116-54

  Pocs científics representen d’una manera tan cabdal l’esperit de la revolució científica que va tenir lloc al segle xvii com l’aristòcrata i filòsof

0
113-59

Imatges d’aquest article extretes de Cristóbal Acosta, 1578. Tractado de las drogas y medicinas de las Indias Orientales. Reproducció facsímil de 1996. Vicent Garcia. València.Làmines del Tractado

0
70-barona-histories-min

Vaig coincidir recentment amb David Livingstone, professor d’Història Intel·lectual i Geografia a la Queen’s University de Belfast, en un simposi celebrat a la Universitat de Bergen on es discutien, entre

0

Marie Sklodowska (1887-1934), més coneguda pel cognom del seu marit, Curie, va ser la primera dona a ensenyar a les aules de la prestigiosa universitat parisenca de la Sorbona i la primera dona que va obtenir el premi Nobel.
0

Encara que la ciència i la medicina medievals ocupen un espai menor en la majoria de manuals d’història i sovint els seus protagonistes són oblidats en les antologies d’història de

0
11664

La majoria de les grans figures de la ciència universal han entrat a formar part de la història i de la memòria

0
115-65

Diferents figures que il·lustraven l’obra de Berbardino Montañana de Monserrate i mostren els músculs, les arteries i els òrgans dels cos humà.

0
medicina renaixentista

La suposada capacitat del dimoni d’adquirir corporalitat o influir en els processos corporals de les persones provocava durant l’Edat Mitjana territoris de confluència i debat entre els teòlegs experts en demonologia i els metges.
0

Immunòleg d’origen jueu nascut a la localitat polonesa de Lemberg (actualment Ucraïna), Ludwik Fleck (1896-1961) va treballar al Departament de Medicina Interna de l’Hospital General de Lemberg (1923 i 1935) i va ser nomenat director del Laboratori Bacteriològic.
0

La medicina experimental i la investigació de laboratori van aportar una nova eina al programa d’intervenció sanitària que als inicis del segle xx buscava explorar la salut i planificar estratègies de salut pública. Els instituts nacionals d’higiene coordinaren en molts països europeus campanyes dirigides als grups socials que mostraven indicadors de salut més desfavorables.
0
Ambroise Paré

[caption id="attachment_2528" align="alignleft" width="250"] Ambroise Paré, un dels autors renaixentistes més significatius de tractats sobre monstres humans.[/caption] Els anatomistes del Renaixement intentaren conèixer la perfecció de la natura a través del

0

El canvi d'orientació que va conduir l'assistència sanitària cap a paràmetres cada vegada més tecnològics es va iniciar amb la introducció dels raigs X durant la darrera dècada del segle xix i es va reforçar d'immediat amb la invenció de l'electrocardiògraf (ECG).
0

Hildegard von Bingen va saber assumir el paper de visionària per guanyar-se la tolerància d’una societat en la qual les dones estaven condemnades a l’analfabetisme i la humiliació, i va aconseguir així escriure sobre ciències de la naturalesa i sobre medicina, art que probablement també va practicar. La seva obra representa una síntesi original d’idees procedents de la tradició oriental, hel·lènica i judeocristiana.
0

Coloquios dos simples, del portuguès García de Orta, amb el títol d’Aromatum et simplicium aliquot medicamentorum apud indos nascentium historia (Antwerpen, 1567). L’obra d’Orta era la millor descripció de les Índies Orientals i Clusius hi va afegir el 1582 unes Aliquot notae in Garciae aromatum historiam (Antwerpen, 1582) amb noves observacions de l’expedició de Francis Drake pel Pacífic.
0

La creació de la màquina de raig X es l'inici de la revolució tecnològica característica de principis del segle XX. Narrem la vida i obra del seu creador, Wilhelm Röntgen.
0

Tot i que els historiadors de la ciència tractem sempre de fugir de l’ús banalment exemplaritzant de la història del coneixement, no per això hem de negar la seua important funció social al costum de mantenir la memòria dels científics mitjançant l’homenatge públic.
0
1 2 3