La pressió contra el furtivisme ha augmentat, però l’estat actual de les dues espècies de goril·les (Gorilla gorilla i G. beringei) continua en perill crític. Ara més que mai, el futur dels goril·les depèn de nosaltres.
El pingüí carablanc (Pygoscelis antarcticus), considerat un bioindicador de canvi dels ecosistemes antàrtics, ha entrat en un dramàtic declivi pels canvis en les temperatures que afecten l’abundància de les seues preses.
Alguns fàsmids són capaços de canviar de color o imitar el vaivé de les branques i fulles quan són bressolades pel vent.
Hi ha una gran diversitat d’organismes que s’han adaptat a viure entre nosaltres. No només artròpodes, sinó també vertebrats com els dragons, els ratpenats, les òlibes i, en alguns països molt urbanitzats, fins i tot guineus, cérvols i ossos.
La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha catalogat els ximpanzés com a «perill d’extinció» i, en particular, la subespècie de l’Àfrica occidental –la protagonista de la imatge– està categoritzada com a «críticament amenaçada».
Dead Vlei, al Parc Nacional de Namib-Naukluft a Namíbia, és un tresor natural cuestodiat per grans dunes capaç d’estremir qualsevol amant de la natura.
L’alteració de l’Antàrtida, un llenç a protegir, podria generar un efecte papallona amb conseqüències devastadores per a la resta del planeta.
Les formigues són éssers tan comuns com especials. Les trobem pràcticament en tots els racons de la Terra, i la seua capacitat d'organització és cridanera.
El comerç d'espècies silvestres produeix un gran cabal econòmic a escala mundial. La regulació d'aquest comerç té moltes complexitats a tindre en compte.
L'empatia per altres organismes disminueix com menys emparentats amb nosaltres en l'arbre de vida estiguen. La fotografia pot canviar aquesta percepció humana.
La descripció de la «fada dels boscos valencians» o Valenciolenda fadaforesta, una nova espècie, i gènere, per a la ciència.
El turisme enfocat a la recerca de fotografies amb animals salvatges ha portat a un augment del maltractament animal en els últims anys.
La catalogació d'espècies com a fluorescents augmenta cada dia i l'ús de llanternes ultraviolades pot ajudar-nos a trobar aquelles que estan actives durant la nit.
A les rates penades se’ls ha situat en la diana per exercir com a reservoris naturals de patògens zoonòtics que causen malalties com la ràbia o l’ebola.
Mitjançant l’ús d’un flaix extern situat per davall de la fulla i aprofitant la textura d’aquesta, vaig retratar en el seu entorn a aquest pregadeu.
Les serps se serveixen del ball captivador de les llengües per a recol·lectar un còctel de substàncies químiques amb les quals desxifrar el seu entorn.
El baobab ha de fer front a la pèrdua d’hàbitat a causa de l’agricultura, l’escassetat d’aigua, les malalties i la desaparició de disseminadors.