Les algues es poden conrear en grans quantitats de manera sostenible i, per això, es considera que, en el futur, arribaran a constituir una proporció important de la ingesta d’aliments a nivell mundial i pal·liaran el problema de la fam.
Quan els aliments frescos no es consumeixen i es deixen sense conservar, poden passar dues coses. O es podreixen i no es poden ingerir, o es modifiquen i es poden ingerir de manera segura.
La deglució és el procés fisiològic mitjançant el qual el bol alimentari es transporta des de la boca fins a l’estómac. Hi participen uns trenta músculs i sis nervis.
Consumim cafè, sobretot, per la cafeïna, un compost de sabor amarg que és un estimulant del sistema nerviós central. Una tassa de cafè exprés en conté vora 100 mg i s’ha comprovat que la ingesta de cafeïna i glucosa afavoreix l’atenció, l’aprenentatge i la consolidació de la memòria verbal.
La manipulació de la microbiota intestinal pot tenir un efecte benefició per a la salut. El iogurt seria un producte d'aquesta mena, encara que les evidències sobre els efectes són molt limitades.
Hem emprat rents i bacteris per desenvolupar processos biotecnològics per produir no sols pa i vi, sinó també cervesa, salsa de soja, formatge, iogurt, kimchi, xucrut...
A la tardor, dues o tres setmanes després de les primeres pluges persistents, un d’aquests boscos invisibles es fa visible quan naixen de terra bolets com rovellons, rossinyols i ceps.
Un gelat es pot definir com una preparació que està en estat sòlid o semisòlid per congelació. Tenim dos grans grups: els basats en aigua, com els granissats i els sorbets, i els làctics, elaborats amb llet i nata.
Una diferència fonamental entre els bolets i les tòfones és que, mentre que els primers desenvolupen els fruits per sobre del sòl, les tòfones els formen sota terra.
Les cireres, les prunes, les bresquilles, els albercocs i les ametles són fruits d’arbres del gènere Prunus. En particular, les cireres són els fruits de Prunus avium, i n’existeixen unes 900 varietats en producció en tot el món.
Al llarg de l’evolució, algunes plantes, com l'all i la ceba, han desenvolupat diferents mecanismes de protecció contra l’acció de depredadors, insectes i microorganismes.
La fenolasa i les ortoquinones són les substàncies responsables de la coloració marró que adquireixen moltes fruites i verdures quan es tallen o es pelen.
El gust és la modalitat sensorial que guia els organismes cap a la identificació de nutrients i toxines: els aliments que contenen nutrients es consumeixen i els productes que contenen toxines s'eviten. Els estudis de percepció del gust han mostrat que tenim una aversió innata per l'àcid.
Donada la seua importància, no és estrany que al llarg de l’evolució s’haja desenvolupat un sistema per detectar la presència de sal, sistema que es troba incorporat al sentit del gust.
El gust dolç ens permet detectar la presència d’hidrats de carboni solubles en aigua, i aquest gust ens guia cap a la ingestió d’aliments amb elevat contingut energètic.
Hi ha un nou sabor en la cuina: el gust umami, terme que va ser encunyat pel científic japonès Kikunae Ikeda, quan va descobrir un gust diferent als ja existents: àcid, dolç, salat i amarg.
Per què s’empren tant els productes coents? Una de les respostes a aquesta pregunta suggereix que les espècies i, entre elles, els vitets, s’utilitzen sobretot per les seues propietats antimicrobianes.
La família de pigments dels carotenoides són responsables dels colors grocs i taronges de moltes flors, fruites i verdures, així com del roig de les tomaques.
Quines coses té el progrés, que ha fet que l’elixir de l’eterna joventut que amb tant d’afany van buscar els alquimistes es venga avui en còmodes bossetes. Així és el te.