154-53

Quadern de camp de Miquel de Renzi. Els científics sempre parteixen de teories ja establertes quan comencen una recerca. S’ha dit que

0
153-53

Vam acabar l’anterior lliurament indicant que, com que les aberracions òptiques solen incrementar-se amb l’obertura i amb la separació del raig de llum considerat

0
151-53

© Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València El sòl és la superfície per on caminem, allà on

0
146-53

© Miguel Lorenzo Les pluges i les baixes temperatures que s’havien trobat a faltar a l’hivern arribaren la primera quinzena d’abril coincidint amb

0
145-53

© V. Peris i J. L. Lamadrid Imatge de la galàxia d’Andròmeda. Aquesta imatge, presa per l’astrofotògraf de l’Observatori Astronòmic de la Universitat

0

Al segle XVIII la ciència va canviar el seu interès des de la medicina i la química cap a la física, i per tant, no solament cap a les teories, sinó també també de complexitat tècnica, aparells, etc. Ací la polèmica que s'encetà entre Volta i Galvani per tal de averiguar el procediment pel qual l'electricitat en el animals feia moure els músculs.
0
Intel·lectual

A Sarlat, ciutat del Perigord amb un nucli medieval esplèndid, tenen un mercat cobert dins d’una església dessacralitzada. S’ocupà de la reforma l’arquitecte Jean Nouvel, nascut a Fumèl.
0

La reiteració és el fonament d'això que anomenem tradició. Les tradicions es consoliden quan es confon «comprendre» amb «estar acostumat a».
0

El llenguatge de la poesia constitueix una de les diverses fases del procés d'autoalliberament de l'home en el seu camí de comprensió del que entenem per món, on la ciència representa i pot ser considerada com l'assoliment màxim i característic de la cultura.
0

© Albert Masó & E. Gallo   Es pot opinar sobre la qualitat subjectiva (estètica, artística…) d’una fotografia, però no sobre la seva qualitat

0

Sobre la flora d'el Barranc de la Falaguera i la Vall de la Mosquera.
0

© Mètode D'esquerra a dreta, Fraxinus sp., Corylus avellana, Ilex aquifolium, Quercus robur i Sorbus aria.   «Una vegada localitzat l'arbre corresponent a

0

Article sobre la tardor a l'àmbit de la Mediterrània
0

Biografia de l'agrònom soviètic Trofim Denisovitx Lisenko
0
tunel alienígenes

Hi ha vegades en què una notícia fa que un article s’escriga quasi tot sol. En el meu cas aquesta notícia ha estat una catastrofista declaració de Stephen Hawking, afirmant que hauríem d’evitar a tota costa el contacte amb civilitzacions extraterrestres.
0
Fridtjof Nansen: la ciència al servei de la humanitat

«L’expedició de Nansen va arribar al punt més septentrional mai abans assolit i va fer aportacions científiques destacables sobre oceanografia, el clima, hidrografia, formació de gels i estudi de la

0

Una reflexió sobre allò natural i allò sobrenatural. El cas de les boles de foc: el fenomen consisteix en unes efímeres boles de foc que es desplacen erràticament durant no més de deu segons.
0
146-58

El descobriment del paisatge que ens envolta, de vegades, recorre camins llarguíssims i enrevessats. «La geologia, a l’hora d’escriure, és també una forma de dipositar les històries, una rere l’altra: l’estructura

0
144-58

«Dijous 27 de març del 2014 (Australian Associated Press): El conjunt de radiote­lescopis SKA (Square Kilometer Array), emplaçat a Austràlia, va detectar la passada matinada un senyal estrany de ràdio

0
142-58

«Podem satisfer la necessitat d'aliments de la terra d'una manera molt més respectuosa amb el nostre medi, fent nosaltres mateixos un compost» La jardineria ecològica és una manera de treballar la

0
138-58

Permeteu-me una presentació: els secans de Ponent. Al voltant de la plana de Lleida, sobre un paisatge gairebé pla, ondulat en di­ríem, hi ha les darreres terres pseudoestèpiques de casa

0
137-58

La història espanyola ha estat marcada per l'exili en moments clau per al desenvolupament cientificotecnològic i la modernització intel·lectual. N'és prou de recordar l'expulsió dels jueus al començament de la

0

Som al regnat d’Assurnasipal II (883-859 aC) i els artistes al seu servei narren la seva glòria en meravellosos baixos relleus en pedra. La tècnica, lineal i visual, no dista molt dels nostres còmics actuals.
0
127-54

El segle I aC el poeta llatí Lucreci escriví el seu famós poema De rerum natura, una de les obres capitals de la poesia científica. L’autor hi exposa amb detall

0