En el número anterior parlàvem sobre la possibilitat (o no) de viatjar més de pressa que la llum. Vèiem que el transport hiperlumínic, per qualsevol mètode, era equivalent a viatjar

Sembla una conspiració còsmica. Des que es va inventar el telescopi no hi ha hagut cap explosió de supernova en la nostra galàxia visible des de la Terra. Sí que

L'enginyeria civil va ser, probablement amb l'arquitectura urbanista i l'higienisme mèdic, el principal moviment impulsor d'un model de progrés i modernització social que les reformes liberals de finals del segle

El doctorat és avui dia un grau acadèmic més. Comences de pàrvul i acabes de doctor. Per això les tesis, cada cop més, són com un examen llarg.

El lema del llibre, que es recull com a titular d’aquesta ressenya, descriu completament la intenció i l’esperit de l’autor davant la seua obra, i encara

Sóc especialment sensible als diàlegs destrellatats en què es transformen a vegades les discussions científiques que, encara que parlen del mateix, destaquen el mínim punt de

Quants llibres sobre bolets es publiquen cada any? No ho sé; no puc contar-los. Surten com bolets! podríem dir. Tanmateix, si els mirem bé veurem que

El creixent interès en la comercialització dels resultats de la recerca científica ha empès molts científics a experimentar amb els plans de negoci.

Arthur Kornberg no és el primer premi Nobel en medicina de qui es publica una obra literària o lírica. Com es ressenya en la introducció, també

Montphoto és un concurs fotogràfic de natura i muntanya, però també és un esdeveniment cultural de primer ordre que organitza cursos, classes, conferències, tertúlies, fòrums de

El 18 de maig de 2001 la UNESCO va declarar el Misteri d'Elx «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat», declaració que es va veure reforçada el

A Itàlia se celebren multitud de festes populars protagonitzades per l'ofrena de pans cerimonials. La presència de pans votius, de vegades antropomorfs, s'escampa per diverses regions. A Sicília encara s'observa una àmplia tipologia de pans cerimonials, en particular amb motiu de les festes de Sant Josep i Setmana Santa. Aquests pans tan «particulars» s'ofereixen també, però, amb motiu d'altres diades i de moltes festes patronals o d'especial rellevància per a una comunitat concreta. De particular interès són, per la forma i l'ús ritual, els pans antropomorfs ofrenats com a exvots per recompondre l'ordre del cos i del cosmos.

El calendari tradicional es veu fortament influït per l’alimentació. Moltes festes estan lligades de manera inseparable a costums relacionats amb el menjar. A la regió italiana del Piemont, el patrimoni gastronòmic viu un procés de revaloració i reinterpretació que obeeix a una lògica creativa que proposa eixir de la crisi econòmica amb la recuperació del saber tradicional. En aquest corrent de pensament es troben moviments com Slow Food i iniciatives com la que duu a terme la Universitat de Ciències Gastronòmiques per censar l’ús d’aliments en les festes populars.

El decret 40/2007 de la Generalitat Valenciana va declarar Monument Natural el camí dels pelegrins de les Useres, que cal preservar perquè sustenta una de les celebracions més antigues del

L'article tracta de la vida festiva lligada als ritus de transició que serveixen per a sancionar els canvis d'estatus social basats en l'edat i el gènere. Es tracta, doncs, de rituals lligats al cicle vital, com el baptisme, la primera comunió, el matrimoni o la mort, accions simbòliques enllaçades amb un cicle biològic radicalment culturitzat i que es produeixen en contextos inequívocament festius.

[caption id="attachment_8743" align="alignleft" width="250"] Mario Rabasco[/caption] Al si de la modernitat la festa s’ha convertit en celebració reflexiva de la identitat, porta d’accés a la transcendència de la pròpia quotidianitat i

Els dos modes bàsics d’elaboració de calendaris, el de dies assenyalats i el de cicles estacionals o mensuals, els mostren com una sèrie de codificacions que revelen una concepció qualitativa del temps, i ambdós són formes institucionalitzades.

La Muixeranga, revaloritzada, gaudeix d'un excel·lent estat de salut, creix en nombre de membres, és imitada en altres pobles valencians i navega amb rumb segur enmig de la mar grossa de la globalització.

A pesar dels grans esforços dels investigadors per saber com funciona el nostre cervell, encara sembla que estiguem fent els primers passos. Aquest segle va començar en acabar la denominada

El creixent desenvolupament aconseguit per les tècniques de neuroimatge funcional ha representat un gran avenç en l'estudi de les bases neurals del funcionament cognitiu. En aquest sentit, aquestes potents tècniques estan ajudant a donar resposta a preguntes com ara on i quan ocorren certs processos al cervell. No obstant això, és un bon disseny experimental, que permeta interpretar els resultats que aporten aquestes tècniques a la llum de contrastats models teòrics, allò que ens dóna peu a respondre a la més important de les preguntes: com es produeix la conducta?

En les darreres dues dècades els avenços de la neurociència han estat espectaculars i cada vegada som més a prop d'entendre el llenguatge del nostre cervell. Això és així gràcies als avenços tècnics i metodològics, però sobretot a nous enfocaments en els dissenys experimentals. Els avenços en el coneixement sobre el funcionament bàsic del cervell estan guiant el desenvolupament d'eines terapèutiques cada vegada més sofisticades per curar o almenys alleujar els símptomes de malalties neurològiques i trastorns psiquiàtrics. No obstant això, aquests avenços no estan exempts de riscos i comporten dilemes ètics als quals la societat ha de donar resposta.

L'any 2012 ha estat declarat a Espanya Any de la Neurociència, un camp que ha viscut grans avenços en les darreres dues dècades. Amb aquest dossier, Mètode vol contribuir a

La influència de Turing en la biologia ha tardat molt a manifestar-se, però comença a ser important i va creixent. Com que l’aportació més destacada i coneguda de Turing es

A començament del segle xvii, el gran astrònom Johannes Kepler havia acabat d'escriure la que avui es considera la primera novel·la de ciència-ficció. Somnium,  publicada pòstumament l'any 1634,relata el viatge