La sobreinformació en temes alimentaris pot generar sensació d’angoixa en les persones diagnosticades de càncer, que no saben el que és cert i el que no.

Greta Thunberg i els nostres joves ens recorden que no podem continuar mirant cap a una altra banda. En cas contrari, els estaríem negant el dret a la vida. A ells, als nostres fills i filles. I per descomptat, a nosaltres mateixos.

Ara tenim més informació que mai sobre nutrició. Però, alhora, tenim grans dificultats per a identificar la informació fiable i, sobretot, per a entendre les limitacions de la ciència per a donar resposta a tantes preguntes que ens fem sobre com afecta la salut el que mengem i el que deixem de menjar.

En els darrers anys han aparegut molts desafiaments a la racionalitat, moltes vegades utilitzant idees pseudocientífiques amb el propòsit de manipular l’opinió pública.

Tots els nutricionistes hem vist dietes per a persones amb diabetis que prohibeixen el plàtan o el raïm i limiten els llegums mentre que aconsellen esmorzar quatre galetes maria.

Per al sorgiment del grafit contemporani va ser determinant la tecnologia recent de l’aerosol, la ciència de la pintura acrílica i els pintors muralistes que els van precedir.

Hem de recórrer a frases menys còmodes i més enrevessades com ara matèria primera o producte sense processar, perquè correm el risc que la pròxima vegada que li diguem a un pacient que menge «productes naturals», acabe comprant un caldo, pa refinat o un suc.

Quan es tracta de dissenyar rutes de recorregut mínim en ciutats, té més sentit usar la distància Manhattan que l’euclidiana; per no anar travessant gratacels, per exemple.