La principal causa de l'augment de brots i de transmissió del xarampió i altres malalties víriques a Europa ha estat conseqüència del rebuig a la vacunació.

Podem matar els bascteris, i ho fem quan volem curar una malaltia bacteriana infecciosa, pero ne realitat els bacteris són potencialment inmortals.

L’aigua del llac Vostok ha estat aïllada de l’atmosfera durant més de 15 milions d’anys. Quins microbis poden viure en un llac que està a tal profunditat que no li arriba la llum?

La mida d’un micoplasma és al cos humà, com el nostre cos a la grandària del planeta. El cos humà per als nostres bacteris és la seva biosfera, que ofereix una enorme diversitat d’hàbitats.

L'univers és ple de núvols de gas, pols i matèria orgànica. Els radiotelescopis han detectat la presència d'aigua i gran varietat de molècules orgàniques, peces essencials per al meccano de la vida.

Molts microorganismes no solament viuen juntament amb un altre organisme, sinó dins de les seves cèl·lules. És el que denominem endosimbiosi.

«Ha arribat el moment de passar pàgina de les malalties infeccioses. Pràcticament hem eliminat la infecció als Estats Units.» Aquestes paraules tan optimistes van ser adreçades el 1966 a l’Assemblea de les Nacions Unides pel surgeon general (equivalent a ministre de Sanitat) dels EUA, William H. Stewart.

Quina és la part de la Terra ocupada per la biosfera? Fins on arriba en l’atmosfera? Com és de profunda en el mar? I, dins de les roques, hi ha vida?

De les espècies actualment classificades, s’estima que s’han descrit prop del 90% de les plantes i animals vertebrats, menys del 5% dels fongs i menys de l’1% de les «espècies» de procariotes.

Els organismes vius no porten una etiqueta dient el seu nom i grup, com els veiem en els museus. Mai podem estar segurs que un nou descobriment no ens obligui a canviar l'etiqueta de la vitrina.