Enguany s'ha celebrat l'Any Internacional dels Boscos, amb un seguiment que, malauradament, ha estat bastant desigual. La Universitat de València ha col·laborat molt activament en l'efemèride, i al Jardí Botànic s'han dut a terme conferències, exposicions i propostes molt suggeridores, com ara el pòster didàctic Bosc de fulles, que s'ha realitzat conjuntament amb la revista Mètode, o la brillant proposta expositiva «El bosc encapsulat», de l'artista Ana Donat.

El món de les plantes màgiques és un món fascinant, estrany i antirealista. Amb elles podem guarir evidentment un mal de pedra o una diarrea galopant, ja desnonats per la ciència; però també podem volar pels aires amb la Veloç o bé cuinar divinament amb l'ajuda i la pràctica d'un misteriós «Ch'i».

L'any 1968 s'estrenaren dues pel·lícules fonamentals en la història del cine. La primera, <em>2001: una odissea de l'espai</em>, canvià el curs del cine de ciència-ficció. La segona, <em>El planeta dels simis</em>, també contribuí a establir les bases d'una ciència-ficció més intel·ligent.

«Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento”. Justament, durant aquells anys es debatia la controvèrsia científica del llibre de Darwin L’origen de les espècies. Hi ha

Els tèrmits pertanyen a una família d’insectes que viu en simbiosi amb bacteris i protists. Lynn Margulis ens acompanya per un viatge a dins d'un termiter.

  Al maig de 1831, John M. Herbert, un estudiant de la Universitat de Cambridge, va fer arribar al seu amic i condeixeble, el jove Charles Darwin, un regal anònim consistent

La «ciència en ficció» i el teatre poden servir per a presentar de manera versemblant i comprensible els descobriments científics, i així ho demostra l’obra teatral Oxigen.

Eugènia Balcells. Brindis (invitació a l'abundància), 1999. Instal·lació multimèdia. Sens dubte, el laboratori químic ha experimentat una gran evolució des que va néixer

© Joan Reglà Humanidades Library, University of Valencia Dalt i a la dreta, taller de tintura de la Manufactura Reial dels Gobelins, en dos gravats de

© Biblioteca d'Humanitats Joan Reglà, Universitat de València Laboratori i taula de rapports basada en la taula de Geoffroy, làmina apareguda en l'Encyclopédie de Diderot i

El nom de Lavoisier és sens dubte un dels més coneguts de la història de la ciència. Tot i això, encara a hores d’ara, i a diferència del que s’ha esdevingut amb Galileu, Newton i Darwin, no hi ha hagut un programa historiogràfic capficat a estudiar sistemàticament l’obra del químic francès. La major part dels seus escrits, de fet, encara continuen inèdits o si més no ignorats als arxius de l’Acadèmia de les Ciències de París.

Les substàncies estudiades pels químics del segle XVIII difereixen en gran mesura de les modernes «substàncies químiques», fou aquest un canvi provocat per l'anomenada revolució química?

Quan Lavoisier parla d’oxigen no té en ment la mateixa idea que un químic contemporani. La diferència entre un concepte i l’altre és un problema fonamental a l’hora d’estudiar les teories químiques anteriors i posteriors a la revolució química.

La novel·la de Johann Wolfgang Goethe Les afinitats electives utilitza l’afinitat química com a metàfora i l’aplica a les relacions amoroses.

Carmen Calvo. N'hi ha dies que m'alce i no sé si sóc una dona o un parotet, 2010. Tècnica mixta, fotografia, 21 x 30 cm.

L'Observatori Astronòmic de la Universitat de València ha d'afrontar un doble repte en el futur immediat: d'investigació i de divulgació.

L’absorció de les zones rurals per la ciutat és un fenomen estès al món industrialitzat. El nou espai periurbà genera conflictes entre els pagesos que s’enfronten a la pressió urbanística,

De vegades es troben en qualitat d’amics o vells coneguts que no triguen a agrupar-se, a unir-se, sense modificar res entre ells, tal com es barreja el vi amb l’aigua.

[…] havien passat per carrers de Torrent fets de cases de pisos iguals i amb cartells que anunciaven noves construccions amb materials de primera qualitat i més blocs i més

Es va produir llavors un soroll sobre el meu cap. En una branca que es trobava justament sobre mi s’estava Goliat, un dels mascles del grup [

[caption id="attachment_4028" align="alignleft" width="200"] Las radiaciones: beneficiosas, letales, misteriosasMartine Jaminon, Jesús Navarro FausNivola. Tres Cantos, 2009.256 pàgines.[/caption] Hi ha un consens entre els investigadors en didàctica de les ciències sobre el

[caption id="attachment_5852" align="alignleft" width="200"] Olivos de Castellón. Paisaje y cultura P. Mercè; F. Gonell; B. Moya; A. Oliver i F. Olucha Servei de Publicacions, Diputació de Castelló. Castelló de la