Laënnec i l’estetoscopi

L’estetoscopi és el primer bisturí clínic que permet endinsar-se dins el cos humà sense la dissecció o l’autòpsia.

Estàtua de Laënnec. Wikimedia.

Els instruments científics són fonts històriques a través de les quals esbrinem les condi­cions intel·lectuals i materials de la ciència del passat. Però no són simples testimonis materials: representen el que Pierre Bourdieu va anomenar «capital simbòlic», perquè són eines de legitimació professional i de domini. L’es­te­tos­copi és la icona per excel·lència de la professió mèdica, sempre present en la relació metge-malalt. La teoria de l’actor-xarxa (actor-network theory) de Bruno Latour atorga una especial rellevància als objectes en la representació de la ciència i els seus espais. La relació entre metge i pacient no sols és verbal, d’exploració del cos, entre expert i profà; també reflecteix el que Michel Foucault anomena «biopoder». Segons Latour, els objectes, els espais clínics i quirúrgics, la vestimenta, l’instrumental i la tecnologia ocupen un lloc fonamental en la construcció de rols, sabers i poders. En aquest cas, en la construcció del poder hegemònic –diria Gramsci– de la medicina sobre el cos humà. L’estetoscopi representa la professió mèdica i el seu poder.

«El descobriment de Laënnec va comportar una nova concepció de la malaltia i de l’espai mèdic»

L’any 1816 una malalta del cor consultava el metge René Laënnec a l’Hospital Necker de París. Laënnec va enrotllar un full de paper formant un con, li va aplicar la base sobre el pit i va ajustar el vèrtex a la seua orella. Va escoltar amb nitidesa els sons d’aquell cor malalt. L’aprenentatge de la interpretació dels sons associats a les diferents malalties requeria explorar un gran nombre de pacients, buscar regularitats fisiològiques i patològiques, aprendre a escoltar, i realitzar autòpsies per correlacionar clínica i anatomia patològica. Tot això comportava una nova concepció de la malaltia i de l’espai mèdic.

Fou a partir de la Il·lustració quan a les principals capitals europees va néixer un nou model d’hospital. A Leiden, Viena, Londres, París o Berlín el nou esperit de la medicina era «una reorganització sintàctica de la malaltia, en la qual els límits del que és visible i invisible van seguir un nou traç», en paraules de Foucault. L’ordre mèdic dels nous hospitals generals, amb sistemes d’exploració i registre, sales de part i d’autòpsia i laboratoris, va modificar el territori de la medicina i les practiques sanitàries, i també les representacions de la malaltia.

«L’estetoscopi és el primer bisturí clínic que permet endinsar-se dins el cos humà sense la dissecció o l’autòpsia»

La medicina clínica es va construir llavors al voltant del concepte de lesió, una concepció morfològica i estructural de la malaltia. L’exploració del malalt s’enfocava a buscar signes i símptomes en els òrgans i teixits. L’estetoscopi fou el primer instrument a inaugurar una medicina que buscava les alteracions anatomopatològiques. Va impulsar un canvi de paradigma en el concepte de malaltia i la seua representació corporal. L’estetoscopi va contribuir a reforçar la visió solidista i va encetar la construcció d’una semiologia dels signes de lesió juntament amb la palpació i la percussió. Es podria dir que l’estetoscopi va obrir la porta al programa de visualització del cos: els aparells, els òrgans, els teixits, i més tard les cèl·lules esdevingueren territoris visualment explorables. Però també amb l’anàlisi del so (auscultació, percussió) amb la palpació de les estructures. L’estetoscopi és el primer bisturí clínic que permet endinsar-se dins el cos humà sense la dissecció o l’autòpsia.

Des de la invenció del més senzill estetoscopi de Laënnec, l’associació entre tecnologies del so, la imatge, la física de partícules i l’electrònica ha revolucionat les tecnologies diagnòstiques i han contribuït a construir una nova imatge del cos, com a territori d’intervenció tècnica. Una poderosa biopolítica de la corporalitat que no es pot defugir.

© Mètode 2018 - 94. Sapiens - Estiu 2017

Catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València.