Katherine Johnson

Katherine Johnson

Katherine Johnson va néixer el 26 d’agost de 1918 a White Sulphur Springs (EUA). Educada entre la segregació racial i la discriminació de gènere, als tretze anys assistia a l’escola secundària al campus per a estudiants de raça negra al West Virginia State College. Als divuit va entrar en la universitat, on va cursar la carrera de matemàtiques i va mostrar ser superdotada. Katherine es va graduar amb els màxims honors en 1937 i va començar a treballar de mestra en una escola pública per a alumnes negres a Virgínia.

En 1939, la Universitat West Virginia va obrir les portes de postgrau per primera vegada a tres estudiants de raça negra: Katherine i dos homes. Ella va abandonar el treball de mestra i es va inscriure al programa de postgrau de matemàtiques. Tanmateix, en acabar el primer semestre va abandonar els estudis per casar-se. Quan les filles es van fer grans, va tornar a l’escola. Però en 1952 s’anunciaren llocs de treball a la zona de computació del National Advisory Committee for Aeronautics –NACA, antecedent de la NASA– en una zona del laboratori de Langley per a treballadors negres. Katherine va començar a treballar-hi a l’estiu de 1953 i va passar els següents quatre anys analitzant càlculs matemàtics de les proves de vol.

El llançament del satèl·lit soviètic Sputnik en 1957 va canviar la vida de Katherine Johnson. Aquell any, Katherine va proporcionar el suport matemàtic al document Notes sobre la tecnologia de l’espai (1958) fet per enginyers a la Divisió de Recerca de Vol i la Divisió d’Investigació d’Avions no Pilotats. Els enginyers d’aquests grups formaven el nucli de l’Space Task Group, primera incursió oficial de la NASA en viatges espacials. Katherine es va encarregar de fer anàlisis de trajectòria per a la missió Freedom 7 d’Alan Shepard en 1961, primer viatge espacial amb humans fet als EUA. El 1960, ella i l’enginyer Ted Skopinski van calcular les equacions que descriuen un vol espacial orbital especificant la posició d’aterratge de la nau. Va ser la primera vegada que una dona de la Divisió de Recerca fou acreditada com a autora d’un informe d’investigació.

«Katherine Johnson va ser la primera dona a ser acreditada com a autora d’un informe de la Divisió de Recerca de Vol de la NASA»

El 1962, quan la NASA es va preparar per a la missió orbital de John Glenn, Katherine Johnson va dur a terme el treball que la faria més famosa. La complexitat del vol orbital havia requerit la construcció d’una xarxa mundial de comunicacions, que unia estacions de rastreig a ordinadors IBM a Washington, cap Canaveral i Bermuda. Les computadores havien estat programades amb les equacions orbitals que controlarien la trajectòria de la càpsula a la missió de Glenn, la Friendship 7, però l’astronauta era reticent a arriscar les seva vida en funció del càlcul electrònic d’unes màquines que podien espatllar-se. Glenn va demanar que Katherine Johnson executés els mateixos càlculs de les equacions programades amb l’ordinador. Katherine havia de fer-ho a mà amb a una màquina de càlcul mecànic. L’astronauta digué: «Si Katherine diu que els càlculs són bons, estic preparat per volar.» El vol de Glenn va ser un èxit i va marcar un punt d’inflexió en la carrera espacial entre Estats Units i la Unió Soviètica.

Quan li van demanar quina era la seva major contribució a l’exploració espacial, Katherine Johnson va esmentar els càlculs que ajudaren a sincronitzar el Lunar Lander del projecte Apol·lo amb el mòdul de comandaments i serveis que orbitava la lluna. Es va retirar en 1986, després de trenta-tres anys a Langley. En 2015, als 97 anys, Katherine Johnson va rebre del president Obama la Medalla Presidencial de la Llibertat, el màxim honor civil d’EUA. Era el triomf de qui hagué de passar per damunt de barreres injustes que li van ser imposades pel fet de ser dona i ser negra.

© Mètode 2018 - 97. #Biotec - Primavera 2018

Catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València.