[caption id="attachment_4724" align="alignleft" width="200"] La mente moral. Cómo la naturaleza ha desarrollado nuestro sentido del bien y del mal.Marc D. HauserTraducció de Miguel Candel. Paidós Ibérica. Barcelona, 2008. 576 pàgines.[/caption]Marc

Al setembre de 2011 es va celebrar en Ciutat del Cap, Sud-àfrica, el sisè Congrés Mundial de Centres de Ciència. Uns pocs participants vam tenir el privilegi de visitar, durant quatre dies, el parc de Welgevonden (en afrikaner: "Bé trobat").

Els de l'associació de Parkinson de Gandia acolliren amb entusiasme la meua proposta de fer una representació teatral. Sobre quin tema? Naturalment que sobre el Parkinson, més ben dit, sobre les seues conseqüències, una de les quals fa que jo també siga membre d'aquella associació.

Donada la seua importància, no és estrany que al llarg de l’evolució s’haja desenvolupat un sistema per detectar la presència de sal, sistema que es troba incorporat al sentit del gust.

Després del significatiu número d'estiu, volem finalitzar la nostra col·laboració amb la celebració de l'Any Internacional dels Boscos amb una proposta per conèixer millor el nostre bosc mediterrani.

La NASA i l’ESA saben que el tema de la vida atrau l’opinió pública i la premsa. Per això, sempre que és possible relacionen els descobriments sobre Mart amb l’aigua líquida i la possibilitat de vida

En l’antiga Grècia, Empèdocles va afirmar que tot es componia de només quatre elements: aigua, foc, terra i aire. Va ser, sens dubte, el primer intent de descriure el contingut del nostre univers. Més de cent anys després, Aristòtil hi va afegir un cinquè element: l’èter o quinta essència, que formava els estels, mentre que els altres quatre eren els constituents de les substàncies terrestres.

Què és un geni? En aquest article Jorge Wagensberg reflexiona sobre l'essencia definitòria del geni. Avancem una definició: geni és un ésser capaç de produir nou coneixement.

Els mapes haurien de ser dinàmics i no instantànies congelades d’indrets o de fets simultanis. Una reflexiò literaria a càrrec del Catedràtic de Geologia de la Universitat de València Miquel de Renzi.

Vam acabar l’anterior lliurament indicant que, com que les aberracions òptiques solen incrementar-se amb l’obertura i amb la separació del raig de llum considerat

© Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València El sòl és la superfície per on caminem, allà on

© Miguel Lorenzo Les pluges i les baixes temperatures que s’havien trobat a faltar a l’hivern arribaren la primera quinzena d’abril coincidint amb

© V. Peris i J. L. Lamadrid Imatge de la galàxia d’Andròmeda. Aquesta imatge, presa per l’astrofotògraf de l’Observatori Astronòmic de la Universitat

Al segle XVIII la ciència va canviar el seu interès des de la medicina i la química cap a la física, i per tant, no solament cap a les teories, sinó també també de complexitat tècnica, aparells, etc. Ací la polèmica que s'encetà entre Volta i Galvani per tal de averiguar el procediment pel qual l'electricitat en el animals feia moure els músculs.

«Som fets de temps i matèria». Aquesta frase de David Jou il·lustra la qüestió central d’El labertint del temps, la simfonia de la matèria on aquest

Sembla curiós que s’estigui parlant encara a hores d’ara del creacionisme com una explicació científica de l’aparició dels éssers vius sobre la terra. Doncs

De llibres sobre fauna, flora, etc. n’hi ha molts… surten com bolets; fins al punt que resulta difícil no ja tenir –i no diguem

[caption id="attachment_4637" align="alignleft" width="200"] Afers. Autors diversos. «Correspondència entre científics i història de la ciència». Afers, Catarroja. 2006. 53/54: 9-134.[/caption] La comunicació epistolar entre científics ha constituït una font directa i

[caption id="attachment_4633" align="alignleft" width="200"] Exploració, joc i reflexió Assaigs sobre ciència. Joandomènec Ros. Pagès Editors, Lleida, 2006. 380 pàgines.[/caption] Joan Domènec Ros, professor d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i gran

[caption id="attachment_4629" align="alignleft" width="195"] La píldora de los 800 millones de dólares. Merill Goozner. Belacqva, Barcelona, 2006. 423 pàgines.[/caption] Un estudi de la Universitat de Tufts, publicat el 2001, va calcular

[caption id="attachment_4625" align="alignleft" width="200"] In Search of Memory: The Emergence of a New Science of Mind. Eric Kandel. W. W. Norton & Company, Londres, 2006. 352 pàgines.[/caption] No passa gaire sovint

[caption id="attachment_4621" align="alignleft" width="200"] Qué nos hace humanos. Matt Ridley. Taurus Ediciones, SA, Madrid, 2004. 360 pàgines.[/caption] Quins són els factors que modelen el nostre caràcter, la nostra intel·ligència o la

[caption id="attachment_4617" align="alignleft" width="200"] Nature via Nurture. Matt Ridley. Harper Collins, Nova York, 2003. 336 pàgines.[/caption] Quins són els factors que modelen el nostre caràcter, la nostra intel·ligència o la nostra

[caption id="attachment_4613" align="alignleft" width="188"] El mesurament del món. Daniel Kehlmann. Angle, Manresa, 2007. 248 pàgines.[/caption] El mesurament del món (Die Vermessung der Welt) és el títol de la traducció catalana de