110b-73

  Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València L'1 de novembre de 1837, un jove Darwin de 29 anys va

0

Des d'un punt de vista evolutiu, pensem que la funció del gust amarg és evitar la ingestió de substàncies tòxiques.
0
106a-73

Cortesia de Max Mitrofanov Recreació artística de la superfície de Venus.  Expliquen que, quan la darrera sonda Venera es va llançar amb

0
evolucio

Molts microorganismes no solament viuen juntament amb un altre organisme, sinó dins de les seves cèl·lules. És el que denominem endosimbiosi.
0
103a-73

Arxiu Diputació Provincial de València (ADPV) Algunes fotografies de l’Hospital General de València, extretes d’una publicació de 1927. En les imatges, de dalt a baix,

0

El nostre sistema econòmic ha après a posar preu a la producció i a la comercialització. Però no ha valorat el cost de les externalitzacions de materials residuals acumulable.
0
Metode76_Barona_Nollet

Al llarg del segle xvii van començar a tenir un gran impacte social les exhibicions públiques dels fenòmens naturals provocats o descoberts pels científics. Gravats i pintures de l’època mostren

0
poetes

Hi ha matèria poètica a l’Horta de València? O a les hortes? Una sèrie de dualitats ens pot situar a favor o en contra de l’objecte (poètic) horta. Aquestes dualitats expliquen tal volta que els nostres poetes no hagen fet gaire cas de l’Horta.
0

Fa uns dies el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) em va demanar que comentés un quadre de la seva col·lecció per a un programa de televisió. Vaig triar una pintura de Feliu ­Elias, un artista  postmodernista català que a més va ser caricaturista, editor i crític d’art.
0

A les valls pirinenques regnen les ordigues; tan sols que hi hagi descurança en un camí, en un carrer, s’omple d’aquestes plantes de fulles verdes, arrissades de la vora i peludes, que omplen de butllofes la pell distreta.
0

La ceba és un dels elements que no deu faltar a l'hort. Aquesta planta bíblica té qualitats interessants que la fan de cultiu obligat tots els anys. Tot i els plors que provoca en tallar-la a la cuina, és molt utilitzada a la nostra taula.
0

«Ha arribat el moment de passar pàgina de les malalties infeccioses. Pràcticament hem eliminat la infecció als Estats Units.» Aquestes paraules tan optimistes van ser adreçades el 1966 a l’Assemblea de les Nacions Unides pel surgeon general (equivalent a ministre de Sanitat) dels EUA, William H. Stewart.
0

El terme alemany Wertbestimmung es refereix al control de qualitat i normalització. Tradueix una pràctica regular per a l’ús de compostos químics i biològics. La creació d’estàndards és l’eix central de la industrialització.
0
Ramon Folch - Entropia

El model socioeconòmic actual sembla reconèixer només la primera llei de la termodinàmica: el treball físic per passar de l’estadi A a l’estadi B no depèn ni del tipus de treball efectuat ni del procés seguit.
0

La museologia va començar tancant-ho tot en vitrines, però també ha evolucionat fins trobar el seu propi llenguatge. És la selecció natural de la selecció cultural.
0
MAHIQUES1

La versatilitat de la naturalesa humana es demostra gràcies als poetes. Escrivim poesia per fromular preguntes i obtenir respostes que al·ludeixen a les tenebres de la nostra natura.
0
129-67

Amb el present article s’acaba la sèrie sobre el paisatge que ha durat sis lliuraments, però també s’acaba la secció

0
polp

Els ulls, molt semblants als dels vertebrats a pesar del seu origen evolutiu completament diferent, són un exemple de llibre de convergència evolutiva.
0

La fenolasa i les ortoquinones són les substàncies responsables de la coloració marró que adquireixen moltes fruites i verdures quan es tallen o es pelen.
0
123c-67

La humanitat ha considerat durant molts segles que el cel era un ens immutable i incorrupte, ben diferent del nostre entorn

0
121-67

El concepte d’Europa, entès com a entitat cultural i política, definida per uns valors i unes formes socials com una realitat més cívica que

0
panorama mari

Quina és la part de la Terra ocupada per la biosfera? Fins on arriba en l’atmosfera? Com és de profunda en el mar? I, dins de les roques, hi ha vida?
0

Estic pensant que potser cal acceptar que allò trivial no és trivial, que l’estructura de veritat autogarantida d’una proposició no ha de significar, necessàriament, que la proposició sigui intranscendent.
0
134A-68

© MÈTODE        Un esqueix, derivat d'ascla, és un fragment d'una planta separat de la seua progenitora i que té propietats reproductives.

0