En la diana

rates penades

Encara que l’ús irresponsable i indiscriminat del medi natural per part de l’ésser humà podria ser una de les causes que hi ha darrere de la recent crisi del coronavirus, a les rates penades se’ls ha situat en la diana per exercir com a reservoris naturals de patògens zoonòtics que causen malalties com la ràbia, l’ebola o la síndrome respiratòria aguda severa (SARS). La nostra percepció sociocultural d’aquest grup està, a més, precedida per multitud de mites i llegendes que han danyat la seua imatge durant segles. Finalment, la seua morfologia i hàbits de vida (nocturns, vivint a vegades en coves) empitjoren encara més la seua reputació. Però, què en sabem, de les rates penades? Aquests vertebrats alats són un quart de les espècies descrites per al grup dels mamífers. Posseeixen la fascinant capacitat d’usar l’ecolocalització per a caçar i comunicar-se. Amb una envergadura que varia entre els 15 cm i els 2 metres, les rates penades ocupen tots els hàbitats terrestres exceptuant l’Àrtic, l’Antàrtida i algunes illes oceàniques. Quasi tres quarts de les seues espècies són insectívores, i la resta són principalment frugívores. Malgrat la seua reputació, només tres espècies incloses en la subfamília Desmodontinae són hematòfagues, és a dir, s’alimenten de sang. Les rates penades són clau per al control de plagues, la dispersió de llavors i la pol·linització en molts ecosistemes.

Tristament, la pèrdua d’hàbitats, l’ús massiu de plaguicides, les malalties emergents i la caça indiscriminada estan portant moltes espècies a la vora del col·lapse. La imatge d’aquestes pàgines pretén representar la inevitable interacció entre el destí de moltes rates penades i l’acció de l’ésser humà. Mitjançant l’ús d’una lent angular vaig poder captar una perspectiva més àmplia de l’entorn antropitzat però sostenible en el qual es trobava aquest exemplar (l’Estació de Biodiversitat de Tiputini, a l’Equador). Protagonistes d’una història en la qual no van decidir participar, la supervivència de moltes espècies de rates penades descansa en el nostre ús sostenible i responsable dels ecosistemes.

© Mètode 2020 - 106. Bo per a menjar - Volum 3 (2020)
Fotògraf de natura i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversidad i Ecologia Evolutiva de la Universitat de València.