Del joc del dilema al dilema del joc

«Definiràs els teus propis límits, d’acord amb el teu lliure albir […]. De tal manera, que podràs transformar-te a tu mateix en allò que desitges. Podràs descendir a la forma més baixa d’existència, com si fores una bèstia. O podràs, en canvi, renàixer més enllà del judici de la teua pròpia ànima, entre els més alts esperits, aquells que són divins.»

—Giovanni Pico della Mirandola (1463-1494)

ALLEA (All European Academies) és la federació europea d’acadèmies nacionals de ciències i humanitats, amb 53 acadèmies dels estats membres de la Unió Europea i algun altre estat més. Va ser fundada el 1994 amb l’objectiu de promoure l’intercanvi d’informació i experiència, oferir assessorament científic i social, i incentivar l’excel·lència i els alts estàndards ètics en ciències i humanitats.

Una de les eines més consultades del lloc web d’ALLEA és el seu «Codi Europeu de Conducta per a la Integritat en la Recerca». Curiosament, el trobem traduït fins i tot al català i al turc. La finalitat principal d’aquest codi és proporcionar les eines per a formar en aquesta responsabilitat autoregulada inherent a la pràctica científica. És referència de molts altres codis de conducta i, de fet, moltes universitats i centres d’investigació han elaborat codis semblants adaptats a les seues característiques.

El codi d’ALLEA fixa i desenvolupa els principis sobre els quals s’ha de fomentar la investigació, les bones pràctiques i les actuacions per a resoldre transgressions de la integritat en la recerca. En general, aquests codis de conducta en investigació són relativament recents i s’haurien d’incorporar en algun moment de la formació dels futurs investigadors i investigadores. Sense ànim de ser provocadora, suggeriria que potser també és d’interès per als professionals de la investigació actuals.

Per tal de promoure aquesta cultura d’integritat científica, la Universitat Erasmus de Rotterdam ha fet un exercici de dinamització del seu propi codi de conducta, de 2018, i ha elaborat l’aplicació Dilemma game per a telèfons mòbils (n’existia una versió prèvia en forma de joc de cartes). És entretinguda, curiosa i la trobareu fàcilment.

Aquesta aplicació promou estimular l’esperit crític davant de situacions relacionades amb qüestions pràctiques habituals a l’exercici professional de la recerca. Dilemma game ofereix més de cent casos versemblants com ara rebuig a opcions inclusives; conflictes en l’autoria d’articles; reciclatge o reinterpretació a posteriori de dades; acceptació interessada de favors entre col·legues; plagis, fraus… Cada mes s’hi afegeix un dilema nou, que presenta quatre possibles opcions a la resolució del conflicte. No es tracta d’encertar-ne la resposta, sinó de reflexionar davant una situació real. No es guanya o es perd en el joc. Després de triar una de les opcions, apareixen els percentatges de les respostes rebudes i, finalment, el joc ofereix una avaluació de les quatre opcions d’actuació davant el dilema. Aquesta avaluació està basada en l’esmentat codi de conducta de la Universitat Erasmus de Rotterdam.

L’objectiu de l’aplicació és contribuir a la cultura d’integritat en la recerca i fer-la oberta a les opinions tot promovent l’arrelament de les bones pràctiques. Segons els creadors, el joc pretén calibrar la brúixola moral que els membres de la comunitat científica porten a dins.

En un àmbit molt més ampli, s’està produint una transició de «la lletra amb sang entra» a «memoritzar està sobrevalorat», i actualment, a aquesta tendència creixent a la ludificació d’eines per l’aprenentatge o l’exposició de continguts en forma d’aplicacions per a mòbils. Fins i tot en la qüestió de promoure l’ètica en recerca. Aquest podria ser un exemple d’evolució del format del tema exposat. Del codi en paper, o pantalla, a l’app. Temps moderns.

© Mètode 2022 - 115. Bellesa i natura - Volum 4 (2022)
Professora del Departament de Genètica de la Universitat de València.