Quan el 1887 Dolors Closas aprovà els estudis de física i matemàtiques a la Universitat de Barcelona, li anul·laren la matrícula, i qualsevol títol, per la prohibició vigent “de matricular les senyoretes”. Des de les pitagòriques (s. VI a. C.) o les alexandrines, entre les quals destaca Hipatia (370-415), autora de vuit volums Sobre les còniques d’Apol·loni (A. de Perga, matemàtic alexandrí del s. III), altres dones, des de dins o fora de la universitat, han contribuït al coneixement matemàtic. En l’ambient monàstic de l’edat mitjana –l’únic que aportava llibertat i autosuficiència a la dona– Hidelgarda de Bingen (1098-1179) destaca per la seva erudició en molts camps del coneixement, incloent-hi la matemàtica. En un món on les dones no existien per a la ciència, Itàlia fou l’excepció. Entre les figures il·lustres de les universitats de Pàdua i de Bolonya hi ha algunes matemàtiques. Elena Lucrezia Cornaro Piscopia (1646-1684), veneciana, fou lectora de matemàtiques a la Universitat de Pàdua. Al segle XVIII, Laura Bassi fou la primera dona membre de l’Acadèmia de Ciències de Bolonya, el 1732. Després hi admeteren Faustina Pignatelli (1732), Mme. du Châtelet (1746), Maria Gaetana Agnesi (1747), Mme. du Boccage (1757), Marguerite Le Compte (1764) i Maria Dalle Donne (1800), i d’altres. D’entre les matemàtiques que han passat a la història, n’esmentarem unes quantes.
Gabrielle-Émilie le Tonnelier de Breteuil, Mme. du Châtelet (1706-1749) desenvolupà les seves dots intel·lectuals en una societat –la parisenca– on no hi havia una tradició de dones científiques. Com les intel·lectuals de l’edat mijana, ella també aconseguí el seu reducte de llibertat. No en un convent, sinó a Cirey-sur-Blaise, finca que li cedí el seu marit, el marquès de Châtelet, i on visqué amb Voltaire més de quinze anys, dedicats a la recerca i a l’estudi. La marquesa publicà Institutions du physique (1740), sobre el treball de Leibnitz, i traduí al francès els Principia de Newton (publicat pòstumament el 1759), als quals va afegir un “Comentari algebraic”. La milanesa Maria Gaetana Agnesi (1718-1799), fou una nena prodigi; als deu anys parlava sis llengües. Adolescent, els seus comentaris matemàtics deixaven bocabadats els intel·lectuals que freqüentaven la seva casa. Als vint anys inicià la seva obra fonamental: Institucions analítiques, resum dels coneixements de l’època en el càlcul diferencial i integral, que fou traduït al francès i a l’anglès. Li fou concedit un lectorat honorari en matemàtiques a la Universitat de Bolonya, però mai no en prengué possessió. A la mort del pare, que era qui l’empenyia a proseguir en el món de la matemàtica, es dedicà a l’assistència als desvalguts. La francesa Sophie Germain (1776-1831) seguí l’ensenyament de l’Escola Politècnica de París, a través de notes, atès que les dones no s’hi podien matricular. Li interessaven molt les classes de J. L. Lagrange, i a final de curs, li envià un treball sobre anàlisi matemàtica signat amb pseudònim. Lagrange en quedà impressionat, i volgué conèixer-ne l’autor. A partir d’aleshores fou el mentor de Sophie. Durant alguns anys, i de nou amb pseudònim masculí, s’escriví amb Carl Friedrich Gauss.
Ada Byron, comtessa de Lovelace (1815-1852), fou filla del poeta romàntic anglès Lord Byron. Dues persones influïren molt en la seva dedicació a la matemàtica: Mary Somerville (1780-1872, traductora de Laplace a l’anglès), que va encoratjar-la a ampliar els seus estudis, i Charles Babbage, professor de matemàtiques a Cambridge, amb qui mantingué una copiosa correspondència. Traduí a l’anglès una memòria que, sobre el projecte de Babbage per a una màquina de calcular, havia escrit en francès Luigi Menabrea. Hi afegí notes molt més extenses que el text, i s’anticipà a la informàtica. Sofia Krukovski Kovalevskaia (1850-1891), nascuda en una família benestant russa, fou una matemàtica admirable, però també una revolucionària a la cerca de la justícia social. A Berlín, fou alumna de Karl Weierstrass, un dels millors matemàtics de l’època, que li féu classes particulars perquè la Universitat de Berlín no permetia l’accés de les dones. Afortunadament, avui dia la presència de les dones en les facultats de matemàtiques és habitual; el curs 1998-1999 eren el 45,9% del estudiants d’aquesta especialitat a la Universitat de Barcelona.
