La matinada del dissabte 30 al diumenge 31 d’octubre, a les tres van ser les dues. Ens retornaren l’hora de son que ens furtaren el mes de març passat. Vam abandonar l’horari d’estiu per passar a l’horari d’hivern que correspon a l’assignat a la zona horària UTC+1 (Universal Time Coordinated+1).
Aquest afegit d’una hora estacional en estiu s’ha fet de manera esporàdica des de principis del segle XX, però amb la crisi del petroli del 1973 es va implantar definitivament a tot Europa. Si bé en aquell moment l’estalvi energètic en va ser el motiu, molts estudis destaquen que l’estalvi actualment no passa del 2 %.
El suplement d’una hora a l’estiu té efectes per a l’observació dels astres. Si el dia del solstici d’estiu (21 de juny) el sol es pon a les 21:33 a Burjassot, el crepuscle astronòmic no acaba fins a les 23:35. Pitjor ho tenen a O Grove, Galícia. Allí la posta de Sol és a les 22:17 i la nit fosca comença a les 0:33 de l’endemà. D’aquesta manera es perverteix fins i tot el significat primer de les paraules migdia i mitjanit. Actualment el Sol no el trobem mai en el seu punt més alt a les 12 h.
A més, com explica el neurocientífic Matthew Walker en el magnífic llibre Por qué dormimos, cada any, al març a l’hemisferi nord i a l’octubre al sud, 1.600 milions de persones participem en un experiment en el qual som obligats a perdre una hora de son en fer el canvi d’hora estival. Una metanàlisi realitzada a partir d’estudis fets a Europa i als Estats Units mostra que el nombre d’atacs de cor augmenta un 5 % de manera sistemàtica durant la primera setmana després del canvi d’hora. Tanmateix els casos no s’incrementen en el canvi a l’horari d’hivern en recuperar l’hora de son. Encara que el desajust horari entre els ritmes circadiaris i el despertador és similar en tots dos casos, el de l’estiu és molt més agressiu. Aquesta hora perduda en març, aparentment trivial, indueix canvis en la quantitat i la qualitat del son, juntament amb un augment de l’activitat del sistema nerviós simpàtic i, per tant, un augment de la freqüència cardíaca i la pressió arterial.
«Amb la nostra prepotència davant de la natura, ens hem apartat de l’esdevenir normal del temps»
Així i tot, aquesta hora extra durant els mesos de més calor agrada a la gent del nostre país. Més hores de sol a l’eixida de la faena, més temps de socialitzar amb els amics, sopars que s’allarguen més. Però com que els horaris del treball són els mateixos, implica també dormides més curtes.
L’horari d’estiu no és d’ús general a tot el món. S’utilitza bàsicament a l’hemisferi nord. Però cada vegada més la ciutadania refusa de canviar els rellotges dues vegades l’any per a tan poc benefici. L’estiu del 2018, en l’enquesta promoguda per la Unió Europea, el 84 % dels participants dels llavors 28 estats membres votà per eliminar l’horari d’estiu. El mandat final va ser que cada estat estava capacitat per treure’l si volia. L’Estat espanyol va fer el que se sol fer per deixar morir el tema: nomenar una comissió tècnica composta de cronobiòlegs, economistes i físics amb idees molt dispars sobre la qüestió. Finalment la comissió no arribà a cap conclusió.
A l’estiu, cada dia a les 6:30 la meua gata Kira em reclama la seua ració de menjar en veure que per la finestra entren els primers rajos de sol. A la nit s’adorm després de la darrera ració en notar que la casa ja és fosca. Ella viu a l’horari solar, amb el ritme normal de les hores de sol i de les estacions. Nosaltres, però, amb la nostra prepotència davant de la natura, ens hem apartat de l’esdevenir normal del temps i vivim entre una i dues hores fora de les hores naturals del dia.
I és que caldria també parlar de l’absurditat de viure a l’hora del fus horari UTC+1, una zona temporal desplaçada de la nostra zona «natural» UTC, i que ens imposa la mateixa hora que Berlín. Però, d’açò, ja en parlarem en una altra ocasió.
