El camí evolutiu dels goril·les es va separar del nostre fa deu milions d’anys. Una xifra que es tradueix en una diferència entre els nostres genomes d’un «anecdòtic» 1,6 %. Encara que els nostres passos transitaven diferents rutes evolutives, la interacció entre totes dues espècies sempre va estar viva. Ara més que mai, el futur dels goril·les depèn de nosaltres.
En el seu llibre Eating apes, publicat en 2003, l’escriptor Dale Peterson comparteix alguns dels testimoniatges que caçadors del Congo, Uganda i Gabon li van donar al fotògraf Karl Amman. Aquests deien preferir la caça de goril·les a causa de la seua tendència a desplaçar-se en família i, per tant, fer més senzill el fet d’aconseguir més preses en menys espai. Es va arribar a estimar la mort d’entre cinc i deu goril·les al dia en aquests territoris. L’objectiu era el d’aprofitar la seua carn per al consum (alguns adults poden arribar als 200 kg) i el dels seus cranis per a col·leccionisme. Des de llavors, la pressió contra el furtivisme ha augmentat, però l’estat actual de les dues espècies de goril·les (Gorilla gorilla i G. beringei) continua en perill crític, fet en el qual el furtivisme té molt a dir.
En 2018, uns caçadors van entregar Kala –de només vuit mesos– a les autoritats gaboneses. No es va poder confirmar què va ocórrer amb la mare. Al contrari que amb els ximpanzés, la venda de cries de goril·la en el mercat il·legal no és rendible, donada la seua poca resiliència a la captivitat. És per això que sol ser habitual trobar els bebès goril·la una vegada que les seues mares són abatudes. Per sort, va arribar al Parc de Biodiversitat Lekedi, un dels vint-i-tres santuaris que formen la Pan African Sanctuary Alliance, el treball de la qual a Gabon s’enfoca principalment en la rehabilitació de goril·les i ximpanzés víctimes del furtivisme. Un llarg procés que, en el cas de Kala, acabarà en els pròxims anys amb el seu alliberament a la natura.
