|
Augment = 3x Els coneixements que es vagin donant al llarg d’aquesta secció s’han de considerar amb caràcter acumulatiu, ja que òbviament en una pàgina no es pot dir tot el que s’ha de tenir present per a una presa ideal. Es dirà el que sigui específic d’aquella situació concreta, però es donarà per sabut el que ja s’ha explicat o, si s’escau, s’indicarà breument com a recordatori. Per exemple, els consells 1 i 2 de l’anterior lliurament (MÈTODE, núm. 28) són vàlids per a la major part de situacions. I és que el cel tapat provoca tonalitats blavoses, de manera que la fotografia surt “freda”. Així doncs, són recomanacions que, malgrat no es facin en propers temes, cal tenir en compte sempre. Ara afegim que cal utilitzar pel·lícula de poca sensibilitat (dins del que sigui possible) perquè implica més finor de gra, una major saturació, un contrast més alt i, en definitiva, una qualitat més alta. Accessoris senzills En el primer lliurament d’aquesta secció vam parlar d’acostar-nos a l’objecte fotografiat, però fins on ens permetia un objectiu normal. Ara parlarem del que es pot fer si volem fotografiar un detall més petit. La llargària del tros d’escorça fotografiada era d’uns 35 cm, mentre que la de la flor adjunta no passa de 8 o 9 cm. La reducció és, doncs, considerable. Lògicament, per a aconseguir fotografiar un objecte més petit ens hi haurem d’acostar, però per evitar que en fer-ho se’ns desenfoqui la imatge, hem de col·locar algun accessori. El més senzill que es pot utilitzar és la lent d’aproximació. Consisteix en un filtre que s’enrosca davant la part frontal de l’objectiu. Ara bé, per comptes de tenir correcció cromàtica –com la majoria de filtres–, el que té és una correcció òptica (diòptries positives). Això fa que la distància mínima d’enfocament disminueixi i, per tant, enquadri un detall més petit. A diferència d’altres accessoris que comentarem en propers números, aquest no complica el funcionament de la càmera, ja que fins i tot funciona l’autofocus. El que hem de tenir en compte si adquirim una lent d’aproximació és que les més econòmiques proporcionen poca qualitat i que, en tot cas, millor que siguin de 2, 3 o 4 diòptries. Un valor superior permet fotografiar objectes més menuts, però la nitidesa de la imatge disminueix excessivament. Així mateix, convé que tinguin un diàmetre tant o més gros que el de l’objectiu major que tinguem. D’aquesta manera podreu utilitzar la lent amb totes les òptiques mitjançant una simple volandera adaptadora. I aquesta recomanació és vàlida per a tot tipus de filtre fotogràfic. Finalment, quan col·loqueu la lent, és millor treure els altres filtres que hi hagi –l’ultraviolat inclòs– per tal d’aconseguir millors resultats. Pel mateix, en el moment de disparar cal tenir ben net el vidre, ja que a curta distància la brutícia o la pols afecten més la qualitat resultant. Les fotos Les tres fotografies estan fetes amb el mateix objectiu que les de l’anterior article: un 85 mm (1:1.8), amb diafragmes entre f.8 i f.11. En aquesta ocasió, mantenint l’enfocament a la mínima distància, s’ha afegit una lent d’aproximació de + 2 diòptries. Per bé que sigui un concepte que explicarem en el número vinent, direm que la ratio (relació de reproducció) és de R=0.3 en tots els casos; tanmateix, l’augment final de la fotografia varia segons l’ampliació de la còpia. Quant a la planta, es tracta d’Adenium obesum varietat multiflorum, una flor que els indígenes anomenen Impala Lily, en referència a aquest antílop tan freqüent a la zona. Les fotografies s’han fet el mes d’agost a Olifants (parc Kruger), al nord-est de Sud-àfrica. Albert Masó. Biòleg i fotògraf de la natura. |
Quan es col·loca una lent d’aproximació, és millor treure tots els altres filtres per tal d’aconseguir millors resultats.
|
