Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València L'1 de novembre de 1837, un jove Darwin de 29 anys va

© MÈTODE        Un esqueix, derivat d'ascla, és un fragment d'una planta separat de la seua progenitora i que té propietats reproductives.

Ajudades pel nostre assessor químic Fernando Sapiña, hem preparat una activitat que reuneix les dues celebracions (Any dels Boscos i Any de la Química): un sorprenent bosc químic.

L’espígol Les tres herbes oloroses més populars a la nostra terra són la farigola, el romaní i l’espígol… Cadascuna ens porta, amb la flaire pròpia, un record íntim i una sensació plaent.

«Els ungüents són preparacions amb un ús medicinal o cosmètic» El poder curatiu de les plantes és conegut des de sempre. Diversos països, cultures i civilitzacions, tots hi han trobat la

Després del significatiu número d'estiu, volem finalitzar la nostra col·laboració amb la celebració de l'Any Internacional dels Boscos amb una proposta per conèixer millor el nostre bosc mediterrani.

© Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València El sòl és la superfície per on caminem, allà on

© Mètode D'esquerra a dreta, Fraxinus sp., Corylus avellana, Ilex aquifolium, Quercus robur i Sorbus aria.   «Una vegada localitzat l'arbre corresponent a

«Podem satisfer la necessitat d'aliments de la terra d'una manera molt més respectuosa amb el nostre medi, fent nosaltres mateixos un compost» La jardineria ecològica és una manera de treballar la

© Gabinet de Didàctica. JB (UV)     Tots sabem que la llavor és la part de la planta on trobem l’embrió que genera

Els humans, en la nostra activitat diària, deixem una enorme empremta al nostre planeta, mentre que qualsevol animal o planta deixa una herència minimitzada.

Misteri al Botànic és un joc que proposa el Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic per als més menuts. Es pot realitzar online a la web del Botànic o en el mateix jardí.

Aquest número de Mètode eixirà a l’hivern, una estació de l’any en què ens abelleix menjar plats calents com la sopa, l’olla o el bullit. Aprofitem les verdures d’hivern per

© Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València Fa 8.000 anys els indis quítxues ja conreaven un tubercle que

En aquest número us proposem fer una pomada, una crema, per conèixer millor el secret de la farmacopea, de la cosmètica i aprendre a utilitzar allò que les plantes ens

El morat dels natzarens i del crocus o safrà, el groc dels narcisos i freèsies, el rosa dels ciclàmens, el blanc

Un dels privilegis de col·laborar en aquesta secció de la revista Mètode és la possibilitat de poder contar les coses que ens sorprenen i ens fan gaudir del món de

Igual com la protagonista del conte de la Bella Dor­ment, una llavor necessita un toc especial per despertar. N’hi ha que ho fan després de 3.000 anys, com explica el guardonat David Attenborough en el seu llibre La vida privada de les plantes.

Com tots sabem, tenim un problema al nostre planeta: es diu escalfament i està provocant un canvi climàtic, és a dir, les temperatures amb què ens trobem a cada estació no són les que corresponen, igual com la pluja, el vent i altres variables climàtiques.

Un arbre de quinze anys equival a 800 bosses de paper. Els diaris del diumenge, a 50.000 arbres. Tot paper. En aquest número de Mètode volem proposar-vos una reflexió sobre el nostre comportament en el planeta. En la nostra vida quotidiana utilitzem moltes i diverses coses, i algunes d'elles tenen un preu alt per a la salut de la terra.

L’estiu és l’estació de l’any en què més gaudim del plaer de l’aigua, i per això et proposem una activitat al voltant d'unes plantes aquàtiques molt especials: els nenúfars.

La història de la vida de les plantes és una successió de civilitzacions: algues, molses, falgueres, coníferes i finalment plantes amb flor. El grup de les coníferes (els pins, avets, xiprers… plantes amb inflorescències en forma cònica, les pinyes) va aparèixer a l’era secundària.

Els fongs no pertanyen al regne de les plantes, tenen el seu propi regne dins la classificació dels éssers vius. No són plantes ni animals, i res seria possible al

Al carrer dedicat a l’il·lustre botànic valencià Antoni Josep Cavanilles del Jardí Botànic, al quadre de les cistàcies, prop d’un dels vells oms de Sibèria (Zelkova) –abatut en part per un fort vent l’any 1987–, podem veure un matoll de plantes anomenades estepes (jaras en castellà).