Tres pigments II: clorofil·la

La clorofil·la és una molècula molt sensible a distintes operacions culinàries, en especial a l’acció de la calor. En escalfar les verdures, es produeix un dany en les estructures cel·lulars.
0
De la «melimela» al «chutney», passant pel codonyat…

Un dels processos d’adaptació més interessant de les melmelades i les confitures és el cas dels chutneys, un acompanyament indi que s’obtenen treballant en un morter espècies i herbes (gingebre, pebroters, fulles de coriandre i menta) amb all i altres ingredients, entre els quals és habitual el suc de llima.
0

Les antocianines són els pigments responsables dels colors rojos, púrpures i blaus en moltes flors, fruites i verdures. Consten d’una substància polifenòlica, responsable del color, anomenada antocianidina, que està unida a un sucre.
0

Podent-se tractar de mil maneres, una de les preparacions s’ha apropiat del tubercle i s’ha convertit en la guarnició global: les creïlles fregides.
0

Una de les principals qualitats de la creïlla és el do per a l’acompanyament: es pot tractar de tantes maneres i combina amb tantes coses… Joël Robuchon va aconseguir la transsubstanciació de la creïlla transformant-la en un famós puré.
0

L'alga Agar i altres gelificants ofereixen un ventall de textures molt sugerents per a la gastronomia, un mètode de preparació descobert per un hostaler japonès durant una gelada l’any 1658.
0

La gelatina és col·lagen desnaturalitzat, una proteïna fibrosa, resistent, present als teixits musculars dels animals, als ossos, a la pell i als tendons que connecten els músculs als ossos. Un ingredient culinàriament molt interessant.
0

No és fàcil elaborar una maionesa, i la prova és que es talla amb molta facilitat: es produeix una separació entre l’oli i l’aigua.
0

Hi ha dues cultures gastronòmiques que han explotat les possibilitats de la pasta: la xinesa i la italiana. El científic italià Davide Cassi i el cuiner italià Etore Bocchia han desenvolupat una nova técnica per a preparar-la emprant lecitina de soja.
0

Les proporcions relatives d’amilosa i amilopectina en una farina determinen les seues propietats físiques i les seues aplicacions culinàries, com la seua capacitat d'espessir.
0

Amb la fregida, el que li que ocorre a un aliment depèn, sobretot, de la temperatura de l'oli. Si és l'adequada, la superfície exterior de l'aliment es deshidrata ràpidament i es produeix una coagulació gairebé immediata dels compostos superficials que condueix a un segellament dels porus de la superfície.
0

A la cuina xinesa, la pràctica dietètica es basa en l'oposició entre dos extrems: allò necessari, el que es menja per viure, i allò superflu, el que es menja per plaer.
0

Les aromes dels crustacis bullits són inusualment riques, fruit de la presència de molècules que són el resultat de la reacció entre aminoàcids i sucres mitjançant la reacció de Maillard, que es produeix en els crustacis a temperatures baixes gràcies a l’elevada concentració d’aminoàcids i sucres en els seus músculs.
0

Quan es cuina el peix o la carn, la calor provoca la desnaturalització de les proteïnes, i la transformació del col·lagen en gelatina. No obstant això, el peix té uns músculs tan delicats que hi ha prou amb el medi àcid del marinat perquè es produesquen aquests canvis.
0

La cuina a baixa temperatura té com a objectiu que la cocció de tota la carn siga òptima i que quede, així, perfectament tendra.
0

Per comprendre per què exploten els grans de dacsa hem de considerar com estan constituïts des del punt de vista químic i morfològic.
0

Us mostrem el porcés de creació de la xocolata: des del naixement del fruit fins a les múltimes receptes que hui utilitzen aquest aliment dels déus com a ingredient principal.
0
1 2