«La ciencia en el punto de mira», de Jorge Mira

No és habitual que un professor universitari siga presentador de la televisió (Cifras e letras, de Televisió de Galícia), coordinador d’un programa de divulgació científica que té l’honor de comptar amb destacats premis Nobel com a convidats (ConCiencia), col·labo-ra-dor de premsa i, a més, desenvolupe amb excel·lència la seua tasca d’investigació i docència.
0
103-71

El debat sobre les diferències de gènere i si aquestes són socials o biològiques no és nou. Però els arguments han anat evolucionant al mateix temps que la ciència i la societat. Si en el passat la inferioritat intel·lectual de la dona es justificava per l’angle del rostre, i més tard per la mesura del cervell, ara són els nivells de testosterona en els circuits neuràlgics fetals...
0
«Mathematics of Life. Unlocking the Secrets of Existence», d’Ian Stewart

Segons Sydney Brenner, la ciència progressa a força de tècniques, descobriments i idees, probablement en aquest ordre. En l’era de la seqüenciació a gran escala, la biologia de sistemes i altres fonts desmesurades de dades, aquesta afirmació és més que una crítica a la recerca sense reflexió: és una descripció del que és la ciència normal.
0
«Flora valentina», de Gonzalo Mateo, Manuel Crespo i Emilio Laguna (eds.)

És ben sabut que les pluges abundants porten bones flora-cions. Aquest any és especialment prolífic, ja que a la floració natural propiciada per les abundants pluges hivernals i primaverals, s’uneix l’aparició de diversos textos sobre flora valenciana.
0
Mirada salvatge

No és un llibre de butxaca; és un llibre que no passa desapercebut. No és un llibre de fotos d’animals; és un llibre que capta l’ànima de cada espècie que retrata. No és un «llibre regal»; en expressió dels llibreters, és un regal per a la vista. No és un tractat de zoologia; és una obra que fa un recorregut per les espècies més significatives.
0

El dolor és una de les causes que més afecten la qualitat de vida de les persones, i tractar-lo de manera inadequada és un greu problema assistencial i un conflicte ètic de primera magnitud que afecta directament les persones i atempta contra la seua dignitat.
0
dolor infantil

Els nens experimenten dolor exactament igual com els adults, ja que el desenvolupament de les vies nervioses es produeix durant la gestació. El dolor infantil té connotacions especials per la dificultat de valorar-lo, però hi ha mètodes validats per a detectar-lo i, sobretot, disposem de procediments i medicaments amb què tractar el dolor de manera eficaç en nens.
0
tipus de dolor

El dolor és un dels símptomes pels quals els pacients més acudeixen al metge. El pateix un 12% de la població i és considerat intens en un terç dels casos. En aquest article revisem els diferents tipus de dolor, tant d'agut com de crònic, i els nous tractaments que permeten controlar-lo.
0

El tractament farmacològic del dolor és un dels pilars de l’estratègia terapèutica davant d’aquest i inclou no sols l’ús d’analgèsics sinó també de fàrmacs per tractar els components afectius que pateix el pacient.
0
És possible mesurar la intensitat del dolor?

El dolor és una sensació subjectiva, però per tal d'objectivar-ne la intensitat s'utilitzen diferents tipus d'escales que permeten al pacient assenyalar el grau de dolor que pateix. L'efecte dels medicaments analgèsics s'avalua mitjançant assajos clínics subjectes a regles estrictes per poder comparar l'efecte del medicament amb el produït per substàncies sense activitat analgèsica.

0

La disponibilitat d’analgèsics per al tractament de la majoria d’afeccions doloroses ha demostrat ser insuficient per aconseguir alleujar adequadament el dolor. Aquest símptoma continua present amb una prevalença exageradament alta entre la població general.

0

Aquest article versa sobre el naixement de la teoria i el tractament del dolor crònic des de la segona meitat del segle XIX fins a mitjan segle XX. La tesi que s’hi defensa diu que la medicina del dolor va emergir com a resultat de la confluència de pràctiques relacionades amb el tractament dels pacients terminals i dels que patien de dolor incurable.
0
106-53

Mapa de Catalunya d’Oleguer Taverner que es conserva al SHAT de París. Aquest és sens dubte el més espectacular dels mapes dibuixats per Oleguer Taverner, comte de Darnius. Degué ser

0
La cara del dolor

El dolor és el símptoma més freqüent en la malaltia humana i ha acompanyat els éssers vius des de l’inici de la seua existència. S’ha afirmat que el dolor conforma la nostra pròpia identitat com a humans, ja que no sols és una percepció desagradable, complexa des del punt de vista neurològic, sinó que s’acompanya de components afectius que ens fan preguntar-nos per la nostra raó de ser.
0

A les vores de torrents i rierols, a les fronteres fresques i assolellades dels boscos, o als límits dels camps de cultiu, dominen les bardisses espinoses. Unes eficaces dissuasores pel pas dels humans i els herbívors domesticats, que no poden travessar-les impunement sense deixar-s’hi bocins de roba o de pell.
0
embarassos

Distintes condicions mèdiques fan que hi hagi dones que puguin produir òvuls i fins i tot quedar-se embarassades sense dificultat, però que després perden una vegada darrere l'altra el fill que porten dins. És per això que en alguns països se'ls permet salvar un d'aquests embrions traspassant-lo a l'úter d'una dona sense aquest problema que s'ofereixi a fer-ho gratuïtament o a canvi d'una compensació econòmica.
0

La representació de la muntanya en els mapes sempre ha constituït un problema a causa de la manca d’informació.

0
Ramon Folch

El creixement indefinit, premissa i objectiu de la civilització des de fa dos segles, ja no és viable. Així de clar ho deixa el socioecòleg Ramon Folch (Barcelona, 1946) en el seu darrer llibre, La quimera de créixer (La Magrana, 2011). Aquesta conclusió no és ideològica, diu Folch, sinó bàsicament científica, fonamentada en els límits objectius dels recursos del planeta.
0
natura i música

Quan en la primavera de 1967 Joan Manuel Serrat va saltar a les llistes d'èxits amb Cançó de matinada, a més de la novetat de veure un tema en català als primers llocs dels hit-parade, la composició aportava un ingredient, que si no totalment innovador, almenys sí que era poc freqüent en la música pop de l'època: la crida naturalista ara com a protagonista destacat del cançoner popular.
0
Mark Harrison

El 2009, el virus de la grip A (H1N1) va provocar que l’Organització Mundial de la Salut declarara el nivell d’alerta sis, és a dir, va considerar que s’estava produint una pandèmia. La malaltia va ocupar planes de diaris i minuts de televisió, i es va convertir en el centre d’atenció mun-dial durant els primers moments de propagació.
0
vida humana

Una de les millors obres de teatre escrites al segle xx parla de ciència, de científics i d'éssers humans sota el pes de les seves responsabilitats respecte als seus congèneres. Parlem de Copenhaguen, de Michael Frayn.
0
Francisco Tomás Vert

Francisco Tomás Vert ens rep al seu despatx de la Facultat de Química al Campus de Burjassot. S’ha llevat l’americana, i va en mànegues de camisa, amb la corbata llampant. El professor Tomás Vert és catedràtic de Química Física de la Universitat de València, de la qual ha estat rector entre el 2002 i el 2010.

0

Més de 500 anys d'història justifiquen la solemnitat i la pompa de l'acte d'obertura que la Universitat de València celebra cada any per iniciar el nou curs. Aquesta reverència a les formes no és més que un homenatge al saber, on els nobles són els savis, i on el protagonisme recau en el coneixement, en la lliçó magistral encarregada a un dels més destacats docents de la institució.

0
dolor

L’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor (IASP) ha declarat 2011 Any Global de Lluita contra el Dolor. En aquest marc, en el mes de setembre se celebra el VII Congrés Europeu sobre l’Impacte Social del Dolor a Europa, i del 10 al 14 d’octubre, la Setmana Europea contra el Dolor.
0