El dolor és una de les causes que més afecten la qualitat de vida de les persones, i tractar-lo de manera inadequada és un greu problema assistencial i un conflicte ètic de primera magnitud que afecta directament les persones i atempta contra la seua dignitat.

Els nens experimenten dolor exactament igual com els adults, ja que el desenvolupament de les vies nervioses es produeix durant la gestació. El dolor infantil té connotacions especials per la dificultat de valorar-lo, però hi ha mètodes validats per a detectar-lo i, sobretot, disposem de procediments i medicaments amb què tractar el dolor de manera eficaç en nens.

El dolor és un dels símptomes pels quals els pacients més acudeixen al metge. El pateix un 12% de la població i és considerat intens en un terç dels casos. En aquest article revisem els diferents tipus de dolor, tant d'agut com de crònic, i els nous tractaments que permeten controlar-lo.

El tractament farmacològic del dolor és un dels pilars de l’estratègia terapèutica davant d’aquest i inclou no sols l’ús d’analgèsics sinó també de fàrmacs per tractar els components afectius que pateix el pacient.

El dolor és una sensació subjectiva, però per tal d'objectivar-ne la intensitat s'utilitzen diferents tipus d'escales que permeten al pacient assenyalar el grau de dolor que pateix. L'efecte dels medicaments analgèsics s'avalua mitjançant assajos clínics subjectes a regles estrictes per poder comparar l'efecte del medicament amb el produït per substàncies sense activitat analgèsica.

La disponibilitat d’analgèsics per al tractament de la majoria d’afeccions doloroses ha demostrat ser insuficient per aconseguir alleujar adequadament el dolor. Aquest símptoma continua present amb una prevalença exageradament alta entre la població general.

Aquest article versa sobre el naixement de la teoria i el tractament del dolor crònic des de la segona meitat del segle XIX fins a mitjan segle XX. La tesi que s’hi defensa diu que la medicina del dolor va emergir com a resultat de la confluència de pràctiques relacionades amb el tractament dels pacients terminals i dels que patien de dolor incurable.

Mapa de Catalunya d’Oleguer Taverner que es conserva al SHAT de París. Aquest és sens dubte el més espectacular dels mapes dibuixats per Oleguer Taverner, comte de Darnius. Degué ser

El dolor és el símptoma més freqüent en la malaltia humana i ha acompanyat els éssers vius des de l’inici de la seua existència. S’ha afirmat que el dolor conforma la nostra pròpia identitat com a humans, ja que no sols és una percepció desagradable, complexa des del punt de vista neurològic, sinó que s’acompanya de components afectius que ens fan preguntar-nos per la nostra raó de ser.

A les vores de torrents i rierols, a les fronteres fresques i assolellades dels boscos, o als límits dels camps de cultiu, dominen les bardisses espinoses. Unes eficaces dissuasores pel pas dels humans i els herbívors domesticats, que no poden travessar-les impunement sense deixar-s’hi bocins de roba o de pell.

Distintes condicions mèdiques fan que hi hagi dones que puguin produir òvuls i fins i tot quedar-se embarassades sense dificultat, però que després perden una vegada darrere l'altra el fill que porten dins. És per això que en alguns països se'ls permet salvar un d'aquests embrions traspassant-lo a l'úter d'una dona sense aquest problema que s'ofereixi a fer-ho gratuïtament o a canvi d'una compensació econòmica.

La representació de la muntanya en els mapes sempre ha constituït un problema a causa de la manca d’informació.

Quan en la primavera de 1967 Joan Manuel Serrat va saltar a les llistes d'èxits amb Cançó de matinada, a més de la novetat de veure un tema en català als primers llocs dels hit-parade, la composició aportava un ingredient, que si no totalment innovador, almenys sí que era poc freqüent en la música pop de l'època: la crida naturalista ara com a protagonista destacat del cançoner popular.

Una de les millors obres de teatre escrites al segle xx parla de ciència, de científics i d'éssers humans sota el pes de les seves responsabilitats respecte als seus congèneres. Parlem de Copenhaguen, de Michael Frayn.

Més de 500 anys d'història justifiquen la solemnitat i la pompa de l'acte d'obertura que la Universitat de València celebra cada any per iniciar el nou curs. Aquesta reverència a les formes no és més que un homenatge al saber, on els nobles són els savis, i on el protagonisme recau en el coneixement, en la lliçó magistral encarregada a un dels més destacats docents de la institució.

L’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor (IASP) ha declarat 2011 Any Global de Lluita contra el Dolor. En aquest marc, en el mes de setembre se celebra el VII Congrés Europeu sobre l’Impacte Social del Dolor a Europa, i del 10 al 14 d’octubre, la Setmana Europea contra el Dolor.

L’art de la vida és l’art d’evitar el dolor» va escriure Thomas Jefferson. I és molt possible que siga així. El dolor és la manifestació biològica que alguna cosa no rutlla, és un llum d’alarma que ens adverteix que tenim un problema que pot afectar la nostra vida, i per tant la nostra eficiència biològica.

The urban realism of the enlightened Tomàs V. Tosca. Tomàs V. Tosca, clergyman belonging to the nouatores movement, with solid physic-mathematical knowledge, finished an iconographic map of Valencia in 1704,

© Germanische Nationalmuseum. Nürnberg. La. 4017 Carta portolana realitzada per Pere Rossell (1464), adscrit al corrent pictòric hispanoflamenc. Genoa, Barcelona and Valencia in the portolan charts of the 14th and 15th centuries

© Biblioteca Nazionale Centrale. Firenze. Portolano 22. Carta anònima catalana de la segona meitat del segle xiv. Nationalist preconceptions and historic research. Portolan charts. This article reflects on the problems arising from applying

The Mappa Mundi of Hereford The best preserved and most widely studied big mediaeval map of religious origin is this kind of altarpiece in Hereford cathedral, placed there at the