Hi ha moltes maneres de divertir-se, però, si es jutja pel calendari de festejos a Espanya, res pot igualar a un excés de morbositat subtilment combinat amb un defecte de compassió.
0
119-89 reciclatge

Vivim en una època, cultura i civilització en què el reciclatge és un valor educatiu per a la nostra societat, un valor que han de potenciar tots els sectors educatius com un referent a pauta vital.
0

La principal causa de l’augment de brots de xarampió i altres malalties víriques i bacterianes a Europa ha estat conseqüència de l’oposició a la vacunació.
0

Els científics han de tenir llibertat per a investigar o han de tenir una visió un poc més pragmàtica i tant govern com societat marcar-los algunes prioritats i objectius?
0
111-89

En el marc de la teoria general de la relativitat, Einstein va postular l’existència de les ones gravitacionals, encara que pensava que mai es podrien detectar.
0

Quan de menut em deien que les estreles són sols molt llunyans em preguntava si totes tindrien planetes. Durant molts anys vaig estar convençut que mai arribaria a respondre’s aquesta

0

L’estrés va ser qui va permetre als nostres avantpassats mantenir un estat d’alarma enfront dels seus predadors i la resta de perills naturals, un aspecte clau en la supervivència de l’espècie.
0

Els piroclasts són fragments sòlids de roques volcàniques expulsats per la columna eruptiva. Els més lleugers poden arribar a milers de metres d’altura.
0

Einstein ha estat, potser amb Isaac Newton, el físic que més pregonament ha aconseguit penetrar en la comprensió del món.
0
cargol1

En aquesta ocasió, gaudirem i ens acostarem a la natura mitjançant la crea­ció d’un recinte que permet observar aquests singulars i pacífics animals.
0

El secret que amaga la llet és que es tracta d'un aliment molt complex, viu, i amb components de mesura micro i nanomètrica.
0

«Els científics ens adverteixen que continuar cremant combustibles fòssils i extreure fins a l’última gota de petroli tindrà conseqüències nefastes per al planeta», destaca Estupinyà.
0
llavors

Quan guardem i sembrem llavors de les plantes que més ens agraden estem millorant la població de cultiu cap al nostre interès, com han fet tradicionalment els nostres avantpassats.
0

«Recentment un estel de nom poc romàntic, KIC 8462852, s'ha convertit en tendència en algunes xarxes socials». Per què? Ens ho explica Vicent J. Martínez.
0

A més de resultar vital per a la nostra salut intestinal, la microbiota intestinal sembla capaç de comunicar-se amb el nostre cervell.
0

Si les filoso­fies naturals clàssiques identificaven cos i cosmos, en tot moment la imatge del cos humà ha estat farcida de metàfores religioses, naturals o polítiques.
0

Migrant, migrant, hem arribat a tots els confins de la Terra. Al principi, lentament. Després, amb la invenció dels vaixells, prou de pressa. Avui, gràcies als vehicles motoritzats, a gran velocitat. Som l'espècie més migradora de la història.
0
124-87

L’obra de Jane Goodall, que al seu temps va fulminar la veritat científica vigent, està en les arrels del coneixement que busquem sobre nosaltres mateixos.
0
123-87

Il·lustració: Carles Puche Oficina de farmàcia modernista de començament del segle xx, a Barcelona. Cal destacar l’anunci d’un probiòtic, el iogurt. Els tres microorganismes representats en la part superior esquerra són

0

Potser molts de vosaltres sabeu del poder de tinció de les escorces, com per exemple el color i sabor que confereixen al vi i als licors. Però, a més, també podem utilitzar les escorces per tenyir teixits.
0

Els lectors de més edat potser recorden un concurs de 1980 anomenat Destino Plutón. En ell, tres «tripulacions» de xiquets de diferents col·legis, a bord de les

0

És evident que no sols hi ha cinc planetes nans, sinó que segurament n'hi ha molts més, possiblement milers.
0

El procés de percepció és un procés creatiu que involucra gran part del nostre cervell i, a més, s'aprèn. Contínuament rebem informació del medi extern i intern (el nostre propi cos), informació que el nostre cervell interpreta en centèsimes de segon i li dóna sentit.
0
116-87

Deixant de banda els lligams i diferències entre la Renaixença valenciana i la Renaixença catalana, el ben cert és que ambdues varen coincidir en el temps i construïren al voltant

0