Al llarg del segle xvii van començar a tenir un gran impacte social les exhibicions públiques dels fenòmens naturals provocats o descoberts pels científics. Gravats i pintures de l’època mostren la dimensió pública de les experiències de dissecció de cadàvers humans als amfiteatres anatòmics, mentre que les acadèmies científiques contribuïen a escampar l’exhibició que feia la nova ciència dels fenòmens de la natura. El nou poder de la ciència per desvelar els secrets de la natura sorprenia els governants i els poderosos. A la londinenca Royal Society, Robert Hooke, conegut descriptor del microscopi, va fer de demostrador experimental de noves observacions, nous instruments i noves pràctiques experimentals. És en aquest context que el 1672 Isaac Newton va entrar a la Royal Society, on va presentar un telescopi reflector que era capaç de descompondre l’espectre de la llum. A les universitats britàniques, com també a Holanda, França i Alemanya, i la resta de països europeus, la física experimental, i igualment la història natural i la medicina, van assolir una gran dimensió pública des de final del segle xvii dins i fora de les institucions acadèmiques.
«La vertadera revolució tecnològica associada a l’electricitat es va desenvolupar com a conseqüència del descobriment de l’electricitat dinàmica i de l’impacte de l’obra d’Alessandro Volta, inventor de la pila»
La representació pública de la natura a través dels descobriments científics va assolir el punt àlgid durant la Il·lustració. En el domini de la física tingueren gran repercussió els experiments sobre la calor i la combustió, el magnetisme i la electricitat, i no sols provocaren polèmiques entre científics, sinó també controvèrsies públiques i polítiques. Els fenòmens elèctrics descoberts en la natura, sorprenents i difícils d’explicar, foren amb seguretat els més populars i espectaculars. Les innovacions introduïdes al llarg del segle xviii en la construcció de la màquina electrostàtica –que havia estat ideada per Otto von Guericke el 1660– foren utilitzades als espectacles públics per firaires i engalipadors, als gabinets de física i als salons de l’aristocràcia europea. Els usos públics i experimentals dels fenòmens elèctrics aportaven evidències experimentals abans que hi hagués una explicació científica, i això, com també els fenòmens magnètics, la calor o la llum, va donar gran rellevància i interès a la recerca d’una explicació del paper dels anomenats fluids imponderables: el lumínic, el calòric o l’elèctric, exhibits com a part essencial dels fenòmens de la natura. La llei de Newton que revelava la força de la gravetat n’era un exemple paradigmàtic.
A la Royal Society els experiments públics amb la màquina hidrostàtica substituïren la tradicional bola de sofre per un tub de vidre que incrementava la potència i Stephen Gray va descobrir la conducció elèctrica, és a dir, la capacitat de transportar la força elèctrica a través de determinats materials (1729) tot establint una distinció entre materials conductors i no conductors. Però el descobriment de Gray no va ser una contribució aïllada, perquè Charles F. de Cisternay du Fay presentava paral·lelament davant l’Académie des Sciences de París uns experiments semblants sobre la conductivitat elèctrica, que dividia en dues categories, de manera que la ciència il·lustrada va acceptar dos tipus de fluids elèctrics, unes noves teories que Jean Antoine Nollet va sintetitzar en dues obres: Essai sur l’electricité des corps (1744) i Lettres sur l’electricité (1753-1767).
L’impacte de l’electricitat en la societat va ser enorme. Eren comuns els experiments com el de la imatge superior, per comprovar els efectes de l’electricitat en els cossos i els músculs.
Després de la màquina electrostàtica el descobriment més impactant fou l’ampolla de Leiden, ideada per un estudiant alemany d’aquella universitat holandesa, Ewald Jürgen von Kleist. L’ampolla buscava una solució a la conservació de l’electricitat una vegada produïda. Com que ja es coneixia la possibilitat d’electritzar l’aigua, l’invent de Kleist pretenia conservar l’aigua electritzada en una ampolla tancada. Kleist i Musschenbroeck construïren així el primer condensador elèctric que permetia acumular electricitat i amplificar-ne els efectes connectant diverses ampolles. Des de mitjan segle xviii alguns esforços se concentraren a mesurar la intensitat de la força elèctrica i les propostes i invents provocaren debats entre Benjamin Franklin, Henry Cavendish, Charles A. Coulomb i altres. Al capdavall, amb la llei d’atracció i repulsió entre les càrregues proposada per Coulomb a l’Académie des Sciences de París, l’electricitat assolia una condició semblant a la força de la gravetat després de la newtoniana llei d’atracció universal.
L’impacte de l’electricitat va ser immens pel que fa a l’ús social. En biologia i medicina va provocar la famosa disputa entre Volta i Galvani al voltant de l’existència d’una electricitat animal responsable de la transmissió dels impulsos nerviosos. També va originar aplicacions ben primerenques d’electroteràpia, experiments d’electrofisiologia i usos industrials aplicats a les telecomunicacions, com ara el telègraf. Però la vertadera revolució tecnològica associada a l’electricitat es va desenvolupar com a conseqüència del descobriment de l’electricitat dinàmica i de l’impacte de l’obra d’Alessandro Volta, inventor de la pila. L’electrificació de les ciutats, l’aplicació als mitjans de transport i altres usos com a font d’energia, és a dir, l’ús industrial de l’electricitat i les seues diverses aplicacions domèstiques van anar transformant la fisonomia de les ciutats i les condicions de vida de les famílies des de final del segle xix. Des d’aleshores pot afirmar-se que la tecnologia associada a l’electricitat ha canviat les nostres vides i els ciutadans moderns hem passat de ser espectadors admirats davant la natura a fer-ne un ús indestriable del nostre quefer diari.
