© P. Tortosa Al llarg d’una investigació doctoral en la dècada dels noranta al voltant de les activitats humanes i infraestructures a la comarca de l’Horta, vaig treballar amb sis variables
© A. Ponce «Primer pensava que no feia art, que només feia coses». Així defineix Paco Castelló (L’Alcúdia, 1954) la seua labor artística. Recentment, l’aula de la CAM La Llotgeta de
«Cristians, jueus, musulmans… Que no s’acabarà mai l’Edat Mitjana!?» Aquesta exclamació, pronunciada per una mena de guerrer medieval en un dibuix d’El Roto publicat fa uns anys a El País,
Com s’indica en la introducció, amb l’atractiva obra que aquí ressenyem, que recull part dels fruits de l’activitat desplegada per la xarxa Sanitat, Història, Població (coordinada per J. L. Barona)
L’espai temps als telenotícies, a banda d’informar del temps atmosfèric, ofereix l’oportunitat de divulgar missatges de caràcter ambiental a l’audiència fidel i atenta que mira l’espai.
El que més destaca d’aquest llibre és l’originalitat del tema: les races domèstiques autòctones de Catalunya. Es tracta, en efecte, d’una qüestió poc o gens abordada i, en tot cas,
Com han sobreviscut els escacs durant tants segles? Quanta història i llibres escrits! Els escacs són una mescla de joc, anàlisi, memòria, càlcul i intel·ligència en què també tenen cabuda
[caption id="attachment_4211" align="alignleft" width="200"] Alicia anotada. Alicia en el país de las maravillas / A través del espejo.Lewis Carroll Edició de Martin Gardner.Il·lustracions John Tenniel.Traducció de Francisco Torres Oliver.Madrid. Akal,
És habitual que els científics, generalment, no consideren la divulgació de la ciència com a part de les seues tasques. Alguns fins i tot miren amb menyspreu aquesta activitat i
La conjura de los machos tracta sobre la història natural de la sexualitat humana, sobre la mesura en què aquesta ha estat modelada per selecció natural. En el llibre trobe
Les dues aventures d’Alícia són dos viatges, però en el fons són dos somnis on la protagonista es pot despertar quan ho estime convenient. Aquestes peripècies en més d’un moment
[vc_row][vc_column][vc_column_text] «La possibilitat que les llacunes artificials puguin representar un paper en la conservació d’espècies singulars o amenaçades ha afavorit que cada cop sovintegin més» Si bé potser els termes llacuna i
El 22 de març se celebra el Dia Mundial de l'Aigua, un recurs cada vegada més escàs. Investigadors de la Universitat de València han proposat un sistema per estalviar-ne.
© R. del Río A la selva, la llum es filtra a través de les capçades dels arbres, que lluiten per sobreviure. Quan un arbre
[caption id="attachment_4056" align="alignleft" width="197"] El gen de Dios. Dean Hamer. Traducció de Rosa Cifuentes. La esfera de los libros. Madrid, 2006. 303 pàgines.[/caption] «Els primers éssers que van tenir consciència del
© J. Gritz Un abisme insalvable separa avui dia ciència i religió, però al genetista molecular Dean H. Hamer li agrada viure
El 2009 es va celebrar l’Any Darwin, amb motiu del 200 aniversari del naixement del famós naturalista anglès i els 150 anys de la publicació de L’origen de les espècies,
Radiacions és una paraula que avui provoca actituds de precaució, de rebuig o fins i tot de por. Els autors, Martine Jaminon, directora de
© M. Lorenzo Gràcies als seus més de trenta anys de treball als Estats Units, Francisco J. Ayala (Madrid, 1934), catedràtic de
Jesús Navarro i Martine Jaminon
Martine Jaminon, professora de la Universitat de Lieja, i Jesús Navarro, investigador de l’Institut de Física Corpuscular (CSIC-UV) de València, constitueixen dos reconeguts físics endinsats en el camp de la
L’actual situació econòmica és motiu d’una profunda preocupació social. El curs de la crisi econòmica qüestiona les bases mateixes de l’estat del benestar i genera una situació de desconcert les
[caption id="attachment_3317" align="alignleft" width="200"] En torno a Albert Einstein: su ciencia y su tiempo. José Adolfo de Azcárraga. Publicacions de la Universitat de València, València, 2006. 326 pàgines.[/caption] Deia Eugene Wigner,
Control de la naturalesa és una expressió concebuda amb arrogància i nascuda en l’era neandertal de la biologia i la filosofia, quan se suposava que la naturalesa està al servei