© V. Peris i J. L. Lamadrid Imatge de la galàxia d’Andròmeda. Aquesta imatge, presa per l’astrofotògraf de l’Observatori Astronòmic de la Universitat

Al segle XVIII la ciència va canviar el seu interès des de la medicina i la química cap a la física, i per tant, no solament cap a les teories, sinó també també de complexitat tècnica, aparells, etc. Ací la polèmica que s'encetà entre Volta i Galvani per tal de averiguar el procediment pel qual l'electricitat en el animals feia moure els músculs.

«Som fets de temps i matèria». Aquesta frase de David Jou il·lustra la qüestió central d’El labertint del temps, la simfonia de la matèria on aquest

Sembla curiós que s’estigui parlant encara a hores d’ara del creacionisme com una explicació científica de l’aparició dels éssers vius sobre la terra. Doncs

De llibres sobre fauna, flora, etc. n’hi ha molts… surten com bolets; fins al punt que resulta difícil no ja tenir –i no diguem

[caption id="attachment_4637" align="alignleft" width="200"] Afers. Autors diversos. «Correspondència entre científics i història de la ciència». Afers, Catarroja. 2006. 53/54: 9-134.[/caption] La comunicació epistolar entre científics ha constituït una font directa i

[caption id="attachment_4633" align="alignleft" width="200"] Exploració, joc i reflexió Assaigs sobre ciència. Joandomènec Ros. Pagès Editors, Lleida, 2006. 380 pàgines.[/caption] Joan Domènec Ros, professor d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i gran

[caption id="attachment_4629" align="alignleft" width="195"] La píldora de los 800 millones de dólares. Merill Goozner. Belacqva, Barcelona, 2006. 423 pàgines.[/caption] Un estudi de la Universitat de Tufts, publicat el 2001, va calcular

[caption id="attachment_4625" align="alignleft" width="200"] In Search of Memory: The Emergence of a New Science of Mind. Eric Kandel. W. W. Norton & Company, Londres, 2006. 352 pàgines.[/caption] No passa gaire sovint

[caption id="attachment_4621" align="alignleft" width="200"] Qué nos hace humanos. Matt Ridley. Taurus Ediciones, SA, Madrid, 2004. 360 pàgines.[/caption] Quins són els factors que modelen el nostre caràcter, la nostra intel·ligència o la

[caption id="attachment_4617" align="alignleft" width="200"] Nature via Nurture. Matt Ridley. Harper Collins, Nova York, 2003. 336 pàgines.[/caption] Quins són els factors que modelen el nostre caràcter, la nostra intel·ligència o la nostra

[caption id="attachment_4613" align="alignleft" width="188"] El mesurament del món. Daniel Kehlmann. Angle, Manresa, 2007. 248 pàgines.[/caption] El mesurament del món (Die Vermessung der Welt) és el títol de la traducció catalana de

[caption id="attachment_4609" align="alignleft" width="200"] La medición del mundo. Daniel Kehlmann. Edicions Maeva, Madrid, 2006. 224 pàgines. [/caption] Què tenen en comú un naturalista i un matemàtic? Amb evident intenció de respondre,

Figura 1. Imatges de satèl·lit. Diferències entre, dalt, una imatge Landsat TM de 2005 i un altra, baix, QuickBird de 2004 corresponent al nord de

A Sarlat, ciutat del Perigord amb un nucli medieval esplèndid, tenen un mercat cobert dins d’una església dessacralitzada. S’ocupà de la reforma l’arquitecte Jean Nouvel, nascut a Fumèl.

En De la Terra a l’espai, l’enginyer David Iranzo aboca el seu coneixement de primera mà de l’exploració espacial perquè el lector interessat descobresca els molts temes relacionats amb aquesta activitat. Iranzo treballa per a l’empresa EADS Astrium, responsable de la construcció i posada a punt dels coets europeus Arianne, on ha adquirit una extensa experiència que li permet escriure amb autoritat sobre el tema.

Aparentment, no hi ha dues activitats més allunyades entre elles que la ciència i la poesia, però hi ha un àrea de connexió: la metàfora.

Crec que dec ser dels pocs que han llegit aquest llibre abans d’haver vist el vídeo del qual naix: The Story of Stuff. En ambdós casos la història és la mateixa: se’ns mostra l’inquietant cicle vital de les coses que tots els dies emprem sense fer la més mínima reflexió per saber d’on vénen i on aniran: electrodomèstics, cosmètics, envasos de tot tipus, telèfons, etc.

No és habitual que un professor universitari siga presentador de la televisió (Cifras e letras, de Televisió de Galícia), coordinador d’un programa de divulgació científica que té l’honor de comptar amb destacats premis Nobel com a convidats (ConCiencia), col·labo-ra-dor de premsa i, a més, desenvolupe amb excel·lència la seua tasca d’investigació i docència.

El debat sobre les diferències de gènere i si aquestes són socials o biològiques no és nou. Però els arguments han anat evolucionant al mateix temps que la ciència i la societat. Si en el passat la inferioritat intel·lectual de la dona es justificava per l’angle del rostre, i més tard per la mesura del cervell, ara són els nivells de testosterona en els circuits neuràlgics fetals...

Segons Sydney Brenner, la ciència progressa a força de tècniques, descobriments i idees, probablement en aquest ordre. En l’era de la seqüenciació a gran escala, la biologia de sistemes i altres fonts desmesurades de dades, aquesta afirmació és més que una crítica a la recerca sense reflexió: és una descripció del que és la ciència normal.

És ben sabut que les pluges abundants porten bones flora-cions. Aquest any és especialment prolífic, ja que a la floració natural propiciada per les abundants pluges hivernals i primaverals, s’uneix l’aparició de diversos textos sobre flora valenciana.

No és un llibre de butxaca; és un llibre que no passa desapercebut. No és un llibre de fotos d’animals; és un llibre que capta l’ànima de cada espècie que retrata. No és un «llibre regal»; en expressió dels llibreters, és un regal per a la vista. No és un tractat de zoologia; és una obra que fa un recorregut per les espècies més significatives.