Els ravanells, una brossa comuna de bancal, es fan servir de verdura per a casa, farratge per al corral i nodriment per als aucells.
El lliri groc és una de les plantes més abundants en les zones humides de la geografia valenciana.
En el principi fou la gran explosió. L’atzar, en la ment de Déu, reclamava amb insistència una nova jerarquia. El big bang va ser el motor més formidable per a
Mostrem amb aquesta nova publicació les característiques per a la fotografia de la natura per a les diferents pel·Lícules. Del contrast, la saturació, el cromatisme i el finor del gra en aquesta nova entrega.
Us mostrem la galàxia d'objecte de Hoag, una de les més peculiars mai descobertes: amb la seua forma d'anell es l'única amb aquestaforma , descoberta l'any 1950 per l'astrònom Hoag.
A la figuera borda se li ha atribuït virtuts màgiques com la de curar les hèrnies o trencadures dels xiquets.
El raïm de pastor és un vegetal molt popular a les terres valencianes. Es pot utilitzar com a remei curatiu, però també com a condiment culinari.
El romer, romero o romaní és una de les herbes més conegudes, utilitzades i estimades a les terres valencianes i mediterrànies.
L'argelaga no gaudeix de bona fama, però en realitat és una planta amb diverses aplicacions i usos.
La pebrella s'utilitza principalment per a adobar olives, però també s'utilitza per aromar i potenciar el sabor de molts plats tradicionals.
El cirerer de pastor és un arbust emblemàtic d’un temps en què l’agricultura tradicional respectava sàviament la matriu de l’ecosistema.
Què són els forats negres? Té sentit preguntar-se què existia abans de la gran explosió? L’univers s’expandeix, però en què?, com és de gran?, quina edat té?, és infinit?, és
Repas de la contribució femenina al camp de les matemàtiques al llarg de la història.
Sortosament superades, però encara molt recents, les celebracions de l'apòcrif canvi de mil·lenni, potser hauríem d'inquirir on rau la fascinació pels anys que acaben amb tres zeros. És una opinió
L’astrònom i l’observatori poden esdevenir els protagonistes de poemes. Els tres Reis d’Orient en són els campions: en la seva evocació no falta mai una estrella, més encara, no hi falta el coratge d’haver-se pres seriosament una estrella fins al punt d’haver anat seguint el seu camí vers l’inconegut.
