Andrés Laguna i l’origen de la idea d’Europa

121-67

El concepte d’Europa, entès com a entitat cultural i política, definida per uns valors i unes formes socials com una realitat més cívica que geogràfica, basada en la tolerància religiosa, el pensament laic, el progrés científic, material i moral, procedeix de la Il·lustració. Encara que un primer concepte d’Europa com a realitat política i espiritual, al marge de la república cristiana medieval amb connotacions purament polítiques, fou formulat en el pensament humanista del Renaixement, netament perfilat en l’obra de Maquiavel, la consciència de pertinença a una comunitat històrica que va associada a les idees de la cultura occidental, a la ciència i la tecnologia, i al concepte de modernitat sols apareix i es va construint al llarg de l’Edat Moderna.  

Possiblement la crisi religiosa i les reformes institucionals, el referent de la cultura clàssica, l’expansió colonial i la confrontació amb l’univers medieval feren del Renaixement un referent històric ineludible en la construcció de la idea d’Europa. No n’eren alienes les idees antropològiques i polítiques dels grans autors clàssics, com ara Plató i Aristòtil, ni els discursos de Ciceró.

Durant el segle XVI, la fractura religiosa de la Cristiandat va inspirar un concepte d’Europa des dels ideals de l’humanisme i la unitat de l’imperi i la religió cristiana enfront de les amenaces exteriors. Aquesta és la visió d’Europa que va inspirar el famós discurs del metge humanista Andrés Laguna a la Universitat de Colònia.

AndrÉs Laguna, un metge humanista 

Andrés Laguna (ca. 1499-1559) va ser un metge europeu que va passar part de la seua vida al voltant de la cort de Carles V. Procedent d’un llinatge de metges jueus conversos, va nàixer a Segòvia en la transició del segle  XV al XVI o durant els primers anys del XVI. Son pare, el metge Diego Fernández de Laguna, el va enviar a París a estudiar arts (grec, llengües clàssiques) i medicina, en una etapa de gran esplendor de l’humanisme mèdic parisenc, on va tenir mestres com Günter von Andernach i Jacobus Silvius. En tornar a Segòvia el 1536 va ensenyar a la Universitat d’Alcalà i el 1539 l’emperador el va cridar per atendre el part que li va costar la vida a l’emperadriu Isabel en donar a llum el seu fill, qui al capdavall seria Felip II.

Durant l’any següent, associat a la comitiva imperial, Laguna va viatjar per Anglaterra, Alemanya i els Països Baixos, fixant la seua residència a la ciutat flamenca de Gant (1540), on va exercir la medicina fins al 1545. Va ser contractat també com a metge per la ciutat imperial de Metz, capital del ducat de Lorena. Entre 1545 i 1554 va viure a Itàlia, entre Roma i Venècia, fins que es va traslladar de nou als Països Baixos. El 1557, va tornar a Espanya, morint a Guadalajara dos anys més tard. Com es pot comprovar, la seua trajectòria biogràfica va lligada als principals escenaris de l’humanisme renaixentista, Itàlia i els Països Baixos, i la seua condició d’humanista va donar lloc a una àmplia obra, no sols mèdica i científica, sinó també de contingut literari, polític i filosòfic. Erudits i experts bibliògrafs, com ara Cesar Dubler i Marcel Bataillon, han discutit la seua possible autoria del famós Viaje a Turquía

Les seues obres mèdiques més rellevants foren l’Anatomica Methodus (1535), un manual d’anatomia escrit quan era un jove llicenciat a París, i la seua actualització de l’obra terapèutica de Dioscòrides, Pedacio Dioscorides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal, y de los venenos mortíferos (1555), obra que va ser reeditada durant segles i utilitzada a les facultats de medicina com a principal manual de terapèutica.

Cridat pel rector de la Universitat de Colònia, Laguna va ser convidat a pronunciar en l’aula magna de la Universitat una lliçó magistral davant d’un ampli auditori de prínceps, personalitats de la noblesa i de l’elit dirigent, que es va concretar en una oració fúnebre ajustada al cerimonial de difunts, el diumenge dia 11 de febrer de 1543 a les set de la vesprada. Eren moments difícils i de grans tensions polítiques i religioses. L’oració de Laguna va ser publicada amb el títol Europa […]: hoc est misere se discrucians, suamq[ue] calamitatem deplorans… (1543), és a dir, L’Europa que miserablement s’atormenta i deplora les seues desgràcies, text d’una trentena de pàgines on dibuixa el panorama desolador d’una Europa devastada per les guerres i les lluites fratricides entre els prínceps.

Laguna mira a Europa, reclama unitat i assenyala l’emperador Carles com a gran condottiero enfront de l’amenaça del turc, fent dels valors de l’humanisme i la religió cristiana les principals senyes d’identitat. Abans que ho fera magistralment Maquiavel, Laguna parla del príncep, en aquest cas de l’emperador, i, malgrat les tensions i diferències, les fractures religioses i les guerres fratricides, Laguna veu Europa no sols com un territori, sinó principalment com un ens cultural i polític construït sobre la tradició hel·lènica clàssica i el cristianisme. El de Laguna és el primer discurs humanista que aporta la idea d’una Europa imperial, la qual, malgrat rivalitats i diferències, havia estat destinada a conquerir el món i la modernitat. Un antecedent ineludible en un context històric molt crític per a enllestir la construcció d’Europa. Cinc segles més tard, possiblement el futur és menys prometedor.

Josep Lluís Barona. Catedràtic d’Història de la Ciència. Universitat de València.
© Mètode 67, Tardor 2010.

 

© Extret de: Andrés Laguna, 1968. Pedacio Dioscórides Anazarbeo (1555). Instituto de España. Madrid.
A dalt, retrat d’Andrés Laguna.

«Laguna veu Europa no sols com un territori, sinó principalment com un ens cultural i polític construït sobre la tradició hel·lènica clàssica i el cristianisme»

 

120-67
© Extret de: Andrés Laguna, 1968. Pedacio Dioscórides Anazarbeo (1555). Instituto de España. Madrid.
Portada de l’edició impresa del Discurs d’Europa. En aquest text del segle xvi, on Andrés Laguna clama per la unitat, ja podem trobar les nocions d’humanisme i cristiandat unides a la idea d’Europa.

«Durant el segle XVI, la fractura religiosa de la Cristiandat va inspirar un concepte d’Europa que partia dels ideals de l’humanisme i la unitat de l’imperi i de la religió cristiana enfront de les amenaces exteriors»

 

 

121b-67
© Extret de: Andrés Laguna, 1968. Pedacio Dioscórides Anazarbeo (1555). Instituto de España. Madrid.
Portada de l’edició de 1566 del seu Dioscorides, obra que durant segles va ser utilitzada a les facultats de medicina com a principal manual de terapèutica.

Andrés Laguna
Andrés Laguna

© Mètode 2011 - 67. Naturalesa humana - Número 67. Tardor 2010

Catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València.