Lliure i salvatge

pregadeu lliure i salvatge

Sí, hi ha llocs en els quals fins i tot aquelles persones amb hàbits més urbanites poden evadir-se del plomís gris de l’asfalt i de l’estrepitós soroll producte del trànsit i les aglomeracions. En un moment en què cada vegada més evidències alerten de la pèrdua global de biodiversitat a causa del canvi climàtic i del l’ús que fem dels ecosistemes, la Comissió Europea reporta que el 80 % dels seus ciutadans considera la pèrdua de biodiversitat com una amenaça en auge. A més, el 93 % recalca la responsabilitat de les institucions d’informar-ne. En aquest context de neguit, alguns racons del planeta són capaços de rescatar l’anhel d’entendre i conservar la naturalesa. En particular, l’Amazònia equatoriana s’erigeix com un museu natural en els dominis del qual la naturalesa controla la presència humana, i no a l’inrevés. Durant la meua visita a la Reserva de Biosfera de Yasuní, i en concret a l’Estació de Biodiversitat de Tiputini, vaig ser testimoni de l’extraordinària diversitat de fauna i flora que habita el bosc tropical equatorià. Complexos festejos d’ocells del paradís, paràsits que manipulen el comportament dels insectes per a proliferar o còpules d’escorpins fluorescents en entorns envaïts per líquens i molses són només alguns dels exemples que mostren la diversitat d’interaccions del bosc equatorià. Mitjançant l’ús d’un flaix extern situat per davall de la fulla i aprofitant la textura d’aquesta, vaig retratar en el seu entorn a aquest pregadeu que vaig trobar en una de les marxes dins de l’Estació de Biodiversitat de Tiputini; un oasi entre el medi salvatge on la ciència, la fotografia i altres disciplines convergeixen per desxifrar el mosaic d’informació que mostra la naturalesa.

© Mètode 2020 - 105. Estàndards - Volum 2 (2020)
Fotògraf de natura i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversidad i Ecologia Evolutiva de la Universitat de València.