No es pot entendre l’ascens professional de la cirurgia al segle XVIII sense considerar les guerres napoleòniques, ni el creixement de la física atòmica a començament del segle XX sense les guerres mundials, ni la indústria aeroespacial fora de la guerra freda. La rivalitat i l’excepcionalitat de la guerra abonen el terreny per a impulsar la tecnociència com a instrument de poder sobre l’adversari. Fins i tot més enllà dels límits ètics, com va palesar l’Alemanya nazi. Les novetats bèl·liques tenen aplicacions en temps de pau com indica l’expansió de les indústries de la salut des de la Segona Guerra Mundial, veritable punt d’inflexió de la tecnologia sanitària. Els antibiòtics, analgèsics, antipirètics o les vitamines en són un exemple. Les indústries de la salut han fet de l’espai hospitalari l’escenari d’una veritable revolució tecnològica.
Durant les guerres mundials es van fer experiments amb ultrasons. El sonar i el radar van ser emprats per a la detecció d’avions enemics. En acabar la guerra, especialitats com la radiologia, la urologia, la neurologia, l’oftalmologia o la ginecologia es beneficiarien de noves tecnologies. A la Universitat de Glasgow s’iniciaren experiències per aplicar els ultrasons a l’obstetrícia a fi d’evitar les radiacions ionitzants dels raigs X i el risc de malformacions en el fetus. El 1972 es va comercialitzar el primer ecoscopi, que es va estendre per a exploracions durant l’embaràs.
El primer làser amb aplicacions mèdiques es va fabricar el 1960. Els oftalmòlegs van aplicar-lo al despreniment de retina, amb què van millorar els resultats incerts de la fotocoagulació. Les possibilitats terapèutiques del làser despertaren l’interès del Centre Mèdic Presbiterià de Columbia i del grup Optics Technology de la Universitat de Stanford, que introduïren millores als nous aparells d’argó, i això va ampliar-ne l’ús a la cirurgia, l’otorinolaringologia i la gastroenterologia.
«Les indústries de la salut han fet de l’espai hospitalari l’escenari d’una veritable revolució tecnològica»
Entre 1940 i 1970 la tecnologia sanitària va anar modificant l’estructura industrial que la impulsava, concentrant-se en poques empreses de grans dimensions. Hi va haver un punt d’inflexió amb la invenció del CT scanner, sorgit de la idea d’associar la física de partícules a l’electrònica. A la fi dels anys 1960 es van iniciar els primers passos. Godfrey Hounsfield va convèncer la discogràfica EMI –que editava la música dels Beatles– per fabricar el CT scanner. Els primers escàners s’aplicaven a observar l’interior del crani. L’impacte comercial fou tan brutal que les petites indústries van haver d’abandonar el mercat enfront del poder de les grans empreses.
A la dècada del setanta el camí no havia fet més que començar. La microelectrònica i el desenvolupament de materials biocompatibles iniciaren una nova línia espectacular de gran impacte en traumatologia, ortopèdia, cirurgia de trasplantaments i altres camps. La cooperació entre cirurgia i enginyeria s’iniciava quan un grup de cirurgians de Minnesota encomanaren a Medtronic un petit generador impulsat per una bateria per aplicar-lo a les intervencions de cirurgia cardíaca infantil. Medtronic aviat es va convertir en el major fabricant mundial de marcapassos.
Podríem aportar exemples semblants relatius a l’ús de l’energia nuclear o l’aeronàutica, que mostren que la guerra impulsa la innovació tecnològica. Però no hem d’oblidar també que la guerra té conseqüències negatives per a la ciència. Destrueix les comunitats científiques, com va passar el 1939 a Espanya, quan un país científicament i tecnològicament integrat a la comunitat internacional es va veure arruïnat per l’exili, i a la poderosa Alemanya, després de la desfeta i l’exili jueu. A més, en medicina, la revolució tecnològica ha devaluat la dimensió humana del pacient, subordinant la relació metge-pacient a la tecnologia. Una tecnologia que sempre és cara i que genera desigualtats, fet que ens porta a un altre debat.
