Skokloster Castle / Domini públic
Tycho Brahe (Knudstrup, Dinamarca, 1546 – Praga, 1601) va inventar nous instruments per a l’observació astronòmica, i també va estudiar el sistema solar i va determinar les posicions de 777 estrelles fixes abans del telescopi. El seu oncle, ric i sense fills, va adoptar Tycho quan era molt menut, i en va assumir l’educació. Tot i iniciar els estudis de dret a la Universitat de Copenhaguen el 1559, una successió d’esdeveniments van desviar el seu interès cap a l’astronomia. El primer va ser la predicció d’un eclipsi total de Sol el 21 d’agost de 1560. Comptava catorze anys i allò el va impactar. Des d’aleshores, la vida de Tycho alternava les classes diürnes a la facultat de dret per donar satisfacció al seu oncle amb l’observació nocturna dels estels.
L’any 1562 l’oncle de Tycho el va enviar a la Universitat de Leipzig, on va estudiar fins al 1565. L’agost de 1563 va fer la primera observació registrada: una conjunció de Júpiter i Saturn. Poc després va descobrir que els almanacs i efemèrides existents, que registraven les posicions estel·lars i planetàries, eren molt inexactes i va decidir acumular observacions precises, per tal de corregir les taules existents.
Quan en 1571 va heretar les propietats de son pare i el seu oncle, Tycho es va establir a Escània, on va construir un petit observatori. L’11 de novembre de 1572 es va produir el tercer i més important esdeveniment astronòmic de la vida de Tycho, quan va veure una «nova estrella», més brillant que Venus a la constel·lació de Cassiopea. Va observar-la acuradament i va demostrar que es trobava més enllà de la Lluna i, per tant, es trobava a l’espai de les estrelles fixes. Aquest fenomen era un descobriment controvertit perquè contradeia la doctrina aristotèlica. El descobriment de la nova estrella a Cassiopea (1572) i la publicació De nova stella (1573) van fer de Tycho un astrònom amb reputació europea.
Membre de la noblesa, quan Tycho es va casar amb Kristine, filla d’un camperol, el 1573, va escandalitzar la societat danesa. Van tenir vuit fills, sis dels quals li van sobreviure. Dedicat plenament a l’astronomia, el seu pla de crear un observatori a Alemanya va impulsar el rei Frederic II a finançar el projecte a Dinamarca. Inspirat en Urània, musa de l’astronomia, Tycho va anomenar l’observatori Uraniborg, on recalaven erudits i viatgers d’arreu d’Europa. Tycho i els seus ajudants van recopilar observacions i van corregir substancialment gairebé tots els registres astronòmics coneguts.
Humanista del Renaixement, Tycho era artista, científic i artesà, i en les seues activitats buscava la bellesa i la innovació. Uraniborg va complir les expectatives del rei Frederic II i es va convertir en el principal observatori astronòmic d’Europa. Però en morir Frederic II el 1588, les relacions de Tycho amb el seu fill foren més complicades i finalment, crític amb les tres grans institucions –el rei, l’Església i la noblesa–, Tycho va deixar Ven el 1597 i es va establir a Praga el 1599 sota el patronatge de l’emperador Rodolf II, qui també en anys posteriors va donar suport a Johannes Kepler.
La major part de les aportacions de Tycho s’havien fet a Uraniborg. A les observacions anteriors, especialment la demostració de la nova estrella el 1572, va afegir un estudi exhaustiu del sistema solar que demostrava que l’òrbita del cometa de 1577 es trobava més enllà de la Lluna. Tycho va arribar a proposar una modificació del sistema copernicà on els planetes giren al voltant del Sol, que al seu torn es movia al voltant de la Terra estacionària.
Tycho va intentar continuar les observacions a Praga amb els pocs instruments que havia recuperat d’Uraniborg, però sent ja un home gran i cansat va morir el 1601, i va deixar totes les seues dades d’observació a Kepler, el seu deixeble, qui, fent servir el valuós patrimoni rebut, va establir un sòlid fonament per a l’obra d’Isaac Newton
