Un regal dels vegetals

134A-68
© MÈTODE  
     Un esqueix, derivat d’ascla, és un fragment d’una planta separat de la seua progenitora i que té propietats reproductives. Si tallem parts de la tija i les plantem en terra, poden produir arrels. Les plantes que s’han tret amb aquest mètode són genèticament idèntiques a la seua progenitora, és a dir, seran clons. Aquesta propietat es diu totipotència, una mena de qualitat de les cèl·lules mare i que cadascuna de les cèl·lules d’una planta té.  

Fer un jardí de plantes crasses

L’activitat que us proposem és fer un jardí amb les plantes anomenades crasses o suculentes, que són les més adients per conèixer aquesta propietat de les plantes superiors. 

Com hem dit abans, només cal tallar una part de la tija i plantar-la en terra. En les il·lustracions d’aquest article trobareu les diferents plantes que podeu utilitzar per a aquesta activitat, així com una breu explicació de les seues característiques.

  134B-68
Crassula portulacea. Portulacàcies. Àmplia distribució, sobretot en zones temperades. En coneixem la verdolaga que apareix entre els conreus i s’utilitza en amanides.

131collage-68
(A l’esquerra) Lithops sp. Aïzoàcies. Originàries del sud d’Àfrica, són habituals a les nostres platges com a invasores, per exemple Carpobrotus, també conegut com a ungla de gat. Però n’hi ha d’altres utilitzades com a ornamentals, com per exemple Lithops (en la fotografia) i Aptenia. (A la dreta) Euphorbia milii. Euforbiàcies. Viuen per tot el món. Nosaltres les coneixem com lleteres perquè tenen «llet» a la tija, que és làtex, un suc irritant per als ulls. D’exemples, n’hi ha la flor de Pasqua i el cardó canari.

  134D-68
135collagebo-68
(A l’esquerra) Aeonium sp.Crassulàcies. Originàries d’Àfrica i de l’Hemisferi nord. Són exemples Kalonches, Aeonium, Echeveria i Sedum, coneguts com ungla de gat. (A la dreta) Asphodelus sp. Asfodelàcies. Originàries de les regions temperades, especialment Sud-àfrica. Ací coneixem la vareta de sant Josep o gamó (en la fotografia), que trobem a la primavera als camps. Altres gèneres són els àloes, les Gasteria i les Hawortia, molt utilitzades com a ornamentals.
  Dracaena draco. Agavàcia. Originària d’Amèrica Central i del Nord. Són els agaves, els dragos (en la fotografia) i les iuques. Dels agaves nosaltres en diem piteres o atzavares, i amb elles es fabrica el tequila i els asteques també en feien paper

Abans de començar, però, us donem alguns consells relatius a les característiques d’aquestes plantes:

— Les plantes crasses o suculentes no són plantes d’interior. 

— L’exposició a ple sol sols és bona per a algunes espècies. 

— Cal evitar l’entollament d’aigua, per això cal posar un substrat idoni.

— Cal orejar la terra perquè no es compacte i permeta l’entrada d’oxigen. 

— El substrat ha de ser molt porós i sense matèria orgànica. No s’ha d’utilitzar humus o terra universal, perquè manté la humitat.

— Cal regar a primera hora del matí o a la posta de sol. 

— L’aigua de l’aixeta és bona per al reg. Si fem servir un polvoritzador, per evitar l’excés de calç, cal bullir l’aigua 30 minuts i deixar que es refrede. 

Gabinet de Didàctica Jardí Botànic de la Universitat de València.Mª José Carrau, Maria Gimeno, Olga Ibáñez, Ana Organero i Pepa Rey.
© Mètode 68, Hivern 2010/11.

  134C-68
Pachypodium densiflorum.Apocinàcies. Plantes que viuen en zones tropicals i temperades, representades al Mediterrani pel baladre i la vinca. N’hi ha d’altres, com el gènere Pachypodium, d’estranyes formes, i amb espècies com l’arbre de la quinina i d’altres utilitzades pels bosquimans per fer fletxes.

Un regal dels vegetals
Un regalo de los vegetales

© Mètode 2011 - 68. Després de la crisi - Número 68. Hivern 2010/11

El Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València el componen Mª José Carrau, Pepa Rey i Olga Ibáñez.