Estem, efectivament, en una emergència. Que a ningú li’n quede cap dubte. Però si hi ha alguna cosa que paralitza encara més que no assumir la situació en què ens trobem és dir que la nostra casa està en flames i a continuació posar-nos a mirar, tranquil·lament, la televisió.
L'astroquímica (o astrofísica de laboratori) estudia les molècules en l’univers, ens ajuda a comprendre què va passar perquè avui estiguem ací.
La sobreinformació en temes alimentaris pot generar sensació d’angoixa en les persones diagnosticades de càncer, que no saben el que és cert i el que no.
Greta Thunberg i els nostres joves ens recorden que no podem continuar mirant cap a una altra banda. En cas contrari, els estaríem negant el dret a la vida. A ells, als nostres fills i filles. I per descomptat, a nosaltres mateixos.
Ara tenim més informació que mai sobre nutrició, però, alhora, tenim grans dificultats per a identificar la informació fiable.
En els darrers anys han aparegut molts desafiaments a la racionalitat, moltes vegades utilitzant idees pseudocientífiques amb el propòsit de manipular l’opinió pública.
Tots els nutricionistes hem vist dietes per a persones amb diabetis que prohibeixen el plàtan o el raïm i limiten els llegums mentre que aconsellen esmorzar quatre galetes maria.
Per al sorgiment del grafit contemporani va ser determinant la tecnologia recent de l’aerosol, la ciència de la pintura acrílica i els pintors muralistes que els van precedir.
Hem de recórrer a frases menys còmodes i més enrevessades com ara matèria primera o producte sense processar, perquè correm el risc que la pròxima vegada que li diguem a un pacient que menge «productes naturals», acabe comprant un caldo, pa refinat o un suc.
Quan es tracta de dissenyar rutes de recorregut mínim en ciutats, té més sentit usar la distància Manhattan que l’euclidiana; per no anar travessant gratacels, per exemple.
