142-58

«Podem satisfer la necessitat d'aliments de la terra d'una manera molt més respectuosa amb el nostre medi, fent nosaltres mateixos un compost» La jardineria ecològica és una manera de treballar la

0
138-58

Permeteu-me una presentació: els secans de Ponent. Al voltant de la plana de Lleida, sobre un paisatge gairebé pla, ondulat en di­ríem, hi ha les darreres terres pseudoestèpiques de casa

0
137-58

La història espanyola ha estat marcada per l'exili en moments clau per al desenvolupament cientificotecnològic i la modernització intel·lectual. N'és prou de recordar l'expulsió dels jueus al començament de la

0

Som al regnat d’Assurnasipal II (883-859 aC) i els artistes al seu servei narren la seva glòria en meravellosos baixos relleus en pedra. La tècnica, lineal i visual, no dista molt dels nostres còmics actuals.
0
Apocalipsi, 2007.

Entre ciència i poesia es poden establir lligams subtils que són molt útils en el moment de la creació literàri.
0
124-54

© A. Masó & E. GalloEn un angular, els raigs de llum arriben «ben aviat» al sensor, de manera que «no tenen temps» de dispersar-se massa

0
122-54

© Gabinet de Didàctica. JB (UV)     Tots sabem que la llavor és la part de la planta on trobem l’embrió que genera

0
118-54

© V. Peris (OAUV) i J. L. Lamadrid/© C. Milovic     Sens dubte l’objecte extens del cel més observat per astrònoms

0
116-54

  Pocs científics representen d’una manera tan cabdal l’esperit de la revolució científica que va tenir lloc al segle xvii com l’aristòcrata i filòsof

0

Una classificació, com per exemple la de Linné per als éssers vius, és una forma de comprensió, un arbre en què només les fulles representen objectes reals, els individus vius.
0
127-59

© A. Masó En aquesta foto es va haver d’afinar l’elecció del diafragma. Ni massa tancat perquè la difracció ens arruïnaria la

0
124-59

© Mètode Hi ha altres intel·ligències en l’univers? Hi ha altres civilitzacions entre estels? El programa SETI fa dècades que prova de

0
123h-59

Els humans, en la nostra activitat diària, deixem una enorme empremta al nostre planeta, mentre que qualsevol animal o planta deixa una herència minimitzada.

0
119-59

© NASA El satèl·lit Swift orienta els seus detectors cap a una explosió còsmica. Fa 7.500 milions d’anys va tenir lloc una explosió

0
116-59

Il·lustració: Antoni Llobet El darrer vell marí de casa nostra va ser abatut a cala Tuent (al nord de l’illa de Mallorca) a trets

0
114-59

© Zerkowiz/Arxiu Històric de la Ciutat de BarcelonaA dalt, l’Observatori Fabra de Barcelona, codirigit a partir de 1912 per Comes i Solà i Fontserè.

0
113-59

Imatges d’aquest article extretes de Cristóbal Acosta, 1578. Tractado de las drogas y medicinas de las Indias Orientales. Reproducció facsímil de 1996. Vicent Garcia. València.Làmines del Tractado

0
Sucre

El gust dolç ens permet detectar la presència d’hidrats de carboni solubles en aigua, i aquest gust ens guia cap a la ingestió d’aliments amb elevat contingut energètic.
0
Misteri al botànic

Misteri al Botànic és un joc que proposa el Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic per als més menuts. Es pot realitzar online a la web del Botànic o en el mateix jardí.

0
Assaig de tipus de cols a la Marjal del Moro

«Qui fa cols pel juliol, en menja quan vol.» La dita ens indica que el mes de juliol és clau per iniciar amb èxit el cultiu de les cols.
0
Abellerol

Són acolorits i cridaners. Incapaços de passar desapercebuts. Només cal tenir l’orella una mica avesada per detectar-los des del començament de la primavera, quan ens sobrevolen en estols que arriben

0
70-barona-histories-min

Vaig coincidir recentment amb David Livingstone, professor d’Història Intel·lectual i Geografia a la Queen’s University de Belfast, en un simposi celebrat a la Universitat de Bergen on es discutien, entre

0
El gran arbre de la vida basat en el RNA ribosòmic

La natura té una complexitat que excedeix àmpliament la capacitat de la imaginació humana. El descobriment i l'explotació de la biodiversitat, sens dubte, ens han ajudat a arribar a un

0

«M'agradaria endinsar-me en les ments actuals i mirar-les amb ulls de topòleg. Em temo que m'esgarrifaria», afirma Ramon Folch a la seua columna del número 70 de Mètode.
0