0
Satèl·lit SOHO al costat del Sol

En els darrers anys, una flota de satèl·lits artificials està produint un gran avanç en el coneixement del nostre estel. Comencem a entendre l’atmosfera calenta del Sol, la que ens

0
Gonzalo Mateo

  Foto: M. Lorenzo Gonzalo Mateo, professor, divulgador i amant de la botànica, ens il·lustra en les passes cap a una millor conservació vegetal i una major conscienciació social.     Com aconsegueix algú

0
George Paxinos

  Foto: M. Lorenzo     En tots els laboratoris de neurociències del món, al costat de cada microscopi hi ha un atles del cervell de la rata. Aquest atles és el segon

0

El telescopi Grubb, una vegada acabada la restauració, tal com es troba ara a la cúpula de l’edifici del Rectorat.    La història de l’astronomia va associada

0

Les ones gravitatòries són generades pels esdeveniments més catastròfics i energètics de l’Univers. Els observatoris d’ones Gravitatòries, tant terrestres (en construcció molt avançada) com en l’espai

0

Les mancances en l’ordenació territorial de València van agreujar les conseqüències de les pluges torrencials caigudes a mitjan setembre de 2001. Diverses dependències, equips i

0
Salvador Rivas-Martínez

Foto: M. Lorenzo Salvador Rivas-Martínez va nàixer al si d’una família d’apotecaris i botànics amb una presència de més de cent anys a la universitat espanyola. Per aquest motiu, aquests dies

0
Manuel Calvo Hernando

  Manuel Calvo Hernando fa cinquanta anys que exerceix com a periodista científic, però mai perd el somriure a l’hora de concedir una entrevista o de donar una conferència. Amb quasi

0

El rector de la UV, Francisco Tomás, va ressaltar en la inauguració la necessitat d’un “periodisme de major qualitat que done la informació més subtil i

0
L’Escola de Primavera de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica

  Cada dos anys, la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) organitza la seva Escola de Primavera. Aquesta iniciativa

0

Recentment hem tancat el cicle de conferències que, organitzat per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, celebrava el cinquantè aniversari

0
Editorial núm. 38

«Entre les “specials belleses” de València assenyalades per Francesc Eiximenis en el seu llibre Regiment de la cosa pública, esmentava en el sisé lloc els rius. Encertat anava el savi frare

0

Arma Diallo, un dels artífexs del Conveni Internacional de Nacions Unides contra la desertificació, ha sigut testimoni de les conseqüencies d'aquest problema mediambiental a Burkina Faso i té clar que només es pot afrontar amb cooperació.

0
Una història de la Societat Catalana de Biologia

Noranta anys no són pocs, especialment per a una institució del nostre país. Són els anys que ha fet la Societat Catalana de Biologia (SCB), profundament

0
Prudentment satisfets

“Tornar a recuperar l’activitat, fins on siga possible, és així compromís de tots si no volem donar per perdut també el futur.” Era la postil·la a unes línies desordenades que,

0
Editorial núm. 37

«És manifest que l’art imita la natura, i algunes vegades produeix coses molt singulars»TeofrastLa frase de Teofrast que inicia aquest nou número de Mètode resulta sorprenentment actual. L’art imita la natura,

0

  [caption id="attachment_11282" align="alignleft" width="300"] Amb l’aliment garantit, aquests animalons realment petits poden encarar les nevades dels hiverns pirinecs i de l’Europa més glaçada. Dibuix: Pep Cantó[/caption] No podem dir que siguen

0
Ciència paranoicocrítica

“La monarquia és una metafísica del DNA.” És difícil trobar una definició més precisa i aguda d’aquesta venerable institució (i, de retruc, de la mateixa noció de DNA). La frase

0
El dolç encant de la tardor

[caption id="attachment_11260" align="alignleft" width="550"] Hem d’aprendre a fixar-nos en els detalls del paisatge que tenim davant i discernir què és el més representatiu i fotogènic de tot el que observem.

0