Pere Estupinyà ens repta a intentar respondre què és sentir-se home o sentir-se dona sense fer referència al cos, en un intent de reflexió per a establir alguna distinció entre els conceptes sexe i gènere.
Per a l’autor, l’estudi del sexe és molt més ampli i interessant del que imaginem, tant des de la part endocrina i fisiològica, com des de la psicològica i la sociològica.
L'autor reflexiona com han evolucionat les accions i la percepció entorn del canvi climàtic durant els darrers quinze anys.
El cansament i la saturació ens fan que ens coste començar diferents tasques. Moltes vegaes forçar-se a començar és el més útil.
En 2010 l’Aràbia Saudí va decidir construir una ciutat, la segona més gran del país, per a investigadors i un sistema científic competitiu a escala mundial.
El 13 de desembre de 2021 fa finalitzar l'activitat eruptiva del volcà de la Palma. Des de la seua erupció, la ciència va ser essencial per gesitonar la crisi.
Si volem que la ciència siga la nostra guia, els científics han d'arriscar una mica més a les respostes, incorporar anàlisis qualitatius i opinions expertes
El dilluns 8 d'octubre de 2001, Pere Estupinyà va començar la seva carrera com a divulgador científic. Ho recorda en aquest article.
Pere Estupinyà ens explica part el seu viatge a Argentina, on es troba amb la fundació Rewilding, que treballa en el desenvolupament de projectes de conservació al desert de la Patagònia.
L'autor proposa utilitzar el terme «divulgació precientífica» per a narrar la ciència que encara es troba en fase d'hipòtesi.
A mesura que el debat de les vacunes creixi, la gent amb dubtes anirà dissipant-los i es posicionarà a favor o en contra.
La paraula ciència mai havia estat tan present en els mitjans de comunicació com durant la pandèmia de COVID-19 i, si durant els pròxims mesos continua sent així, és molt probable que alguna cosa en quedi fins i tot quan desaparegui el coronavirus.
Quines emocions us genera a vosaltres la ciència? Hi ha persones als qui no els en genera cap i per això s’estimen més altres lectures. Però imagino que, a vosaltres, lectors de Mètode, us en genera moltes i ben diferents. Però quina és la més prevalent, la que més pesa?
Si volem que la ciència tingui un paper social rellevant de debò, hem de plantejar el camí invers i respondre amb ciència a les preguntes i problemes de les persones i la societat. Hem de tractar la ciència com a eina, no com a protagonista.
Pere Estupinyà proposa una sèrie de consells per als joves científics o científiques que no saben per on començar a l’hora de fer el salt a la divulgació.
El divulgador Pere Estupinyà enumera quatre possibles papers davant «això de la comunicació científica»: cap paper, un paper col·laboratiu, un d'involucrat-hobby i un de professional.
La sorpresa provocada per un plantejament inquietant o un mag en el seu espectacle genera un enigma que el nostre cervell vol comprendre. I això ho infrautilitzem en divulgació científica.
Confesso que tinc un problemeta, que sospito que comparteixo amb molts companys divulgadors científics: allò que m’interessa a mi no coincideix amb el que interessa els meus lectors.
En molts casos, els comunicadors tenim una visió més pròxima a les necessitats de la societat que no els investigadors. Els periodistes científics podem i hem de parlar de ciència directament al públic.
La ciència actual –i alguns gabinets de comunicació– et porta a fer divulgació de pijama escrivint històries sense sortir de casa.
Després de l’aparició en els anys quaranta dels primers ordinadors capaços de fer càlculs complexos, Alan Turing i altres científics de la computació es van preguntar si algun dia les màquines serien capaces de pensar de manera anàloga als humans.
Les cèl·lules mare tenen ja aplicacions mèdiques contrastades, però també és un dels camps de la ciència en què més teràpies fraudulentes s’estan produint.
Cherry picking és seleccionar les cireres més madures d’una cistella i dir «uuuummmm, què bones», sense voler veure que algunes són verdes i d’altres estan picades.
Lidia Robert apareix somrient a la cafeteria de la prestigiosa UCLA School of Medicine, al nord de Los Angeles. És desembre però sembla primavera. Millor seure a la terrassa, amb