116-77

Felip II s’havia instruït en l’humanisme, era lector d’Erasme i aficionat als llibres de màgia i ocultisme. Tenia debilitat per l’arquitectura i la geometria, coneixia les obres de Durer i

0
Il·lustració de Casuística

En pedagogia, en urbanisme, en sostenibilitat, en qualsevol domini, propendim a lliscar pel pendent anecdòtic de la casuística. De tota cosa se’n fa un cas especial.

0
borh

Vull oferir-ne una selecció als lectors de Mètode, perquè no hem d’oblidar el que va dir John Wheeler: “La filosofia és massa important per deixar-la [només] als filòsofs”, on he afegit un qualificador per sentir-me més còmode.
0

Observem un papió (o babuí, Papio ursinus) en una zona àrida de Sud-àfrica, fotografiat amb un teleobjectiu autofocus de 400 mm f. 5,6, amb el diafragma

0

Diferents tipus de fusta.Els arbres són, d’entre els éssers vius, els més longeus. Alguns poden viure durant segles i fins i tot mil·lennis. A les Muntanyes

0

Mart és el planeta més pròxim a la Terra. El més pròxim i el més estudiat. Hi ha vida a Mart o al passat, hi havia vida? Quines característiques demostren les similituds entre la Terra i Mart?
0
Mesmer

Us mostrem el magnetisme animal, el descobriment més important de Franz Anton Mesmer. Un científic que va acabr els seus dies desprstigiat i rebutjat pel mon acadèmic. Per què?
0

Salt de Robert, naixement “oficial” del riu de la Sénia. Foto: A. Aguilella El riu de la Sénia és emprat sovint per demarcar els límits septentrionals de les terres valencianes. Del Sénia

0

El puput, ocell estival, comença a hivernar en comarques d’interior, allà on mai no s’havia vist en els mesos més freds de l’any.© P. CantóResulta difícil

0
No som solitons

L’home que seu a la meva esquerra amaga darrere d’una aparença senzilla la gran saviesa dels qui saben enriquir-se en les cruïlles de camins, en comptes

0

Encara que igualem la mesura que el subjecte principal del pla d’enfocament té a l’emulsió, no tots els objectius proporcionen la mateixa PC, ja que aquesta

0

Els mapes de les anisotropies de la radiació de fons de microones realitzats pels satèl·lits COBE i WMAP. Les estructures detectades pels dos satèl·lits, mesurant la

0

© Gabinet de didàctica del Jardí Botànic de la UV.Són les deu del matí i els més menuts ja estan preparats per eixir d’excursió. Amb la

0

We must make no mistake; we are seeing one of the greatest convolutions of the world’s flora and fauna C. S. Elton

0
ENZENSBERGER

Fa uns dies conversava amb un amic, catedràtic de la Universitat de València, a propòsit de la datació de l’univers que els científics acabaven de donar-nos a conèixer. El catedràtic em digué: un poeta que s’estime ha de valorar l’exactitud!
0

    Com a continuació de les característiques de les emulsions fotogràfiques comentades en el número anterior, ara parlarem de pel·lícules concretes. I és que, si no

0

    La humanitat s’ha sentit sempre fascinada pel cel estelat. Encara que la vida a les ciutats, amb la seua contaminació lumínica, ens ha fet cada

0

“La pedagogia potser tan sols siga, i ja és molt, una qüestió d’estímuls”.                                      

0

Dibuix: P. Cantó    Li hem dit de tots colors. Ha aparegut de darrere d’un arbre en els contes dels xiquets, on és l’astúcia amb quatre potes,

0

  [caption id="attachment_11282" align="alignleft" width="300"] Amb l’aliment garantit, aquests animalons realment petits poden encarar les nevades dels hiverns pirinecs i de l’Europa més glaçada. Dibuix: Pep Cantó[/caption] No podem dir que siguen

0
Ciència paranoicocrítica

“La monarquia és una metafísica del DNA.” És difícil trobar una definició més precisa i aguda d’aquesta venerable institució (i, de retruc, de la mateixa noció de DNA). La frase

0
El dolç encant de la tardor

[caption id="attachment_11260" align="alignleft" width="550"] Hem d’aprendre a fixar-nos en els detalls del paisatge que tenim davant i discernir què és el més representatiu i fotogènic de tot el que observem.

0
Conviure amb els asteroides

Hi ha multitud d’asteroides al sistema solar. Més de 10.000 han estat identificats i catalogats des que, el primer dia del segle XIX, l’astrònom sicilià Giuseppe Piazzi descobria Ceres, el

0
Científics amb història dels quals ningú no fa històries

En el número anterior de Mètode, María José Carrau, en fer la ressenya de l’homenatge a Simón de Rojas Clemente al Jardí Botànic de la Universitat de València, recordava que

0