El calendari celta, un calendari natural

© Mètode
D’esquerra a dreta, Fraxinus sp., Corylus avellana, Ilex aquifolium, Quercus robur i Sorbus aria.

 

«Una vegada localitzat l’arbre corresponent a la vostra data de naixement segons el calendari celta, podreu recollir branques, fulles i fruits per elaborar un record»

   Hi ha tasques que fem cada dia, com consultar un calendari o mirar el rellotge. Anys, mesos, setmanes, dies… La mesura del temps, però, no és igual per a tots. Xinesos, musulmans, jueus, indis, etc. tenen calendaris diferents. No és, per tant, ni el mateix dia ni el mateix any per tothom.

Dels molts coneixements producte de l’observació, de l’anàlisi i de la intuïció, la mesura del temps pot ser-ne un bon exemple. Observem que hi ha estacions, percebem que canvia la temperatura i la llum del nostre planeta, advertim que al matí ix el sol i que se’n va de vesprada. Aquests canvis, els ordenem en estacions, dividides en mesos que al seu torn són compostos de setmanes i de dies. Ordenem el temps en espais d’una durada mesurada, per conèixer-lo i situar-nos en aquesta dimensió. Però podríem fer al contrari, deixar passar el temps i calcular amb mesures pròpies la durada de l’espai que anomenem temps. Per exemple, temps de classe o temps de vacances. Però això conclou en un problema: la subjectivitat. Si cadascú comp­tara d’una manera no podríem treballar alhora, o quedar o fer coses junts, no ens posaríem d’acord en el temps en què estem… Perquè cal que tots tinguem les mateixes mesures.

En aquest número de Mètode de tardor volem explicar-vos una manera diferent de mesurar el temps. L’estació de la tardor es caracteritza pels canvis que es manifesten en la natura. Ben coneguts i fàcils d’observar són els canvis que es produeixen als arbres en aquesta època. A alguns els cauen les fulles, altres primer es fan grocs o vermells per més tard perdre-les. N’hi ha que tenen la fulla sempre verda. Tots aquests aspectes i canvis van suggerir a altres cultures que era una bona manera de mesurar el temps, i van decidir donar el nom d’un arbre, amb un parar cridaner o bonic, a un període que ens recorda el seu esplendor. Aquesta mesura del temps és l’anomenat «calendari celta», ja que, a diferència del que utilitzem habitualment, té com a referència les plantes i, sobretot, els arbres. També naix de l’observació de la Lluna, per això, en lloc de dotze mesos, en té tretze. En lloc de noms com gener, febrer, té noms de plantes, com podeu comprovar. Tampoc compta els mesos de trenta en trenta dies, sinó de 28 en 28, que és el període d’un cicle sencer de la Lluna. El calendari celta és luni-solar, amb mesos equivalents a cicles lunars i anys amb quantitats variables de mesos, a fi d’ajustar determinats períodes a les estacions, ja que en realitat mesurem el temps que tarda la Terra, el nostre planeta, a fer una volta sencera al Sol. Vosaltres mateixos podeu calcular la durada dels mesos i de l’any lunar. Però si voleu més informació sobre aquest calendari i altres, podeu veure una magnífica referència del nostre amic Daniel Climent en la web, on podreu aprendre moltes més maneres de mesurar el temps.

MES
NOM CELTA
ARBRE QUE SE LI ASSOCIA NOM CIENTÍFIC 
DIES QUE COMPRÈN
1
Beth
bedoll
Betula pendula
20 desembre – 20 gener
2
Luuis
server
Sorbus aria
21 gener – 17 febrer
3
Nion
freix
Franxinus sp.
18 febrer – 17 març
4
Fearn
vern Alnus glutinosa
18 març – 14 abril
5
Saille
salze
Salix sp.
15 abril – 12 maig
6
Vath
espí/perera silvestre
Crataegus sp./ Pyrus sp.
13 maig – 09 juny
7
Duir
roure
Quercus robur
10 juny – 07 juliol
8
Tinne
grèvol
Ilex aquifolium
08 juliol – 04 agost
9
Coll
avellaner
Corylus avellana
05 agost – 01 setembre
10
Muin
vinya
Vitis vinifera
02 setembre – 29 setembre
11
Gort
hedra
Hedera helix
30 setembre – 27 octubre
12
Ngetal
carrís
Phragmites australis
28 octubre – 24 novembre
13
Ruis
saüc
Sambucus nigra
25 novembre – 22 desembre

Els arbres en negreta es troben al Jardí Botànic de la Universitat de València.

Però nosaltres volem proposar-vos des del Jardí un recorregut de tardor i una elecció. En primer lloc haureu de conèixer i localitzar el vostre arbre de naixement. Consulteu el calendari celta que acompanya l’article on trobareu els mesos i les dades. Busqueu la vostra data de naixement i després l’arbre corresponent. Més tard, al Jardí Botànic o en qualsevol altre parc o espai verd, haureu de buscar-lo. Per donar-vos més facilitats, assenyalem quins arbres es troben al Jardí Botànic.

Perquè guardeu un record del vostre arbre podeu fer un dibuix, una foto o arreplegar elements que els pertanyen, com branques, fruits, fulles o calcar l’escorça. Amb aquests elements podreu elaborar un senzill record.

Per últim, és molt interessant que una vegada feta aquesta activitat busqueu tota la informació al voltant del vostre arbre. Us ajudarà a conèixer millor la vostra història.

Gabinet de Didàctica Jardí Botànic de la Universitat de València. Integrat per M. José Carrau, Olga Ibáñez i Pepa Rey. © Mètode Tardor 2006

 


Fulla i fruit de grèvol.


Fulla i fruit de server. 


Fulla de roure.

 
Fulla i fruit d’avellaner.

 
Fulla de salze.

 
Fulla de freix

El calendari celta, un calendari natural

© Mètode 2011 - 51. Grossos i prims - Tardor 2006

El Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València el componen Mª José Carrau, Pepa Rey i Olga Ibáñez.