El llegat de Darwin: l’observació dels cucs

110b-73
 
Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València

L’1 de novembre de 1837, un jove Darwin de 29 anys va presentar a la Societat Geològica de Londres una contribució al voltant de la formació del mantell vegetal. La conclusió d’aquest treball era que els cucs de terra són els responsables de la formació del mantell vegetal i que aquest és producte de la seua activitat digestiva. Quasi quaranta-quatre anys després, a l’edat de 72 anys, publicaria el llibre on recollia aquest estudi i, sorprenentment, va ser un dels més venuts, més encara que L’origen de les espècies. Darwin ens va deixar la responsabilitat de continuar amb les ­seues observacions i experiments, i comprovar quin és el paper d’aquests animals en la formació dels sòls, en la dinàmica de la descomposició i el fluix de nutrients i en el funcionament dels ecosistemes terrestres. 

Igual com Darwin, volem donar a conèixer aquests animals i el seu paper en els hàbitats. L’observació és una manera divertida de potenciar la curiositat pel món que ens envolta, i per tot açò us proposem fer una capsa de cucs. 

Els cucs, com va descobrir Darwin, tenen un paper principal dins d’un ecosistema: són els encarregats de barrejar la terra per aconseguir que tinga les propietats adients perquè les plantes puguen viure en les millors condicions. La matèria orgànica del sòl (l’humus) està formada per la biomassa morta dels vegetals, però també pel resultat del metabolisme dels microorganismes i per l’acció de la fauna edàfica (de la terra), com el cas que ens ocupa dels cucs de terra. Aquests animals són fàcils d’observar al medi, buscant la seua empremta, els turricula, que són munts de terra en forma de boletes. En finalitzar l’experiment torneu-los al seu lloc d’origen perquè continuen la seua tasca. La seua activitat vital és molt beneficiosa per fertilitzar el sòl, ja que intervenen en la descomposició de la matèria orgànica actuant com a digestors accelerats. Actuen barrejant la matèria mineral, i el resultat és que les excrecions oturricula són riques en nitrogen. Destaquem una altra conseqüència de la seua activitat vital, la formació de les galeries que fan furgant en els seus desplaçaments i que permeten incrementar la porositat del sòl, una activitat beneficiosa per a millorar la ventilació i mobilització d’aigua, l’intercanvi de nutrients i el creixement de les arrels vegetals. 

 

 

 

 

110a-73Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València

110cdef-73Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València
Subjectarem els llistons de fusta a les llàmines de plàstic mitjançant pinces per construir la capsa. Després, dipositarem la terra de diferents colors per capes, el que ens permetrà observar les galeries que excaven els cucs de terra, com podem veure a la imatge inferior dreta. 
  «Els cucs, com va descobrir Charles Darwin, tenen un paper principal dins d’un ecosistema: són els encarregats de barrejar la terra per aconseguir que tinga les propietats adients perquè les plantes puguen viure en les millors condicions»

Activitat: Fer una capsa de cucs de terra

Els cucs de terra pertanyen al grup dels anèl·lids, i no tenen esquelet dur, és a dir, són invertebrats. Tenen el cos dividit en segments i es desplacen mitjançant moviments ondulatoris, estirant-se i arronsant-se. 

La capsa de cucs de terra és una caixa especial, plena de terra, amb parets transparents per poder veure com és la seua activitat vital. Podràs observar com remouen la terra i com fan els túnels o galeries. Posarem terra de diferents colors per fer com capes, unes poden ser clares com de riera i unes altres més fosques. Si hi col·loques algunes fulles et sorprendrà el que en fan. Pots traure les teues pròpies conclusions, així com fer un quadern detallant les teues observacions. 

Materials

—Dues làmines de metacrilat o plàstic transparent, si en tens una de gran hauràs de tallar-la fins obtindre’n dues d’uns 25 × 25 cm. Demana l’ajuda d’un adult si és el cas.
—Tres llistons de fusta de 25 × 2 × 1,5 cm. La grossària pot variar, però no poden ser molt grossos perquè hem de deixar poc espai entre les làmines de metacrilat per poder veure els cucs de terra.
—Pinces per subjectar el metacrilat a la fusta. Com a mínim quatre.
—​Terra o substrat de diversos colors. Busca’n per jardins, cossiols, etc., de colors negre, marró fosc i clar.
—Aigua. El substrat ha d’estar humit perquè els cucs de terra puguen viure. Pot ser aigua de l’aixeta, però és millor mineral o de pluja.
—Un full de paper, que t’ajudarà a escampar millor les capes de terra.
—​Cucs de terra, pots aconseguir-los furgant en terra o comprant-los en tendes de pesca.

Procediment

Col·loca els llistons de fusta entre el metacrilat, i subjecta-ho tot amb les pinces (observa la imatge). Anirem posant els diversos substrats fent bandes de colors. Per ajudar-te, pots fer ús d’un full de paper: col·loca’l dins de la caixa, posa una de les terres al full, meneja’l perquè caiga i fes el mateix amb les altres terres. Després el regarem, però tenint cura de no entollar la caixa, perquè si no s’ofegaran els nostres cucs. Pots utilitzar una ampolla de boca fina d’aigua. Per últim, hi posarem els cucs… Observeu com de seguida s’obren camí dins del substrat i desapareixen del damunt. Al cap d’unes hores (pots deixar-los uns dies) podràs observar com estan les bandes de colors del substrat i si tot s’ha mesclat. Si fa molt de fred, posa la capsa de cucs dins de casa, i com que prefereixen obscuritat en lloc de llum, guarda’ls dins d’un armari.

Nota: També pots fer dues granges i en una no posar cucs, com a granja control, a fi de comparar l’evolució abans i després.

Bibliografia

Darwin, Ch., 2011. La formación del mantillo vegetal por la acción de las lombrices, con observaciones sobre sus hábitos. Biblioteca Darwiniana. CSIC. Madrid.

Mª José Carrau, Olga Ibáñez i Pepa Rey. Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València.
© Mètode 73, Primavera 2012.

   

El llegat de Darwin: l’observació dels cucs
El legado de Darwin: la observación de las lombrices

© Mètode 2012 - 73. La força del món - Primavera 2012

El Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València el componen Mª José Carrau, Pepa Rey i Olga Ibáñez.