L'exploració de cavitats litorals al Migjorn de Mallorca, moltes amb importants continuacions subaquàtiques, suggereixen la relació genètica i hidrològica entre les cales i l'endocarst.
La convergència de diversos factors és essencial en la gènesi de les cales. El carst, provocat per la dissolució de roques calcàries i responsable de la formació de la majoria de coves, n'és un destacat.
A les costes mediterrànies calcàries les cales són petites raconades que es troben per tot arreu. Són desembocadures fluvials envaïdes per la mar i retreballades pels processos càrstics i marins.
Al Mediterrani, el terme 'cala' abunda per a denominar qualsevol racó d’un litoral rocallós. Però les cales en sentit estricte són definides pel seu component calcari.
Obriu-me dins el mar, vells pescadors, que m’entri de verdor una alenada, que tingui llum de barques i pinar i el sol em transparenti el joc de l’aigua. Blai Bonet. «La cala», Entre el
Un repàs a la figura de Darwin com a icona de la biologia moderna a través de les vinyetes i gràfics.
Josep Jacas, catedràtic de Producció Vegetal a la Universitat Jaume I de Castelló, es mostra serè enfront de l'acció devoradora del morrut. L'investigador, que ha passat anys darrere de la
Parlem amb el «guardià» del Jardí Botànic de la Universitat de València contra el morrut roig. El tècnic en arboricultura José Plumed ha estat pioner en l'ús de pràctiques de
El Mediterrani constitueix un espai flanquejat per tres continents, el front septentrional europeu, el meridional africà i l’oriental asiàtic. Un espai comú identificat com
«Entre el coral i l'espiga» és el títol d'un bell poema de Blai Bonet, que recull molt bé l'essència de la nostra costa, on s'alternen les barques amb la muntanya
Som al llindar que separa la immobilitat del moviment. Una tremolor subtil, lleugera, imperceptible amb un poder extraordinari sobre els plecs que titubegen cap a l’origen del món. Plecs rojos
Greta Alfaro (Pamplona, 1977) inicia la seua formació llicenciant-se en Belles Arts en la Universitat Politècnica de València i posteriorment l’amplia amb el Màster en Belles arts / Fotografia al Royal College
© Josep Vicent Boira A l'altre extrem de la serra d'Irta, a uns cinc quilòmetres de Peníscola, la torre de l'Almadum, del 1554
Lluís Alcanyís va ser una figura clau en la fundació de la Universitat de València el 1499. El passat mes de febrer, en un acte senzill però amb una forta
«Desconèixer l’alçària d’un turó ofenia la raó i li inquietava. L’ésser humà no podia avançar sense determinar continuament la seua posició. No es podia deixar a la vora del camí
«Tinc la impressió (correcta o incorrecta) que els arguments dirigits directament contra el cristianisme i el teisme manquen pràcticament d'efecte sobre el públic, i que la llibertat de pensament es
[caption id="attachment_3131" align="alignleft" width="200"] Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. J. Estrada, V. Pedrocchi, Ll. Brotons i S. Herrando (editors). S. Guallar, G. Gargallo, O. Baltà, F. Páramo i
[caption id="attachment_7949" align="alignleft" width="329"] © Joaquín Baixeras. A l’esquerra, papallona del rave (Pieris rapae) i a la dreta, iguana (Iguana iguana).[/caption] En el seu llibre de 1802 Natural theology or evidences