Imagineu la imatge d’un jardí florit, la tardor, les teles eixugant-se al sol en una tintoreria o qualsevol altra decoració on el color siga protagonista, on el color aconsegueix il·luminar-nos. És gratificant als nostres ulls. Les plantes tenen propietats d’acolorir i són la base de la varietat cromàtica de la roba. La majoria de les tintures que s’usen avui han estat utilitzades des de sempre, com el blau anyil, els tints grocs de la ginesta i els vermells de les calèndules. Els tints donen singularitat i ens proporcionen la major gamma de salut ocular que podem tenir. Per això, volem aprofitar l’ocasió per recomanar-vos la visita a la col·lecció de plantes tintòries del Jardí Botànic, un plaer per als ulls àvids de color.
En la proposta d’activitat, volem sorprendre-vos amb una manera de tenyir que procedeix d’una font diferent: les escorces. Potser molts de vosaltres sabeu del poder de tinció de les escorces, com per exemple el color i sabor que confereixen al vi i als licors. Però, a més, també podem utilitzar les escorces per tenyir teixits naturals com el cotó, la llana o el lli.
A continuació hem resumit en una taula les escorces que més fàcilment podeu trobar i el color que se’n pot obtenir. És millor fer les tincions sobre teixits naturals per tal que no tinguen aprest, el tractament d’acabat al qual se solen sotmetre els productes tèxtils per millorar-ne l’aspecte, ja que aquest pot rebutjar la coloració. Les primeres proves, això sí, recomanem fer-les sobre una samarreta vella per poder calibrar els colors que més us agraden.
Un altre aspecte que cal tenir en compte són els mordents que utilitzarem en el procediment. Els mordents (del francès mordre) són substàncies que permeten fixar el color sobre els teixits. Ho són la sal i el vinagre així com el sulfat de coure i l’alum potàssic.
Materials i utensilis
—Balança
—Palangana
–Samarreta
—Gomes elàstiques o cordó
—Olla
—Termòmetre
—Pinces
—Guants
–Colador o filtres
–Aigua destil·lada
—Escorces: roure, pomera, taronger, vern, salze, etc.
–Mordents: vinagre, sal de cuina, sulfat de coure, sulfat potàssic o sulfat de ferro.
Procediment
- Posem a bullir en l’olla l’aigua destil·lada. Quan comencen a eixir bombolles pels costats, afegim l’escorça seleccionada i ho portem a ebullició durant 15 minuts. Filtrem el líquid resultant (algunes escorces deixen terra) i, a continuació, afegim els mordents seleccionats en un percentatge que varia en funció del pes de la roba. En un principi es pot utilitzar sulfat de coure al 2 % i vinagre al 4 %. Si treballem amb fil, es pot utilitzar alum al 5 %. Això sí, cal anar amb compte, ja que aquestes substàncies són lleugerament tòxiques. Deixem refredar el líquid resultant fins que es quede al voltant dels 40 ºC i l’aboquem a una palangana.
- Mentrestant, haurem preparat la tela o la samarreta pinçant trossos de tela amb gomes per tal que després es queden parts del teixit sense tenyir i donen lloc a composicions ben originals. Introduïm la tela a la palangana i la mantenim almenys 15 minuts o bé fins que l’aigua es refrede. Com més temps estiga submergit, major intensitat de color obtindrem. Finalment, traiem la tela de la palangana i la deixem eixugar a l’aire.
- Com a resultat, un estampat diferent amb tints provinents d’escorces. Natura i art es barregen i ens permeten acostar-nos al món natural i conèixer el valor que aporta en el nostre dia a dia.
