Ràtio o relació de reproducció: mesura de l’aproximació Augment = 8x I com es calcula la ràtio? Doncs d’una manera ben senzilla: és el quocient entre la mesura de la imatge i la mesura real del que estem fotografiant. És a dir, que si fotografiem una flor que té un diàmetre de 7 cm (mesura real) i a la diapositiva en fa 2 (imatge), la ràtio de la foto serà 2/7; per tant, R = 0.3. És el cas de la foto grossa del número anterior (pàg. 71). La ràtio també rep els noms de relació de reproducció i augment. No és freqüent utilitzar “relació de reproducció” perquè és massa llarg i no convé emprar “augment” perquè es confon amb l’augment final de la còpia, un cop passada a paper o publicada. Així, emprant l’expressió “ràtio” sabrem que inequívocament ens referim a la proporció sobre la pel·lícula. En canvi, a la còpia final sí que s’utilitza l’ expressió “augments” i tothom entén què vol dir. Aquest augment final és el resultat de multiplicar la ràtio per l’ampliació de la còpia. Per exemple, la segona foto ha estat feta a una R = 1; com que la diapositiva s’ha ampliat 8 vegades per a obtenir aquesta foto publicada, l’augment és de 1 ¥ 8 = 8 augments. Com resulta obvi, la ràtio màxima que proporciona un objectiu s’obté a la mínima distància d’ enfocament. Per a incrementar-la, o sia, per a fotografiar objectes més menuts, cal afegir accessoris. A part de la lent d’aproximació (número anterior), tamb es pot utilitzar un teleconvertidor, però la seva complexitat òptica produeix una pèrdua de qualitat considerable. Un altre és l’anell inversor, una simple volandera que permet fotografiar amb l’objectiu del revés, és a dir, amb la baioneta cap a fora. Produeix una ràtio força alta (al voltant de 1 o 2) però la pèrdua d’automatismes en dificulta l’ús, que queda restringit pràcticament a la macro d’estudi. Un element molt recomanable és el tub d’extensió. No porta cap lent, de manera que la pèrdua de nitidesa és mínima. L’únic que fa és separar l’objectiu del cos de la càmera. Bé, també cal que transmeti la posició del diafragma perquè el fotòmetre el tingui en compte en la lectura de la llum i funcioni automàticament. Hi ha tubs d’extensió manuals, però els desaconsellem perquè compliquen la seva utilització, igual com l’anell inversor. Sabrem que són automàtics per la presència d’una barnilla que es connecta amb la del següent tub. Hi ha jocs de tres tubs d’ extensió que, en combinar-los, proporcionen set extensions diferents, el que significa set ràtios, totes les quals per sobre de la que donava l’objectiu sol. Lògicament, a més extensió (separació entre el cos i l’objectiu), més ràtio. Albert Masó. Biòleg i fotògraf de natura. |
|