La Biblioteca Històrica de la Universitat de València atresora un riquíssim patrimoni fruit de cinc segles d’història. El cicle de conferències «Clàssics a La Nau», impulsat pel Vicerectorat de Cultura i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, tracta de donar-lo a conèixer i la iniciativa m’ha permès presentar el còdex manuscrit 838, un poema mèdic «sobre els noms i virtuts dels banys de Pozzuoli i Baia», del qual és autor Pere d’Éboli (ca. 1160 – ca. 1220). Dedicat probablement a l’emperador Frederic II de Sicília, l’obra procedeix de finals del segle xii o començament del xiii. El nostre manuscrit n’és una còpia del tercer quart del segle xv, feta a la cort aragonesa de Nàpols i precedida d’una Tabula super Balneis Puteoli signada pel Magister Raynaldum de Vilanova, atribuïda a Arnau. Escrit i il·luminat en el regnat d’Alfons I de Nàpols, llegat per Ferran d’Aragó al monestir de Sant Miquel dels Reis el 1550, va passar a la Biblioteca Universitària amb la desamortització del monestir. Tan gran és el valor bibliogràfic del còdex, que el seu facsímil fou el regal que la Universitat de València va fer als actuals reis d’Espanya amb motiu del seu casament.
Segons el reconegut bibliògraf Jean d’Amato (1975) es coneixen vint-i-set manuscrits de l’obra, els més luxosos dels quals són els de la Biblioteca Universitària de València, l’Ambrosiana de Milà, la Bodmeriana de Ginebra, l’Angèlica de Roma, la Nacional de París, la del monestir de Sant Gallen (Suïssa) i la Morgan Library de Nova York. Sembla que el còdex de València va ser copiat i il·luminat a partir del que es conserva a la Biblioteca Bodmeriana, el qual també conté la Tabula atribuïda a Arnau.
De Balneis és l’obra més antiga sobre l’ús medicinal dels banys al golf de Pozzuoli –Puteoli dels romans, principal port de la Campània–, zona anomenada «terra de foc» pels terratrèmols i erupcions volcàniques, les més greus de les quals destruïren alguns dels banys descrits. La versió més antiga de l’obra es conserva a la Biblioteca Angèlica de Roma. Sabem que els banys gaudien de gran fama a l’època romana, quan les luxoses vil·les de la zona eren cantades per Horaci i esmentades per Ciceró, Sèneca i Plini. Era un territori d’oci i esplai i la població emprava els banys per motius higiènics i curatius.
Malgrat la gran importància històrica i artística del nostre còdex, la crítica va trigar més de sis segles a reconèixer-ne l’autoria, acceptada a partir de les recerques de l’historiador francès Huillard-Breholles (1854). L’únic manuscrit autògraf que se’n conserva (Burgerbibliothek Berna) diu al colofó: «Jo, mestre Pere d’Éboli, fidel servidor de l’emperador, vaig compondre aquest llibre en el seu honor.» Pere d’Éboli era poeta a la cort del rei de Nàpols i Sicília i a les miniatures se’l representa com a clergue tonsurat. Tot fa pensar que era metge o que havia après medicina al monestir de Salerm, seu d’una prestigiosa escola de medicina.
El manuscrit de València fou escrit i il·luminat entre 1455 i 1458 durant el regnat d’Alfons el Magnànim, quan el copista Virgili Ursuleo treballava a la seua cort. La col·lecció de còdexs del Magnànim es va enriquir després de la presa de Nàpols (1442) i del trasllat de la cort a Castel Nuovo. De les còpies del manuscrit realitzades entre els segles xiii i xv, onze contenen miniatures que il·lustren els banys. L’estil de les trenta-sis miniatures del còdex de València té elements del gòtic tardà italià. La descripció dels banys mostra la influència de Giotto en la composició, il·luminació i figures.
El poema és considerat un escrit mèdic perquè empra un llenguatge molt precís i perquè sovint es refereix a experiències amb pacients, cosa que reforça que l’autor era metge. Amb aquesta obra i amb la Tabula, o índex de malalties atribuïda a Arnau, s’introdueix, en el domini de la medicina acadèmica, la tradició popular sobre l’ús de banys, de manera que ens trobem davant del primer escrit mèdic il·lustrat sobre l’ús terapèutic dels banys en la nova literatura mèdica llatina del segle xii. Podeu gaudir d’aquest tresor tan admirable a través del catàleg digital de la Universitat de València.
